09/12/2023 Riu Magre - Castell dels Alcalans - Area Recreativa - Assut del riu Magre - Campa a traves - Riu Magre

 

            Per aplegar al punt d’eixida cal anar per la CV-50 en direcció a Real i Montroi, a l’altura de la planta asfàltica girarem a la dreta, anirem cap al riu i abans de passar el riu Magre deixarem el cotxe i a caminar.

         

  

Creuarem el riu i anirem cap a la dreta, per el marge esquerra del riu, anem per una senda a trossos de pedra i altes d’arena, estem rodejats de vegetació de ribera, caminem uns centenars de metres i girarem a l’esquerra, estem al primer creuer, pugem al turo per una senda de pota, de bon caminar. Anem cap amunt i desprès de una pujada d’uns 400 metres aplegarem al tercer creuer on girarem a l’esquerra fins aplegar a l’entrada del “Castell del Alcalans”:

 

“El castell es considera d'origen àrab, possiblement (atenent a les restes de ceràmica que s'han trobat en les excavacions arqueològiques dutes a terme) sobre un assentament iber anterior. És considerat com una mostra de la fesomia d'un típic castell o fortificació islàmica, tot i que actualment només queden restes (alguns llenços del que foren les seves muralles, així com els basaments de les que van ser les seves torres) del que va ser en el seu dia va ser un important punt de defensa de la zona. Al segle xi un rei de l'Emirat de Balànsiya va decidir construir un castell que permetés controlar els cultius existents a prop del riu Magre. Va arribar a ser un important castell taifal, que citava fins i tot en la Crònica d'Alfons X (en la qual es narra com Rodrigo Díaz de Vivar, en una de les accions militars pel regne de València, va capturar al seu alcaid, fet que va donar nom al lloc com Vall d'Alcala, conegut més tard com la Vall dels Alcalans).

El Castell a més de la defensa de la zona, també era utilitzat per a les tasques de recol·lecta d'impostos agrícoles i ramaders de la vall d'Alcalá en època musulmana. Aquest cobrament d'impostos queda reflectit en el Llibre del Repartiment. L'imperi almoràvit va començar a tenir problemes de cohesió tan aviat i ràpidament com anteriorment s'havia produït la seva aparició. Aquesta circumstància l'aprofità Alfons el Bataller, que va pactar aliances amb musulmans reticents als nous califes almoràvits, amb la intenció d'ocupar Balansiya (València). Es va produir llavors una resposta per part dels almoràvits que van portar del Marroc un exèrcit per fer front a aquesta aliança. La batalla va tenir lloc el 1129 al Castell dels Alcalans, i d'en ella es va produir la derrota dels almoràvits. Aquesta derrota va desprestigiar als almoràvits de Xarq al-Àndalus i, poc després, es proclamarien uns segons regnes de taifa en Sharq al-Andalus (a partir de 1144 en Balansiya), això si es té en compte el poeta valencià-musulmà Ibn al-Abbar”

          

  Fem un recorregut per el castell, mirant i seguint les explicacions que hi ha en xicotets cartells, gaudim de les vistes, al fon el cim de “l’Ave”, el pobles de Real i Montroi, “El Colaita” i altres que desconeguem el nom. Tornem arrere al creuer i anem cap al tercer creuer, seguim la senda fins aplegar a un poste informatiu, en aplegar al  quart creuer, a l’esquerra tenim el barranc “dels Ofegats”, deixem el creuer i caminem al recte fins aplegar a un àrea recreativa, on parem a esmorzar.

            Tornem cap arrere i en el creuer girem a l’esquerra, caminem entre pins, alguns camps de garrofers i d’oliveres, el dia esta ventós, seguim avant fins aplegar al cinquè creuer, fins ací la senda es bona i de vegades caminal ample, això sí envoltants de pins. Seguim avant i a uns 300 metres girem a la dreta, a un centenar de metres estem al barranc “de Castellar”, a uns 450 metres tornem a girar a la dreta, anem cap avall, anem cap al riu “Magre”, la baixada empinada, tornem a girar a la dreta, anem entre pins, en aplegar baix, anem a la dreta por la vora del riu, la senda esta desdibuixada, anem entre canyes, caminem per el costat de una sèquia, fins aplegar a l’assut.

            No podem aplegar a la “Coveta Fumá”, en aquest punt decidim pujar a buscar la pista que hi ha dalt, iniciem la puja fent una trepada, poc a poc anem a l’esquerra, desprès al recte i cap amunt, aquesta pujada es un “PC”, en acabar la pujada estem a una sèrie de planures, el lloc esta plagat de argilagues, troncs podrits i matolls en abundància, fem un camp a traves molt dificultós, es la part mes difícil de la ruta de hui, en aplegar a la senda girem a l’esquerra, estem a la senda per on hem vingut, desfem el camí fins aplegar al inici de la ruta, ara anem tranquil·lament, fem una parada per fer un glops d’aigua. En aplegar al riu i abans de finalitzar la ruta, mirem la manera d’aplegar a la “Coveta Fumá”, aquesta serà un altra ruta.