09/07/2016 2ª Edició del barranc de Las Palomarejas

 Hui en som 12 membres de la penya, 10 farem el barranc i dos caminaran per els voltants fent fotos a les plantes i a la natura.

Com sempre cafè i marxa, hui l’eixida es tard de lo que es habitual, quedem a les 8 del mati al lloc de costum, i arrepleguem a la resta a l’Alcudia, anem cap a terres castellanes, a recórrer un barranc que alimenta el curs del riu Turia, concretament el barranc de la Palomarejas o Arroyo Regajo desemboca al embassament de Benageber, no tenim clar en quin terme estem, pot ser el de Sinarcas, Chelva o Benageber, en la segona vegada que venim en poc de temps, fa calor i anem buscant les sendes d’aigua, aquesta any hem descartat el riu Fraile, per la gran quantitat de gent que va recórrer-lo a l’estiu.

Dels 10 barranquistes tres ja hem gaudit d’aquesta meravella de la natura, la resta son “novatos”, en aplegar un esmorzar rapit i a l’aigua patos, tenim dos kilòmetres per davant fins aplegar a la zona “navegable”, els dos senderistes en acompanyen, mullant-se el peus pues volen vorer el rierol, el primer tram per terra, vorejant l’aigua, hi ha que creuar l’aigua dos voltes, el dia acompanya, la primera impressió es que el nivell de l’aigua ha baixat, “xop” una companya vol provar la frescor de l’aigua ¡he caigut! Tota mullada però bé, anem avant la sequieta a l’esquerra ens serveix de passarel·la, ens acomiadem dels senderistes ¿a quina hora quedem? ¡son les 11!, ¡a les 2! als cotxes. Entrem a l’aigua i la primera impressió es la que val, el nivell a baixat ½ metre, en alguns lloc en deixen vorer les pedres plenes de borró, hi ha que caminar amb precaució, esta esvarós, comença la diversió, l’aigua esta fresca, al baixar el nivell es calfa mes de presa, els que porten neoprè no molesta la frescor, al mes de juny sí que era necessari l’equip d’aigua. El primer pou i a nadar, ¿es molt llarg?, ¡sol uns metres, no et preocupes, es fàcil de fer! En passar el primer pou, una xicoteta cataracta pareix un “jacuzzi”, tots volen fotografiar-se, seguim avant, el nivell baix de l’aigua ens permet vorer el fons, en alguns llocs el sols corre un fil d’aigua.

 

El barranc va fent-se estret, ¡quina meravella!, ¡alceu el cap i mireu cap a dalt!, ¡gaudiu, gaudiu! ressona el crit de guerra de la penya, alguns intenten vorer si el barranc fa eco, no hi ha sort. Segon clot, ¡a nadar!, la companya que diu que no es bona nadadora, va agarrant confiança en ella, va mes solta, una pujadeta en obliga a traure una corda per ajudar a pujar alguns companys i companyes, el barranc va fent-se estret, es tanca, es fa fosc, els jocs de llums ajuda a vorer la pedra de color rojos, nadem un altra volta, es barranc esta en el punt mes estret del recorregut, una culebra d’aigua ens contempla, un gripau a la dreta aprofita la tranquil·litat de l’aigua, apleguem al primer tronc, el fem servir de passarel·la, amb dificultat el pugem, esta esvarós, en una “replaça” del barranc la forta corrent amuntonat arena a dreta, un espeleòleg que es acompanya diu “ l’aigua quant baixa en força ací fa un remoli i acumula l’arena a la dreta”, una cosa mes que no sabíem, sempre es de-pren alguna cosa, el segon tron a la vista, ¡passeu per baix, l’altre dia com el nivell era mes altes podia creuar per dalt!, reptant passem, ¿falta molt?, ¡ja estem acabant!, ¡quina meravella!, un metres mes i el barranc s’eixampla, ¡hem tardat 1.30 en recórrer el barranc!, mengem meló d’argel, ¿el barranc t’eixida? ¡ no hem pujat mes amunt i podia ser que haguera alguna! uns glops d’aigua i anem cap avall,, un company recorda un barranc molt paregut a les rodalies, ens orientem i queda a la nostra esquerra al terme de Chelva, anem cap avall, anem mes de pressa, el ritme millora respecte a la pujada, a la inversa i amb mes confiança anem tots mes tranquils, algun colp a les canelles sense importància es deixen vorer, la culebra continua al seu lloc, la deixem tranquil·la, ara gaudim del barranc molt mes que a la pujada, el grup va mes compacte, lo que ens permet refrescar-nos i gaudir de l’aigua, un company es queda assentat al mig del riu, esperant als últims, ¡quina meravella!, ¡ja sabem que el millor mes per a gaudir del riu es al mes juny! ¿anotem a l’agenda? ¡sí!, el temps passa mes apresa, trobem un grup que puja, ¡hola! saludem, un d’ells amb el mòbil va fent fotos, ¿li durarà molt el aparell? ens preguntem, baixant i en un no res estem a l’eixida del barranc, ¡hem tardat menys que a la pujada, un èxit! 


Des-fem el camí, anem cap als cotxes i veiem un 4X4 que ha portat a grup que hem vist pujar, travessem la xopada i tenim que anar a la dreta, ¡a la setmana vinent podíem fer una senda d’entrenament, podíem anar al Montcabrer!, ¡ val, però hi ha que controlar el calor!, ¡ hi ha una zona boscosa i després esta la muntanya pela!, ¡en funció de la temperatura farem!, ¡d’acord!, en aplegar als cotxes ¿quina hora es?, ¡les 2!, hem tardat el temps previst, cridem als companys senderistes que apareixen del pont que hi ha l’àrea recreativa del “Charco Negro”, a dinar anem, de bona gana, el esforç ens ha donat fam. ¡quina meravella es dona la natura!, un cap de setmana mes hem gaudit de l’aigua, seguirem buscant sendes fresques, a l’ombra dels arbres, dinem i descansem i a casa, una companya que te fer una volta a peu de 8 kilòmetres i vol ser puntual. ¡gauuudiuuuu!