12/12/2015 FAMORCA – MALLÀ DEL LLOP – LA CANAL
Hui en som 12, anem cap a terres
morisques a l’interior d’Alacant, concretament a la vall de Seta, comarca del
Comtat, fa un mesos ens quedarem bocabadats al vorer des-de el Castellet a
Castell de Castells, “La Canal de la Mallà del Llop” eixe dia diguérem “la
farem”, i hui anem a fer la ruta esmentada.
Com sempre cafè i marxa, ens ajuntem
en altres companys al poble de Famorca, sos te 62 habitants segons les dades
del I.N.E., anat sofrint un despoblament encara que ha repuntat en els últims anys.
1900
|
1950
|
2000
|
2008
|
2009
|
2011
|
266
|
186
|
61
|
48
|
44
|
62
|
La senda no te cap problema, el
primer kilòmetre te una pendent del 12.84%, el segon 25.40%, el tercer 9.75%,
el quart 10.7 i el quint el 8.07%, el cim de la Mallà esta a uns 1363 metres d’altura.
L’eixida com sempre cap amunt
caminem envoltats per camps d’oliveres, alguns camps estan perduts, en altres
estan arreplegant les olives, els sorolls dels “peines” per tombar les olives
es fan de notar, anem amunt, en recorregut uns centenars de metres i girem a la
dreta, senda que deixarem fins a tornar al primer encreuament. La Penya va
estirant-se poc a poc, cadascú al seu ritme, el primer kilòmetre sense
problemes; la vista arrere per contemplar la serra d’Alfaro que esta paral·lela
a la serra de la Serrella i les dos juntes formen la vall de Seta
De tant
en tant ens reagrupem, el silenci es total, en aplegar al refugi a esmozar, es
un xicotet abric rodejat de pedra i que por servir per amargar-se si plou i
bufa molt el vent, anem als entrepans i la fruita, gaudim d’un timonet, calent
i bo, i per acabar uns bombons. Hem acabat la part mes “difícil” estem al segon
kilòmetre i passat el major desnivell de la senda, anem cap al pou de neu, molt
abundants en la serra, el dia esta núvol, esperem que en aplegar al cim estiga
el cel ras, en aplegar a la fon que te aigua, i el pou de neu sense sostre i de parets prou estable. Foto de grup i amunt, anem
xarrant un poc de política es lo que toca “
un partit vol que el mestres deixen de ser funcionaris”, “volen pujar-li el sou
el president, una xifra escandalosa” i perles molt paregudes, “ ara ja sabem a qui no deguem votar”,
es el comentari generalitzat, anem amunt, el grup torna estirar-se, anem ja cap
al punt mes alt de la senda del dia, a la dreta unes formacions rocoses amb
tres talls verticals i que no son coves, una formació curiosa.
Girem a l’esquerra
per una pendent suau que ens portarà el cim de la Mallà del Llop, si anàrem a
la dreta podríem aplegar al lloc anomenat “Pla de la Casa”, on hi ha un altra
cava o pou de neu.
Els núvols
ens tapen les vistes de la Vall de Confrides i de la serra d’Aitana, una llàstima
perquè les vistes son espectaculars, “tornarem a fer la senda i gaudirem de les
vistes” mala sort, en aplegar al cim un betlem menut, pujat per algú esta al
peu del punt geodèsic i unes ulleres de vista que s’han deixat o perdut, trobem
grups de gent caminant per la serra, aquest lloc pareix centre comercial
dissabte per la vesprada, “ sí el dia estiguera clar a la dreta esta la Vall de
Guadalest, els pobles de Confrides, Guadalest i el seu embassament, Benimantell, Benifato, Beniarda, i com no l’Aitana, un
altre dia serà, anem ara avall cap a La Canal, baixem en zig-zag, cadascú por
on pot, no hi ha una senda ben traçada, mes bé pareix un teixit augmentat
Girem
a la dreta i entrem a la Canal o com diuen els mapes “Barranc de La Canal de
les Coves” de pendent suau i de bon caminar, anem entre parets verticals que de
tant en tant el núvols ens deixen vorer els limites del barranc a la dreta una
hedra de impressionant, val la pena fer-li una foto, conforme anem baixant van obrint-se
clarianes i podem vorer el final del canal, al fons el mar i un mar d’hivernacles
ens senyalen el terme de Callosa d’Ensarria, al fons Altea la Nova, un company
diu “l’esglesia i al costat la plaça Josep Maria Planelles, 1; que vista tens
li contesten, resposta: es la seu de l’ajuntament del poble”.
Anem
caminant gaudint de les vistes, poc a poc va fent-se clar el dia, la serralada
de l’esquerra on esta el Castellet, continua tapada, però la vall oberta cap al
mar es espectacular, parem en un replà, una ullada a les vistes i l’esquerra
cap al collao que marca el GPS, serà l’ultima pujada que fem, a pas curt i
sense presa cap amunt, eixim de “La Canal” anem cap al poble, la senda de
porta, ven conservada, sembla que portava de la Vall de Seta a la Foia d’Altea.
¿ Que es una senda de pota? Pregunta un jove,¡ es un camí on sols pot anar un
animal de carrega ( ase, ruc, o cavall) portat del ramal por un home!, anem
pujant i baixant, desnivells no massa forts ¡ un trencacames!, xarrem del
preparatius de la senda de l’estiu, la roba que hi ha que portar “ pantaló de
gore-tex lleuger, jaqueta impermeable, pantalons curts, un sac-llençol per a
dormir, i no passaren en el pes, quant mes lleugeres les coses millor”, no
tenim presa el dinar ens espera als cotxes, el bar del poble esta tancat, l’ultima
vegada no hi havà cap de lloc on menjar, se tenia que menjar a Fageca o Castell
de Castells.
Allunyat
se veu el poble, el tenim a prop, “ aquest estiu en la senda que férem al
Pirineu en passa que l’ultima etapa el poble el teníem a la vista i tardarem
dues hores en aplegar” senyala un company, anem relaxats, la serra d’Alfaro
continua tapada.
La dita serra ens porta records la senda que férem per el barranc de Malafi i el cims
de la serra. L’any 1609 va tindre lloc una matança al final del barranc de
Malafi, concretament al lloc anomenat el Pla de Petracos al terme de Castell de
Castells.
“El Pla de Petracos, habitado hasta hace unas tres
décadas por un pequeño caserío, fue escenario de uno de los episodios más sangrientos
de la represión perpetrada a los moriscos cuando fue promulgado el decreto de
expulsión en 1609. Los tercios de Nápoles y Sicilia, tropas de elite,
profesionales de la guerra, tomaron la zona como punto de acoso a la rebelión
morisca acantonada en las montañas centrales de La Marina. Varios miles de
moriscos muertos en este lugar y los supervivientes obligados al exilio en
penosas circunstancias, escriben el epílogo de la tragedia de los musulmanes
valencianos, de “los otros valencianos”.
La gent
va fent grupets i xarrant, el 19 tenim el dinar de germanor i l’ultima senda de
l’any que farem a l’Alcudia. Serà al menys de tres hores. A una companya que s’ha
incorporat hui a la Penya, també vindrà al dinar, li expliquem som un poc àcrates,
les sendes les fem per desitj d’algun company o companya, i si no la primera
que ens passa per el cap, a un membre ja veterà li diguem ¡ en entrar l’any
nou, tindràs que organitzar la senda de Pedreguer – Castell d’Aixa- Castell de
l’Ocaive, conforme! Un altre company¡ ja t’envie una senda per Quesa, sembla
interesant!, ¡la borem i la farem!; en aplegar al cotxes, busquem el dinar,
veiem dos taules i a gaudir de els entrepans, les truites, amanides, fiambres,
fruita, dolços i fruits secs, regats per vins variats, sols ens falta un cafè, però
pleguem trastos i a casa, un altre dia serà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario