Hui en som 22 i 2
que ens esperen al llogaret de “La Virgen de la Vega”, el dia
promet ser interesant, com sempre cafè i marxa, ens ajuntem a
l’Alcudia, organitzem els vehicles i cap a terres aragoneses, es la
nostra primera senda en eixos paratges. La carretera tranquil·la
sense passar de les velocitats indicades, hi ha molt de radar i no
volem que ens fassen una foto, anem amb retard, com sempre els
imponderables de la carretera.
En aplegar al
llogaret, reubicació del personal i cap al inici de la senda, en un
caminal a l’ombra d’uns xops i a ferla ruta, el paisatge a simple
vista ¡impressionant!, el guia habitual hui descansa, es va a
dedicar a gaudir de la natura. El guia del dia comença la descripció
de la ruta, “el paisatge es molt pareguda al dels pirineus, anirem
a vora riu, el passarem varies vegades, després pujarem cap al
Puntal el rodarem, es por pujar però te una dificultat 3 i no es
aconsellable pujar”, ¡ au cacau! ¿quin riu es? ¡el Alcalá!,
anem vorejant el riu, el seu so ens refreda, l’aigua esta clara i
cristal·lina, ¡mes endavant el creuarem el riu per uns guals
divertits, en els que som algú caurà a l’aigua!.
Anem per senda de
pota, cap amunt i lleugera, entren en un umbracle fer per els arbres,
¡espectacular!, ¡hui anem a fer la ruta com la primera vegada, no
vullc que el sol de migdia en agafe a al descobert!, anem avant
l’últim càmera en ma no perd detall de plantes, flors i demes
vegetació, ¡a la Ribera ja s’acabat la primavera, i en aquests
paratges comença ara!, l’eixida l’hem fet a una altura de 1322,
nosaltres que vivim a 19 metres de nivell del mar, ens captiva el
paisatge, verd com ell assoles, els pins, llargs, rectes, frondosos
¡una meravella!, la pujada suau, sense problemes, a la següent
marca hem pujat 42 metres en un kilòmetre, ¡un passeig! ressona en
a questos paratge el crit de guerra de la Penya ¡Gaudiuu, xiquets
gaudiu!.
El començar amb
retard la senda, prompte es fan les 10, ¿esmorzem?, ¡mes avant hi
ha lloc molt bonic !, ara de baixada entre boscos de pins ¡al
Pirineu trobarem un paisatge igual a la ruta que estem fent, pinnades
immenses, verdor, aigua!, nosaltres estem acostumats a sequedat de la
costa. Anem de baixada suau cap al riu, on trobem un pont i un gual,
a l’ombra del pins ¡a esmorzar! En un desnivell escalonat de la
muntanya gaudim dels entrepans, les olives, la ceba en vinagre, del
vi, de l’aigua fresca, de la fruita preparada i com no d’un glop
de aigua-llimó. En refresquen al riu, tornem sobre el nostres passo
i seguim, la senda típica de vora riu, bosc de ribera, estreta però
sense dificultats, ombriu fresc, el soroll tranquil de l’aigua
corrent, les cascades menudes, l’aigua clara, caminem sense cap
esforç, gaudint de la tranquil·litat, de la bellesa del lloc, de
sobte tres bous amb unes banyes ben grans, fugen de nosaltres, menys
mal que ens tenen por, perquè nosaltres no sabrien en posar-nos, el
guia diu passeu, passeu ! i algunes o algunes no saben que lo que hi
ha davant.
Algun arbre tombat
ens obliga a rodejar-lo o passar-lo per dalt, fotos i mes fotos a les
cascades del riu, menudes però deixen de ser encantadores, màgiques,
de compte de fades, ¿es por baixar el riu?, ¡no se! diu el guia ¡es
por preguntar!, ¡hi ha un barranc a prop d’ací amb un ràpel de
50 metres molt interessant, esta baix d’una cascada, es
impressionant!, un vei del poble en va dir l’altre dia que per la
zona hi ha un paratges que no estan explotats, i si açò fora
Catalunya serien coneguts per tot arreu!
Un companya que
acaba d’incorporar-se a caminar, després d’una lesió, va molt
be, ¿com estàs del peu?, ¡molt be, no en molesta gens, l’únic
en falta fons, desprès de tants mesos sense fer exercici es nota!.
¡Vaig a preparar-me per anar al Pirineu!.
Apleguem a dos
guals, el primer sense problema, ¡ ves davant i grava vídeo, segur
que algú cau! Diu el guia, mentre tant ell prepara unes pedres per
tirar-les al riu i banyar un poc, l’aigua esta fresca i no molesta.
Un company fa xop, seguim avant. Girem a l’esquerra i anem cap
amunt a buscar pista forestal, fins ara el camí, la senda una
meravella, de bon caminar, anem cap amunt, cap al Puntal, la senda va
empinant-se, la pujada suau, a la nostra esquerra el “Cano del riu
Alcalá” ¡impressionant!, anem pujant poc a poc, la pista bona,
les bromes son continues, les parelles es fan fotos romàntiques, un
company diu ¡en vullc una, i no tinc parella! En un moment esta
rodejat de femines, i algun company que pasa. Seguim avant ¡ anem a
deixar la pista i pujarem per senda empinada cap al Puntal!, ¿es pot
pujar? ¡si, però es perillós, te una dificultat 3, pujar es fàcil,
baixar difícil!, en la pujada trobem a un grup de caminants
¿domingueros? ¡sembla que si!, ¡no saben on se claven, no fa molta
calor, i no porten equip adecuat!, ens reagrupem al peu del Puntal,
la pujada curta, però intensa.
Anem a la dreta i
seguim avant, hem agarrat altura poc a poc, tornem a la pista ara en
pla o alguna xicoteta pujada, apleguem al “Mirador”,
impressionant, als nostres peus, el Cano en tota la seua amplitud,
una meravella, fotos a dreta, a esquerra, de fons, ¡el Fenix! fa
acte de presencia, uns quants s’han quedat a l’ombra d’una
sabina, la resta a vorer una meravella de la natura, ¡estat pur!, el
fotògraf encantat, de tant en tant hi ha que cridar-lo, no es
qüestió de que es despiste i sen vaga per un altre camí.
A l’esquerra, en
un tros de la pista lliure d’arbres, el Cano apareix, el lloc es
transforma en un estudi de fotografia improvisat. El fons natural
¡una meravella!, seguim avant, ara anem a l’esquerra, ara de
baixada, s’han acabat les pujades, ara cara avall, el grup va
estirant-se, anem a ritme, en un no res estem baix, a nivell de riu,
anem per la vora del riu, davant un camp de cereals, un grupet es
para per fer fotos, anem cap al riu, hi ha un gual on la gent esta
refredant-se els peus, ¡a la dreta hi ha un pont!, ¡per el mig, les
fustes estan un poc soltes!, de sobte un xop, el gos “Cagnolino”
ix de l’aigua tot mullat, content i fresc. Ens reagrupem i anem cap
al final de la senda, davant un bancal menut i ven aprofitat, esta
ple de tomaqueres, enciams, bajoques, creïlles, cebes.
Apleguem al cotxes,
final de la senda, sols hi ha que dir una cosa ¡una meravella!
Fotografies (expert)
Fotografies (expert)
Que bé que s'ho passeu!
ResponderEliminar