02/01/2016 La Ratlla - La 1ª del 2016

            La primera de l’any 2016, com és costum la primera eixida de l’any nou la fem al cim de La Ratlla, el punt més alt de les dues Riberes, aprofitem la ruta per cremar els excessos dels Nadal i buidar un poc les despenses de dolços i altres productes típics d’aquests dies, també per retrobar-nos amb amics que ja fa un temps que no els veiem perquè no podien vindré per qüestions de treball, en fi una ruta tranquil·la per estirar les cames i gaudir de la natura.

             Hui en som 22, 19 adults i 3 menuts o nom tan menuts, tenen ganes de gaudir de la muntanya i de conèixer altra gent, a les 7.45 del mati com sempre café i marxa, hui anem cap a la Vall de la Casella per pujar al cim més alt de les comarques de Riberes, tant de l'Alta com de la Baixa, deixem els cotxes a la cadena, esta tancada per ser molt matiners, com sempre la senda cap amunt. Anem en grupets amb de ganes de xarrar, tot el mon a gaudit del Nadal, "jo per combatre els excessos ahir vaig dinar putxero, i esta de meravella", "jo un caldo", "jo un puré";" xe tot molt bo"

            No tenim pressa, anem cap amunt, el bar tancat, "nosaltres som molt matiners", girem a la dreta i encarem la pujada cap al tancat dels cérvols, tancà per als animals que estan en regim de semillibertat, ja fa anys que existeix aquest recinte, lloc molt bonic per als menuts" a vorer si tenim sort i veiem algun cérvol", "les ultimes vegades estaven dormint", la pujada com sempre traïdora, talla l'ale, ja no la recordem, en aplegar al tancat prou allunyat hi ha un cérvol gran, i amagats darrere d'uns margallons, es pot veure un cap i una cua de dos  cérvols mes. Foto i avant. ¿Els teus fills que fan? "el major treballant i el menut jugant a futbol, ja s'ha recuperat de la lesió de la cama" ¡m'alegre, de què l'any comence millor!, deixem la pista forestal i girem a l'esquerra, la penya va allargant-se, és el moment de fer fotos a "La Ribera Alta, a la Vall de La Casella, a la serra de les Agulles i el “Pas del Cabalgando" algú crida ¡no el tornaré a fer, mai més!.

Avant, fa vent, al cim que segur que en farà més, anem gaudint de les vistes, el dia es prou clar, fotos i més fotos, la jovenalla al seu ritme, tenim un jove desaparegut, te vergonya i es camuflat en la massa. Sempre capdavanter i ara mut, anem a bon ritme, l'objectiu és esmorzar a les 10 al cim, la gent va xarrant ara en aquest, ara en aquell, tot es germanors, es parla dels dinars en uns familiars, dels sopars en altres familiars, les celebracions sense parar, ara ja toca descansar i tornar a una alimentació "normal".

            En aplegar a l'encreuament de la "Cova de la Galera", bufa el vent de llevant, apareixen les jaquetes, talla-vents i gorres, per a combatre el vent, passem "El Pla de Pouet", lloc on fa uns anys esmorzàvem, ara ja més jóvens el deixem darrere, al pujar la costera comença el vent i de valent, en alguns moments intenta tombar-te, caminar es fa dificultós, passem el "Mirador de l'Infern" i amunt cap al cim, les vistes espectaculars, un esforç i ja estem. A gaudir de l'entrepà, dolços, vi, torrons, cava, coca de llanda, cafè i timonet; resguardats del ponent estem prou bé. L'esmorzar és més llarg del normal, veiem vells coneguts que han pujat des de-de Favara i volem baixar per al  Barranc de l'Infern "enguany t'hem trobat a faltar, no has vingut a Millars!, el que en feia les inscripcions ja no viu allí i ara és més difícil, jo vull anar!, ¡no et preocupes, ja faré per avisar-te a tu o al teu company de la banca!, estic molt interessat i també el meu cunyat! Adéu, fins a l'altra!

            Gaudim de totes les viandes, foto de grup i anem avall, el vent continua bufant, ¿voleu que tornem per un lloc diferent?, ¿per on? la baixada a la font del Garrofer! ¿per la Teula? no, per l'encreuament abans de la casa del forestal!, ¡d'acord, per allí! no serà perillós?¡jo no he passat mai, i no crec que tinga'm problemes!, la baixada per la font de la Teula, esta arreglada, i en estar humida és prou esvarosa!

            Allà anem cap avall, senda nova per a molts, la senda de baixada esta molt transitada, ser matiners ens permès tindre casi tota la muntanya per nosaltres, és un riu de gent que vol gaudir d'un dia d'esplai amb la família, algun corredor baixa de pressa, ¿per pujar a l'Ouet? Per a hi!, nosaltres avant, apareix el capdavanter de sempre, callat per més senyes, ¿ton pare t'ha portat el regal que volies?, no, ha tingut dificultats per passar la frontera, i no la portat, a l'altra serà!, seguim avant i en aplegar a la pista, parem uns moments per arreplegar als  retardats, són uns minuts d'espera, i avall per la senda nova, no recorde haver passat mai per ací!, jo tampoc! ¿ara veurem com esta de neta?. Hi han colles de treballadors que estan restaurant la casa del forestal, i algunes sendes estan arreglades i netes, les ralles dels PR'S estan noves. ¿A la font no va morir una xiqueta? sí fa uns anys, violència de gènere, el nòvio la va matar. Una desgràcia per la família. 

El gos negre, senda amunt, senda avall, s'avança i torna arrere, no vol perdre de vista a l'amo, és company del jove capdavanter, fan bona lliga els dos. La baixada suau i gens perillosa en un no res estem baixa, el cartell indica 15 minuts, hem tardat menys. Foto de grup a la font i quedem en anar a la setmana vinent a fer la senda de "Rio Grande i el Abrigo de Voro" ¿on esta? a Quesa! Uns la coneixen, altres no, ruta interessant, tornem cap als cotxes per la pista forestal, la senda hui ha sigut descansada i tranquil·la, ja vindran sendes més dures, de tornada un reguerol d'oli, algú ha trencat la tapa del carter. El capdavanter ha canviat de gos, ara un pastor alemany en el que ha fet lliga. En un no res apleguem al pàrquing, ¿fem cervesa?, sí, al lloc de costum! Senda acabada i gaudida, projectes molts, la primera de l'any 2017 anirem a la font del Barber i a saber per on tornarem.