El nom li vè perque seguim el recorreegut dels senders PR-CV 183, PR-CV 051, PR-CV 153 i les rutes 2 i 5 de Xeraco, les primeres amb ratlles blanques i grogues i les segones amb ratlles blanques i taronja.
Al principi asfalt, anem cap a la
dreta, entre camps de mandarins i tarongers, alguns ja el han collit, altres
estan en la fruita penjant, ara a dreta ara a esquerra, deixem el asfalt i
passem a senda de terra, açò s’empina, on
anem?, cap aquell poste! Anem amunt, espereu!, Una foto des-de baix!, lo del
cap de setmana en sembla que no ha quallat!, en sembla que no!, comenten
uns companys, pugem poc a poc, en aplegar a un creuer dreta o esquerra?, a
l’esquerra!, hi ha senyals a la pedra, son blanques i grogues!, anem amunt,
en aplegar al poste, cap a on anem?, al balco!, l’altra senda ja la farem un
altre dia, ara mateix no la conec, anem cap a l’esquerra a buscar “El Balco
de les Esmoladores”, en un no res estem allí, esmorzem?, quina hora es? 9 i mitja!, a esmorzar!, mirem cap al mar
tranquil xicotetes ones li donen moviment, de l’altra manera seria un espill, a
l’esquerra el “Penyo de Ferragut”, davant el litoral de Xeraco i Gandia, el
Montgo s’endevina entre boirines, a la dreta “la serra Falconera” i a la dreta
“el Monduver”, el paisatge es increïble, ¡ una meravella!, gaudim dels
entrepans, de les olives, dels fruits secs, dels dolços, reposem forces i
seguim avant, anem per senda ondulada com les ones del mar, deixem arrere la
senda i entrem en pista forestal, la serra esta verda, algun pi, matolls per
tot arreu, ara amunt, ara avall, davant apareix el “Penyalba”, amic íntim del
“Monduver”, amb la seua forma característica redona com un bolet, un caçador a
la dreta amb un gos, no hi ha cap de perill, anem cap a “les Foies”, i segons
el gps no aplegarem.
Un jove company diu es fieu del aparell?, vine i vores, sols
tenim que seguir la ratlla roja i aplegarem al punt d’eixida!, ens ha sigut
útil en 10 anys i mai ens hem perdut!, en aplegar al encreuament girem a
l’esquerra, anem per la falda del “Monduver”, anem amunt, la senda no es
empinada, va fent-se estreta, però de bon caminar, les vistes son meravelloses,
a la vista el mar sempre el mar, sempre a la dreta, a l’esquerra el “Monduver”
i enfront “La Falconera”, anem per la falda de la muntanya, el gos amunt i
avall, pobret hui fara mes de mitja marató, sempre fidel, vol anar sempre
davant i quant perd de la vista al seu amo torna arrere, les càmeres dels
movils no deixen de fer fotos, quina
meravella, que fotos mes boniques!, les vistes valen la pena, per açi segur que hi ha mes rutes!, diu
una companya, les buscaré diu el guia,
pujarem alguna vegada al Monduver?, si!, jo he pujat des-de el barranc de les
revoltes, des-de Barx, des-de Les foies, i des del barranc de Beniopa,
possiblement siga una de les mes dures. Veus a la dreta dels pins aquells, això
es el “Coll de La Rafela”, i de a hi per la cresta al Monduver.
Anem guanyant altura, i quant mes
amunt millor son les vistes, hem vist la serra de “Les Agülles, La Ratlla, El
Alt de Les Creus i la badia de Cullera” una meravella!, un company que hui no ha pogut vindre no haguera parat de dir, quina
meravella!, que preciositat!. Seguim avant i veiem un ciclista al mig de la
senda, necessites ajuda?, no gracies sols
un tornillo fluix del freno de disc!, adeu!. Mireu a la dreta una pista, pues
mes avant anirem a parar a ella!, a l’esquerra un barranc impressionant i
al final la platja de Xeraco, s’obri con una ventalla o millor com una finestra
de la natura.
Apleguem a poste que ens indica que
tenim que anar a la l’esquerra, i no mes entrar a la senda unes caixes amb
abelles, que fem, rodem! Mes val que si,
per l’esquerra hi ha un tos de senda, i a hi davant segueix!, rodem els
ruscos i seguim la senda, davant el mar, poc a poc anem baixant, uns companys
s’adelante i en aplegar al creuer, per mes senyes un poste sense indicacions, segur que han ant recte!, si, segur!, un
despiste el te qualsevol,! telèfon en ma,
torneu arrere, que per a hi no es!. Ùs espere al creuer!, aprofitem el temps i mengem fruita i uns
glops d’aigua, passen uns minuts i
apareixen, ens reagrupem, hubieses
llegado a Xeresa per esa senda, y yo os hubiese recogido, no te preocupes!, a
mi me tendreis que añadir uns cuantos kilometros a la ruta!, vale, de acuerdo!,
Seguim avant i ara sí que va de bò, una baixada con
toca de muntanya, el cul apegat a terra i a baixar, son uns quants metres que
tenim que fer amb molta cura, pues es perillós, hem salvat l’obstacle i tornem
a la senda, ara si que fa goig caminar, després de la baixada amb tanta pendent
i molt escalonada, gaudim de la senda, es
cotxes on estan?, mes avant a l’esquerra,, anem per la cresta de la
muntanya, pugem, baixem, altra volta amunt, parem per donar-li aigua al gos,
esta cansat però l’aigua el reanima, anem agotant les reserves d’aigua, però lo
millor es que estem a prop del final, ens falta un kilòmetre i una baixada a
l’esquerra, pasa el temps volant i ja esta baixant cap a la carretera, per
aplegar al final de la senda, apleguem a un creuer i trobem una pista
formigonada, a la dreta una creu indica que per a hi no es, no hi ha cap de
senyal mes, un company s’adelanta i diu per
açi!, i baixem per el mig d’un bosquet de pins, apleguem a una tanca i la
voregem i en eixir “La font de l’Ull” aigua potable, bevem de bona gana i el
gos es refreda, a uns centenars de metres, el cotxes, bona ruta, una meravella, tornarem?, sí, ja buscaré rutes per la zona, ens
acomiadem i a casa, la pròxima vegada
eixirem de casa abans i així ens donarà temps a beure una cervesa
tranquil·lament. Adéu, fins la propera setmana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario