23/07/2016 El Benicadell des-de la casa de Les Planises

De bon mati eixim cap al poble de Beniatjar, a la Vall d’Albaida, anem a pujar a “La Penya Cadiella”, muntanya mítica que separa la província de Valencia i la d’Alacant, es por pujar des-de els pobles de Salem, Gaianes, Beniatjar, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniarres; totes les pujades porten al Benicadell, hui hem agafat la mes senzilla de totes, la pujada des-de la casa forestal de “Les Planises”.

Hui en som 8, en aplegar al punt de partida, sol hi ha un cotxe, ens equipem i amunt, ¿on porta el camí de la dreta? ¡a la torre de vigilància del guarda forestal!, fins aplegar al poste indicador la pujada es suau, a partir d’a hi comença la pujada mitja es del 10%, res de l’altre mon, als nostres peus “La Vall d’Albaida”, un trenca-closques de colors, el verd de la vinya, mesclat amb el verd de les oliveres, el verd dels arbres fruiters, tot això mesclat amb el blanc de l’argila, un paisatge meravellós.

Al nostres peus els pobles de Beniatjar, Benigànim, La Pobla del Duc, Quatretonda; i el cims del Penyalba, Monduver, l’estret del riu Albaida, i mes allunyat la serra de Corbera, seguim avant pujant, en un despiste seguim recte i anem a parar a un abric, on fa uns anys hi havà una imatge d’una verge; en aquest lloc un grup de senderistes pararen a esmorzar desprès de intentar varies vegades al llarg de la senda d’intentar contactar per telèfon amb un familiar, de sobte a entrar senyal de telefonia i ¡miracle, miracle, la verge ens ha donat senyal de telèfon!, el miracle va ser que el abric va fer de antena parabòlica i van rebre la senyal. L ‘imatge ha desaparegut per el vandalisme ara hi ha un dibuix.

Tornem arrere i girem a la dreta cap amunt, ara la senda pareix el carrer Colom de València en un dia de rebaixes, gent que no hem vist pujar, segur que han fet nit al Benicadell, bé al peu de la figuera o a l’explanada de la cava. ¿Com ha quedat el teu fill? ¡7 de set, un èxit!, ¡la resta a setembre, se ha llevat de damunt les mes difícils, ara esta estudiant de ple, no vol perdre el temps!. El dia acompanya, la temperatura agradable, com sempre la pujada ens posa a prova, hi ha que pujar amb tranquil·litat, dos companyes amb ganes de preparar-se per anar al Pirineu, s’han quedat en casa, una

Per problemes en el turmells i l’altra per un imprevist, les trobem a faltar. El pròxim dia 29 sopar preparatòria per el viatge, ¿on? ¡A ta casa!, ¡llig els mails!,¡he estat fora i no he tingut temps de llegir la crònica, vorer les fotos i per supost els mails!.

Anem avant, en el encreuament anem recte cap a la nevera del Benicadell, en un no res ens rep la cava, ben conservada, i neta per dins, el gos aguaita per vorer l’interior, ¡arrere que hi ha perill! Li diuen al gos, aguaitem per vorer l’interior, fa goig aguaitat, esta ben neta, ben conservada. Mirem els voltants, el Montcabrer, Aitana, La Serrella, allunya la Xorta o pot ser el Morro Blau, foto de grup i anem cap al Benicadell, baixem, el grup capdavanter a un ritme bo, quant estem a la pujada abans de la pujada final, ¡en falten 2!, ¿on estan?¡mireu-los, han anat recte cap avall!, ¡eh, arrere!, parem un moment i en uns minuts ens reagrupem, ¡no he vist el encreuament, i he anat avall, i jo darrere i el he seguit!

Enfilem la pujada cap al pou del Benicadell i busquem l’ombra de la figuera, ¿qui puja fins al punt geodèsic?, 5 de 6, anem amunt, la pujada final empinada i no esta gens mal de pujar, en aplegar al tall, un escalo en facilita la pujada final, en aplegar, mirem i mirem, ara podem vorer els pobles del Comtat, Muro, Gaianes, Beniarres, Planes, Agres, Bocairent, Cocentaina, Alcoi i altres que no recorde, i mes allunyat Banyeres de Mariola, i tots el pobles de La Vall d’Albaida. Les muntanyes ens envolten, podem vorer entre boirines el Montgo, la serra de Corbera, El monduver, el Penyalba i molts mes, foto de grup fet per un xicot ¿d’on sou? Nosaltres de Carcaixent, Carlet, Alberic i d’Alzira, nosaltres també som d’Alzira, ¡quines serres mes boniques, faunes setmanes que vaig estar a la Serrella, m’agrada molt La Malla del Llop!, ¡nosaltres hem fet els Fraret i la Malla del Llop baixant per la Canal!, ¿molt bonic, volem tornar a la Malla del Llopi baixar per la Canal, eixe dia van tindre boirines i no poguérem gaudir de la baixada, a la tardor volem tornar!, ¡adéu, anem cap a casa!, ¡adéu!.

Baixem cap a la figuera, i la seua ombra a esmorzar, gaudim de l’entrepà, de les papes, del dolç, del xocolate. Anem avall de tornada als cotxes, el dia acompanya, no fa calor i la brisa fresca, ¡el contracte amb el temps perfecte, ja en portem dos de dos, així val la pena caminar per la muntanya!, ¿el 30 que fem?, ¡descansar! Diu un company, el dia 1anem de viatge!, dit i fet, ¿a l’agost fem eixides?, ‘en tornar del viatge seguirem fent sendes?, ¡ara fa bon temps per anar al Penyagolossa!, ¡es de dinar, a Vistabella o a casa Ramon en Adzeneta del Maestrat, ¿Quant de temps es tarda en aplegar?, ¡dos i ¼ o dos i 1/2 !, ¡jo he estat un parell de vegades i no he pujat!, ¡ara pujarem, el paisatge es molt bonica, anirem fins a 1800 metres!.

A poc a poc baixem, la senda entre-tinguda, en alguns trams hi ha pedra solta i ens molesta, el company fotògraf, esta gaudint de la natura, ¡por 3000 i pico de fotos, vullc vorer quantes fotos li caben!, de tant en tant parem a l’ombra i l’esperem!, corredors de muntanya ens adelanten, gent pujant, gent baixant, aficionats, senderistes, tots volem gaudir de la natura, ¿com va el banc de llibres?, ¡no esta mal, però es pot millorar!, ¡a les editorials no es fa gens de gràcia, ara han pujat el quaderns de treball i d’una manera escandalosa!.

Apleguem al creuer i girem a la dreta cap ala casa de “Les Planises”, anem tranquils, caminant gaudint del paisatge, ¡a l’esquerra hi han sendes!, ¡jo he pujat per una de elles, va ser la meua primera pujada al Benicadell, la senda comença al poble!. Fem una parada i un company, fa fotos a un xiprer. En un moment estem als cotxes, ¿una cervesa?, ¡val, però curta!. Allà anem, a refrescar-nos i ens acomiadem. ¡El Pirineu ens espera!.