28/05/2016 El Bosc Màgic (Pla de Corrals)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 5 caminants, degut al canvi de temps, ens ve damunt una ponenta i ja sabem com les gasta, canviem de ruta, no farem la llarga, però també anem al Pla de Corrals, llogaret del municipi de Simat de La Valldigna. Ens organitzem i cap al poble, deixem el cotxes al lloc de costum i a la marxa, la primera parada es a la font Roja, que alimenta el antic llavador del poble, a partir d’a hi terra incògnita.

            El primer passos ens porta un camí entre tarongers i cap amunt, de sobte entre en un barranc molt pedregós, ara per dins ara vorejant-lo, el gps ens porta, tenim que fer un trencall a l’esquerra i al costat mateix de la senda la primera sorpresa del dia, un pi comú enrotllat en el mateixa com si fora una corona, te una forma espectacular, fem fotos per recordar-lo i esperem que ningú el malbé, seguim avant per dins del barranc i nova sorpresa un llac menut i fosc, format per una cataracta i que al mig un fora redo, a la dreta en la paret i treballat per l’aigua i brodat com si fora del poble de Bruixés a Bèlgica, ja portem tres meravelles i quedem en anomenar a la ruta “El bosc màgic”, ¿tindrem mes sorpreses? Gaudim dels moments, sense presa, foto de grup, del brodat i una granota a la vora del llac, ¿serà el príncep?. No la molestem i tornem sobre les nostres passes, girem a la dreta i cap amunt per una “trialera” feta per el fanàtics de la MTB, pugem i ara si que anem per camí conegut, el camí que comunica Quatretonda (La Vall d’Albaida) amb Pla de Corral (La Valldigna) i Barxeta (La Costera).

            Passem per davant d’un cartell “Pla de Mora, microreserva de flora”, seguim avant ara per terreny conegut.

            Anem cap amunt les MBT passen amunt i avall, ¡bon dia!, grups menuts i alguns mes grans, en aplegar canvi de vegetació, a dreta i a l’esquerra xiprers, plantats per la ma del home i eix a conversa, els xiprers que no es cremaren al poble de Andilla, ¿caldria fer tallafocs amb els xiprers, en compte dels mètodes tradicionals? Els experts diran, però a hi esta el experiment.

            Avant, sempre avant, girem a la dreta i per una pujada llarga, girem la vista arrere i podem vorer el Buixcarro, la pujada cap a la font de la Falaguera, i per on teníem que haver anat, de moment fa fresca, però el sol va escalfant, ¿esmorzem? Lo millor serà al final de la pujada, un grup de senderistes baixen ¿el bar esta obert per poder esmorzar? ¡No!, i ens tornen la broma ¡ a hi davant s’acaba el camí!, seguim avant i “Cagnolino”, va en la llengua fora, es el que mes nota la calor, apleguem a un pla i busquem ombra per esmorzar, de les motxilles eix de tot, entrepans, fruita tallada, dolços, xocolate, mengem de tot i de bona gana. Ara la conversa gira al voltant de la nostra historia ¡La Guerra Civil! Compten les batalletes que escoltat dels nostres majors, ara ni para bé, ni para mal, sols recordar una frase ¡perdonar, perdone, però no puc oblidar! I cal afegir un acudit irlandès “el que oblida la seua historia, esta condemnat repetir-la una i altra vegada”, girem a la dreta cap avall, pareix que s’han acabat les pujades, davant el anomenat “Castell de Quirella”, no es un castell, sinó una formació de rocosa que semblen les defenses d’un castell.

            ¿He pujat ahi? Pregunta una companya, ¡no! ¡Però si hem passat algunes vegades per baix! Avall amb cura, la senda esta plena de sorra i pedra solta, hi ha que buscar la millor manera de baixar fixant les botes en les pedres, en aplegar baix, girem a la dreta, i apleguem al barranc de “La Pedrusca”, girem a la dreta i per una pujada curta, eixim a un pla, fa calor, bufa el ponent ¡hem encertat la ruta, i acabarem a una hora bona!, el sol es deixa sentir als bescolls, passem per una pineda i veiem una meravella de la natura, un pi amb dos braços simètrics, fem fotos, de l’arbre, amb el grup, a soles, en parella, ens quedem bocabadats, el diàmetre del pi es d’un metre al menys, el centre te un tros de fusta seca, no es recent, ¿qui trencaria la rama central, el home, un raig, el vent? La veritat es que el que eu va fer, ¡va fer una meravella!; un company ens compta que ha vist a la font de la Cambreta als peu dels Penyagolossa, plantar un pi al costat de la mateixa font,  per fer-lo servir d’abeurador, una vegada podrit el vell.

            

Baixem per un caminal i en ve de cara un grup de cabalistes, van passejant camí de la serra, mal dia han agarrat per eixir, fa molta calor i el ponent es deixa sentir, veiem el poble davant, augmentem el ritme, volem aplegar al i refrescar-nos a la font, el dia ha segut “productiu! El nom de la ruta li va que i pintat, algun dia la repetirem, i amb un poc de sort si plou serà una meravella vorer la cascada en tot el seu esplendor, ¡un forat arrodonit1 obra de la natura.

            Apleguem al llogaret, i parem al font Roja, fem us d’ella i anem a buscar alguna beguda freda que ens refrede del calor.

            En aplegar al cotxes, ens acomiadem, i fins a la setmana vinent ¿on anirem? D’ara en avant el que manarà el calor. ¿buscarem les d’altura, les de riu?. La qüestió es no parar i gaudir de la natura.