Una senda nova, feta a partir de
retalls d’altres sendes conegudes o no, l’eixida a fa a l’altura del punt quilomètric
39 en la CV-590, carretera que va des-de Enguera fins Ayora.
Com sempre cafè i marxa, hui en som 4, en
ajuntem en el lloc de costum en Alberic. En aplegar al punt d’eixida, deixem en
cotxe en el lloc on comença la senda, ens preparem i a hi anem. Anem per la
vorera de la carretera cap al poble d’Enguera, davant tenim la serra del mateix
nom, i anem comentant les característiques de la senda, “ dos barrancs, una de
baixada i l’altre de pujada, la resta pla”, a un quilòmetre de l’eixida, creuem
la carretera i seguim per un caminal de terra, sols la part central esta
marcada, un obstacle en forma de mur per evitar el vehicles de 2 o 4 rodes, i
anem avant, ens trobem un cartell “Reserva
de la natura, La Balssa blanca, a ella podem trobar Gallipato, Gripau corredor,
Gripau comú, granotes, etc” i ara va un xicoteta descripció de les característiques del animal de nom mes
cridaner: El Gallipato (Pleurodeles walti)
es el anfibi del genere urodelo mes gran
d’Europa, es un tritó que fins i tot pot créixer fins al 30 centímetres, dels
que al menys la mitat son de cua. Son animals que passen casi tot el temps dins
de l’aigua, i de la que eixen molt poc, algo mes quant son juvenils, de nit o
quant el temps es humit. En terra son lents ia l’aigua son bons nadador. El seu
habitat natural son els rierols, cisternes, tanques, i estanys mes o menys permanents.
Seguim avant, per camins de terra, ens
encaminem cap al barranc de La Perereta, primer tenim que travessar un centenar
de metres de coscolla, que ens raspa les cames, “hui impossible posar-se
falda”, un poc de patir i eixim al inici del barranc que te uns 1300 metres de
llargària, la primer mitat per barranc pur i dur es un SL, transitable i de
tant en tant votant pedres, en acabar es converteix en una senda de carro, anem
avant, ¡ quin barranc mes bonic, que xulo! Es una meravella de la natura un
company comenta “ tinc uns amics de una penya que es diu fer-ne 50 abans dels
50, que férem un barranc a la zona de Castelló també molt bonic, ja els
pregunte el nom i el fem, d’acord!
En acabar girem a la dreta i pugem
el barranc dels Terrasos buscant el camí de La Meravellosa, anem per camí de
carro, a la dreta un faralló en crida l’atenció una roca que ha caigut en
vertical del paret i se manté recta, algun dia es tombarà, “ jo conec una
pareguda però esta separada de la paret i se pot passar per darrere li diuen la
piedra del mediodia, ja farem una
senda per allí, i que la tinc vista i podrem rodar la pedra per darrere”, un
poste a l’esquerra ens indica on tenim que eixir del barranc, uns escalons de
fusta ens faciliten l’eixida, la vista arrere i veiem la serra d’Enguera, la
zona de Vallada i el seu Penyo, cap a Moixent. A poc a poc anem eixint del
barranc en aplegar a la plana es fa hora d’esmorzar, anem cap a la casa de la
Meravellosa, una plaga de mosquits es impedeix fer un paronet, seguim avant
buscant un lloc millor, i el trobem, al menys esta lliure de insectes.
Com sempre de bona gana ens mengem
el esmorzar, sense mes historia, seguim avant, anem a bon ritme, el terreny pla
a la dreta tenim el barranc de Boquella, transitable en tota la seua longitud,
com a curiositat al fina de la baixa esta un arc de pedra natural menut però
ven conservat, a un 3.600 metres de la casa, esta la baixada al barranc queda a
l’esquerra, senda no marcada però de bon caminar fins al inici en la línia del
tren. Seguim avant i a un 500m metre un pi solitari i prou gran, i al costat te
un columna truncada d’obra girem a la dreta cap, a la dreta tenim el soroll de
les avionetes apagafocs, hi a un d’aviació per a l’estiu vigilar de prop els
focs, com sempre planejant ¿ la setmana vinent a on anem? ¿Caroig? D’acord allí
anirem, anem xarrant de tot un poc ¿com quedaran les eleccions a Catalunya? ¡ a
la meua filla que esta de mestra allí, les companyes li diuen de broma que el
dilluns 28, el passaport en la ma per entrar!.
Seguim avant este a prop del final,
en aplegar a un altra columna truncada, girem a la dreta i a menys de un
kilòmetre els cotxes, este tram de carretera esta transitada per les motos de
gran cilindrada ¡ esta plena de corbes i fa les delícies dels motoristes! ¿ que
fem al pont? ¡ jo fas de guia en el aplec! ¡ segurament jo vaig a fer senda per
la selva d’Irati! ¿ eixim el 9 i el 11? ¡ per mi val, jo també!, ja tinc vista
la senda a Conca i es molt xula! ¡ mes avant la farem!. En aplegar als cotxes,
el ritual ¿una cervesa al poble? ¡ Si!
No hay comentarios:
Publicar un comentario