Al principi anem per asfalt, però no hi ha que preocupar-se, sols son un centenar de metres, després passem a camí de terra i un poc després a senda pura i dura, anem a bon ritme cap amunt sense cap dificultat, el rencontre amb alguns companys ens porta bones noticies. “¡Ja es pilot, ara finalitzar les practiques i treballar!”, anem amunt, el company que ha eixit de una lesió “dolor, molèsties?, de moment res!, al capdavanter porta un bon ritme, “Pujar, el que diu pujar, puges molt!, baixar, ja borem,!”. No es dona per assabentat, seguim avant, la senda es sinuosa i de bon caminar, una corba a dreta ens passar per un barranc que en època de pluges pot ser molt perillós, hui el sol brilla, no fa massa calor, les jaquetes van guardant-se a les motxilles, “d’ara en avant pantaló llarg, va fent frescor de bon mati!”. “Un dels gossos entra en un tancat, “que no has vist el fil en pua, ix d’a hi enseguida!”, li diu el amo, es gos mira amb pena, i segueix cap amunt, “hui fara mes de 17 kilòmetres, estic segur, ja et cansaràs!”, anem per baix de la carretera, no passen vehicles, la senda esta clara, i de tant en tant marques roges i blanques, es el GR7. Apleguem als guardarails de la carretera i tenim que votar-los per entrar en el caminal de terra i entrem en senda coneguda, la pujada senzilla, sense cap de dificultat, la senda es ampla, ens eixamplem i anem xarrant una casa en ruïnes ens eix al camí, por donde?, a la derecha!, el company que fa de llebre, o millor di el que estira del grup, sempre davant, alguna vegada a tingut que tornar arrere per haver-sen passat de la cruïlla. Canvia el paisatge, deixem el bosc i caminem entre camps de cultius, “mireu quina tanca de pedra mes bonica”!, efectivament a la dreta una tanca de pedra seca divideix un mas del camps de cultiu, hem passat al menys dos vegades per aquest lloc i ni mirar-la, a l’altura de l’abastiment girem a dreta per una senda i ens estirem com un xiclet, un safranet als peus i foto, el fotògraf-botanic va quedant-se arrere, “esta reorganitzant el seu coneixements botànics i posant-se al dia, comprant llibres o en préstec de la biblioteca”!, diu un company, anem baixant per traçades de BTT que han fet als marges dels barrancs. En les cruïlles, tenim que esperar-lo i que no es despiste.
Davant les deixalles
del castell (sense nom), apleguem al bosquet i fem foto del grup, seguim avant,
“esmorzem? A les deu com sempre”!, passen
uns minuts i s’acaba la senda, entrem en caminal ample, una tanca de troncs a
la dreta i envoltats per bosc de ribera i carrasques,” açò volia jo, estem a la font de La Coveta, naixement del riu
Vinalopó!, que bonic”!, foto de grup, esmorzem?, si!. Busquem seient i qualsevol
pedra es bona, apareixen els entrepans, les olives, papes, el dolç i cafè, no
podem demanar mes.
Anem
per la vora del riu, un bosc de ribera esplendorós, els arbres comencen a
canviar de color, hi han verds de totes les tonalitats, una meravella, el lloc
convida a fer fotos, passem un pont i canviem de vora de riu, es un passeig
agradable, en aplegar a la fabrica de Blanes, veiem els canvis de l’industria,
xemeneia, electricitat, fabrica antiga i fabrica moderna, tot junt, el pas dels
anys en una ullada.
Girem
a la dreta cap al camí de Mariola, anem guanyant altura a poc a poc, i veiem
les diferents tonalitat del bosc de ribera, de les carrasques, del pins.
Una
carrasca centenària ens fa obrir els ulls, ben cuidada, li fem fotos per a la
posteritat i sobretot davant del tronc per poder fer-nos una idea del diàmetre
del arbre.
Seguim avant, cap amunt apleguem a la font de la
Malladeta, li fem una ullada i la canya esta al seu lloc, bon arreglo li feres, esta on la deixares i sense caure!, diu una
companya. Referint-se a la canya que quant passarem un company va millorar
l’eixida de l’aigua. Seguim avant, pujant un poc, a la dreta “El Morro del
Porc” a l’esquerra, la “Mariola” al complet inclòs el “Montcabrer” i
“l’Eixarc”. “Veieu aquella casa amb la
teulà i al torre en forma de campanar?”, pues per allí passarem el dia de la
nevada, te bodega, pues a la porta tenia bocois de fusta!.
Uns
caminants amb gossos, “agarreu a Darko i
Canyolino, que venen gent amb gossos”!. Ens envolten camps d’oliveres ben
cuidats, han fet una mena de solc als arbres per a que la pluja penetre mes al
fons de les rails del arbres, i algun solc al camí per a que l’aigua sorregue
els camps.
Ja
estem a prop del “Pla de l’Anima”,
prompte girarem a l’esquerra per fer la baixada cap a poliesportiu !, anem
xarrant i de sobte “arrere que no es per
a hi, tenim que girar a l’esquerra”!. Anem cap amunt i ara una baixada tranquil·la,
una cadena i un caçador “no podeu passar,
estem fent un ganxo al porc senglar!, tardareu molt? Uns 10 minuts! que fem,! esperem?,
sí!, ,escoltem tirs, crits, lladris dels gossos, podem passar per algun lloc?, tindrem que tornar arrere!, pues arrere!,
amb aquesta gent no podem confiar!, la teoria diu que son un màxim de 2 hores,
i la vista no hi ha res a fer!, arrere, busquem la senda de pujada i un altre
dia tornarem!. Dit i fet anem cap arrere i seguin les traçades del gps anem
cap a la carretera, xarrem de la irresponsabilitat d’alguns caçadors, mes tornar arrere i no discutir del sexe
dels angels!. En un no res apleguem a la carretera i veiem la senda per
davall de les proteccions de la carretera, cap aval anem molt be, una foto al
grup ressagat i en un minuts estem al cotxes. “Fem el Cavall Verd?”, on esta? a la vall de Laguar!, a la part de dalt
de Benimaurell! Dinem al bar?, sí! cuscús!, quant la fem?, en unes setmanes! En
acomiadem fins a la propera setmana.
La
cervesa de rigor no podem fer-la, el bar que coneguem esta tancat, a l’altra serà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario