Hui en som 13, anem a fer una senda a cavall entre la Costera
i La Vall d'Albaida, com sempre café i marxa, xarrem de les ultimes noticies en concret del cas "Acuamed", i a tots en sembla molt greu que unes
persones amb bons sous per ambició i no sabem per altres coses, fassen un "robatori" tan ben organitzat,
com sempre hi ha gent honrada que els va denunciar davant de justícia. Xarra que et xarra passem
de llarg per davant del Domènec i ens deixem a una companya oblidada, tornem
arrere i ja l'havien recuperat, mil perdons. Seguim cap al "Port de l'Olleria"
punt d'eixida per avui, tenim un nou company
de senda, que s'anomena Paco F.,
benvingut aquesta Penya anàrquica.
Uns altres companys ens esperem al lloc d'eixida, i per aplegar
allí un
altra errada, total que ens retardem
uns minuts, al final apleguem al port,
salutacions i a caminar, un company diu que ja la feta amb BTT, el
que ens tranquil·litza, serà de bon caminar ¡sí passa una
BTT nosaltres també!, allà anem cap avall ¡que cosa més rara una senda cap avall, segur que
la tornada serà de pujada!.
Baixem per la senda en
zig-zag, ara puge, ara baixe, petjades de bicicleta seguim unes marques
blanc-ataronjades, que algú confon ¿anem per un GR?, a mi no em sona cap per
aquesta zona! fixa't en les marques, no és roig el color, sinó ataronjat!, anem
baixant mirant els pins alguna cosa depauperats per la sequera i la plaga de
procesionaria, extremem les precaucions en tocar les branques de pins, eixim
prompte de bosc i ens trobem en plena urbanització, ens crida l'atenció
"una caseta" que algú esta construint-se, ¡de caseta gens, un palauet!.
A poc a poc anem baixant de la serra i
entrem en el barranc de l'Eixit he fet aquest barranc amb BTT, és molt tècnic i
ixes a Bellus, d'ací per la riba del va riure Albaida vas cap a Alboi i de ahi
a Xativa" m'explica un company, parlem de les coses que hem de portar al
pirineo, de les diferents excursions que ha fet per aquells lares "les
úniques fotos que m'han fet en zones altes són en "Monte Perdido amb
teleobjetiu i a gran distància semblem formigues", anem vorejant el
barranc, girem a l'esquerra i davant tenim un edifici en restauració "El
Salido", majestuós, impressionant enmig del no-res, envoltat de camps
erms, muntanya abandonada i gran nombre de argilagues, trobem zona de pic-nic i
a l'entrepà, se sent una veu "has de ballar perquè és la primera vegada
que véns", " ni somiar-ho" respon " doncs jo balle per
tu" tal dit tal fet es puja a la taula i es marca uns passos de ball.
En
acabar l'esmorzar seguim avant, ara ve la pujada, cadascun al seu ritme, ens
preocupa el company, fa temps que no fa eixides a la muntanya, les botes noves
li han produït una rozadura, un company li arreglat el peu amb un instrumental molt
car que posseeix, un tros d'esparadrap, la millor tècnica per a curar rozaduras,
"estic cansat" diu el nou company "no et preocupes si alguna
vegada t'ocorre alguna cosa greu, tenim un company que et remata, et talla el
dit perquè la teua víuda puga cobrar, i com tenim ja la teua foto la podem
posar en la lapida" se senten els riures dels bromistes, seguim avant, el
GPS indica que ja estem finalitzant la pujada de fort pendent, després anirem
per els plans de la cresta de la serra.
Eixim de la senda i entrem en una pista forestal estreta
però apta per a vehicles, ara es camina de manera més còmoda, s'acaba el fort
pendent de pujada, ara és més suportable la pujada ens anem reagrupant, hem
vist uns arbustos molt curiosos, ensenyarem les fotos a veure si algú les
identifica. ¿per aquesta serra es pot fer parapent? "si, més endavant hi
ha una zona on es pot fer parapent, és el lloc ideal doncs es pot accedir amb
cotxe, abans que feren la autovia no havia perill, ara si falla alguna cosa
caus directament damunt dels vehicules" en uns minuts arribem al lloc. Es
una plataforma amb suau pendent, estem a un lloc privilegiat estem just a
cavall de les comarques, un lloc enxisador, al capdavant "La Costera"
a l'esquena "La vall d'Albaida" veiem sense problema entre la boirina
"El Montcabrer, El Benicadell, El Cavall Bernat, El Caroig”, un etcètera
llarg de llocs coneguts, gaudim de les vistes i seguim, a uns centenars de
metres girem a l'esquerra i anem al punt geodèsic que assenyala el cim de la serra,
hi ha una creu de ferro que convida a una foto de grup, uns passejants
amablement fan de fotògrafs "vull una foto a soles per a ensenyar-li-la a
la meua sogra", "jo crec que la gràcia t’acompanyarà al llarg de
l'any".
Quan farem una forta? en les pròximes setmanes farem
diverses, ja decidim sobre la marxa, tenim pendents el Puig-Campana, Mallá del Llop,
barranc de Llucena, el *Cavall Verd al Valle de Laguard; totes elles de bon
nivell! tornem arrere i en un desvio veiem una creu gran de formigó, un company
exclama "La creu de Canals, em havia oblidat" ens endinsem en la senda
i com no foto de grup, se sent una veu " si la de ferro tènies gràcia per
a un any aquesta de formigó i més gran, serà per a tota la vida", ¿estem
lluny dels cotxes? uns minuts més!, baixem per una senda i ja estem en la
pista, entres els pins veiem el serral del port, on hem deixats els vehicles,
en uns minuts arribem i comencen els acomiadaments ¡fins a la setmana que ve,
avise el dijous, i farem una prop de casa, seran uns 14 kilòmetres, ens
organitzem i a casa. Aquesta serra esta plena de sendes, tornarem a
fer-les i gaudir de les vistes, hem gaudit d’un dia bo amb bona companyia,
benvingut al nou company i esperem que torne, ja anirà agafant la forma, es qüestió
de paciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario