Hui anem a recórrer l’ultima senda de l’any 2015, repetim poble
per a acomiadar-nos del present any. Per fer un resumen cal dir que hem gaudit
d’un total de 42 sendes, algunes clàssiques com el descens del riu Frare, la
senda del Pla de Corrals a Pinet o la senda de l’Alcudia a Millars, altes
noves, però sempre buscant la novetat.
Hem tingut incorporacions noves, hem
recuperat companys, com sempre benvinguts als “nous” i als no tan “nous”,
sempre hem buscat gaudir d’un esport, amb bona companyia, passar unes bones
estones, també cal donar gracies al M.I. ajuntament de l’Alcudia per
facilitar-nos les instal·lacions del poliesportiu i poder dutxar-nos després de
l’ultima senda abans de fer el dinar de germanor.
Hui com sempre cafè i marxa, en som
12 caminants per fer una nova ruta per l’Alcudia, el guia habitual no encapçala
la ruta, hui es un natiu, promet senda nova.
L’eixida la fer de un lloc que no te nom, allà anem, anem per camins de terra, allunyant-nos de l’asfalt, xarrem de la festa que farem després de caminar “ seran 3 hores o 3 ½” ¿ on anem? ¡cap a la senda de Ximot, passant abans per el motor de Mangue; es la senda que se feia abans per anar a Millars! ¿la que va a parar a la senda de les Dones? ¡ eixa mateixa!, anem avant per paratges que recorregut, “El motor de Mangue”, enfilem cap a “La senda de Ximot”, a l’esquen la Ribera, entre les boirines matinals i el fum de les fogueres dels llauradors que estan esporgant els caquis, anem amunt se sent una veu molt habitual “gaudiu, gaudiu de les vistes!, la conversa animada dema es dia d’eleccions, ja borem que ens depara el futur.
El ritme encara que no tenim presa,
el mati es llarg, coronem la senda i davant veiem una “velleta” a la zona de
del barranc del “Tio Miguel” aquest paratge s’escapa del foc de Cortes, haguérem
perdut un lloc d’alta riquesa, anem cap a la dreta per una senda estreta i pedregosa
cap al “Coll de Cotilles” ¿ a quin terme estem? ¡ pot ser la Garrofera de
Alzira o la Guadassuar!, per ací estan els termes de Alzira, Tous, Guadassuar o
l’Alcudia, pode estar a qualsevol d’ells. ¡ Zona interesant per fer
senderisme!, ¡paratge molt bonic! ¡ buscarem sendes per fer! Anem per senda
molt transitada ¡ ciclistes! en son 12 ¡ amunt, que ja falta menys! ¡una xica!
¡ ànim que ja esteu dalt! La pujada forta alguns tenen que fer peu a terra, el
mes jove puja com un rall, seguim avant, sempre a la dreta ara cap al “Coll de
Cotilles” seguint la vereda de Guadassuar, baixant per una pista, ara cap al “Coll
de Guadassuar”, cita obligatòria per anar a Millars.
El bosc de pins, esta bonic, sols li
falta una neteja i aclarida per deixar llos als pins mes forts, ¡ faena tenen
els forestals!, seguim avant per ruta desconeguda, el guia no dubta, ¿ esmorzem?
¡ mes avant!, ¡ ja tinc fam, si no parem prompte en menje el entrepà!
Apleguem al “Coll de la Garrofera” i
busquem un lloc al sol, la Ribera a la vista, els entrepans fan acte de
presencia ¿ algú porta vi? ¿ningú? No hi ha vi per esmorzar, ¡ jo porte cafè!,
uns ciclistes paren ¡ bon dia! Diuen ¡bon
dia! Contestem, ¿ he perdut un pulmó, algú la vist? ¡allí darrere esta! Apareix
un somriure, el ciclistes se’n van a esmorzar al bar; nosaltres els entrepans,
dolços, fruita i gaudim d’en cafè calent mengem i seguim ¿ on anem? ¡ ara anem
cap a la font de la Garrofera!¡ jo voldria allargar-la un poc mes! ¿podríem acurtar-la?
¡ no he portat roba i voldria anar a casa a dutxar-me! ¡ val acurtarem la ruta!
Seguim cap avall en aplegar a la font senyalen on estava abans el bar, ara
convertit en xalet, la font brolla, el xorro no gran però si fa falta es pot
omplir una botella d’aigua. Seguim ruta de bicicletes, per dins de barranquets,
d’escorrenties, un pont de fusta i llocs on votar amb la bici, anem apropam-nos
al cotxes, ¿ fem alguna senda abans de acabar l’any? ¡ no pot ser, el 26 tot lo
mon te coses que fer es el segon dia de nadal! ¡ la primera serà la Ratlla, com
sempre!, ¡ cremarem els excessos dels Nadals! ¿ hora d’eixida ? ¡ les 8 del
mati! ¡ Així podrem estar a les 10 al lloc de costum!, caminem per dins d’un
bosquet de pins i veiem els cotxes, foto de grup per ser l’ultima senda de l’any,
¡fins desprès! ¡ ens veiem al lloc del dinar!, ¡ nosaltres en rentar-nos a les
dutxes del poliesportiu beurem unes cerveses! ¡ fins després!.
Hem tancat l’any amb germanor i
bones sendes, hem gaudit de un cap de setmana a Conca, altres ha fet travessia
per els Pirineus, l’any vinent esta ple de projectes, volem tornar a Conca, a
vorer sendes noves, al Pirineus a fer sendes de alta muntanya, repetir sendes
tradicionals i altres que hem fet que no les hem pogut gaudir per el mal temps,
per les preses, en fi les tornarem a fer, a petició del honorable públic.
Ruta acaba i molt interesant, hem
passat per llocs increïbles i desconeguts, buscarem camins nous per gaudir d’aquestos
llocs meravellosos. ¡BON NADAL!
El
Año Nuevo:
clarea
y los gorriones
cuentan
sus cuentos.
M. Basho
No hay comentarios:
Publicar un comentario