Hem canviat les rutes valencianes, hui anem cap a
terres d’Aragó, son 6 caminants, 4+2, com sempre cafè i marxa, al punt de
reunió de l’Alcudia i eixim cap a La Virgen de la Vega, pedania de Alcalà de la
Selva, on esperen dos companys senderistes, el guia habitual hui es deixa
portar. L’eixida mes tard de lo normal, ja que tenim dos hores de cotxe fins al
punt de reunió.
Fem l’eixida des de el “Port de San Rafael” mirador impressionant
de la vall on esta el poble i la pedania. Eixim cap a la font de “Fuennarices”,
la baixada llarga, caminem per un bosc de pins als que no estem acostumats, fa
frescor i en les clarianes del bosc esta tot pintat de blanc, la rossa blanca
fa acte de presencia, no tenim sensació de fred, el ambient es sec i amb poca
roba d’abric hi ha prou, el guia comenta “anem
cap a la cascada de l’Hedra es impressionant, a la primavera porta mes aigua
degut al des-gel de les muntanyes que ens envolten!”, “ací els pins no tenen processionària, en la part de baix no mes passar
el poble de Mora de Rubielos estan plens de nius, i hi ha molts que han perdut
moltes agulles i estan en mal estat!”, caminem alegrement cap avall, camí de
terra ample i poc transitat, anem a bon ritme, “podíem esmorzar a la meua pedra favorita, ja va fent-se hora de
menjar-nos el entrepà!”, “val!”.
Apleguem a la font de “Fuennarices”, on l’aigua brolla amb força, “les pluges recents han recarregat el aqüífer!”, comenta el guia, girem cap a la dreta per un barranquet i quant portem caminats uns deu minuts, davant de nosaltres un arc de pedra natural, quedem bocabadats, “es de pedra?, no ha segut fet per l’home?”, “no!”, contesta una companya, busquem seient per esmorzar i com sempre de bona gana, hui tenim cafè, cosa que es d’agrair, en acabar el esmorzar sessió de fotos i el bon humor sempre present “el patriarca al mig!”.
Després de les fotos tornem cap
arrere i en aplegar a la font girem a la dreta i cap avall, passem per una
clariana del bosc i esta entapissada de blanc, fotos i avant, els oits ens
funcionen molt bé davant hi ha gent, el dia acompanya, veiem a una família intentant
fer-se una foto amb la cascada de l’Hedra de fons, “poneros y os hacemos la fotos!”, “gracias!”, fem una baixada per
les pedres i en aplegar baix busquem la cascada per fer fotos, “mireu l’arc de sant Marti!, a eixit en la
foto?”, pregunta una companya, “si!,
ha eixit en la foto!”, ajudem als menuts que volen arrimar-se a la cascada,
“bon lloc per a nadar a l’estiu!” diu
una companya, “esta molt freda!”, diu
el guia, “dubte que estiga mes freda que
a la casca de la ruta d’este estiu!”, diu una companya, així deixem la qüestió,
“quina meravella, l’aigua fa goig!”, “aquest estiu tornarem, per nadar!”. Tornem
a la senda i al poc de temps eixim del barranc i ens trobem en terres de
conreu, “no han treballat la terra, no es
normal perquè en les pluges d’aquestos dies el terreny esta bo per treballar-lo
i plantar els cereals abans de les primeres nevades!”, diu un company, “l’any passat si que el van plantar de
cereals!” contesta el guia, veiem uns senderistes a l’esquerra i els
saludem, girem a la dreta per el anomenat “camino de Ontejas”. “Ara tenim que anar a la dreta del track, perquè
quant vaig fer la ruta la primera vegada no havia vist el camí i tinguérem que
pujar per uns bancals!”, seguim la dreta del track i en aplegar al encreuament
veiem senyals d’un GR, girem a la dreta i anem cap amunt en direcció a un
collao, “ara ve una pujada un poc forta i
en aplegar al final farem una baixada suau i per acabar la senda un altra
pujada també suau!”, a la dreta tenim Javalambre neta de neu sols veiem uns
quant postes “dels remontes” de les pistes d’esqui, les vistes impressionants,
el dia esta clar i el sol va calfant, alcem els cap al escoltar el crit d’uns
pardals, “àguila o voltor?”, ens
preguntem, “volen molt alts per a
diferenciar-los!, a un poble a prop d’ací
que es diu Mosqueruela hi ha un canyet on hi ha una colònia de voltors, no se
si seran d’a hi!” diu un company. A l’esquerra penya-segats de vertigen,
guanyem altura poc a poc, en aplegar al collao, ve la baixada comentada abans,
suau i de bon caminar, “ a hi davant hi
ha una estació meteorològica!”, en aplegar contem 4 pluviòmetres, 1 anemòmetre
i altres aparells, “les dades com les
arrepleguen?”, pregunta un company “deu
de ser automàtica i cada 15 minuts o menys envia les dades via telèfon!”
contesta un company, “funciona com una
alarma de casa, amb targeta!”, diu un altre, ara anem per camí de terra, de
bon caminar, la pendent suau, en aplegar al fons del bosc, anem cara amunt, “quines
pendents mes suaus!”, comenta un company, “estem
en terreny de revollons, enguany al ploure massa tard no han eixit en abundància,
i no hem vist molta gent, en un any normal estes carreteres estarien plaga-des
de vehicles!”, en el camí veiem un bolet “serà bo de menjar?”, “el company entès
en bolets no ha vingut!” en davant del dubte el deixem, una companya te un mal
record d’aquest-os elements.
Anem amunt i apleguem al final del camí, “pujarem per senda a un pla!, dreta o esquerra?”, “jo esquerra, jo també per l’esquerra, jo per la dreta, i jo, i jo, jo també a la dreta!”, al final dos per l’esquerra i 4 per la dreta, guanyem altura poc a poc i trobem una pista a la dreta i en un no res estem al cotxes. Un dia ben gaudit, el temps ens acompanyat, al final en manega curta el mes valents i les mes valentes. Un dia meravellós!” i recordem a un company que hui no ens acompanyat “quina bellesa!”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario