Hui en som 8 i una convidada, anem
al poble de Xeraco a recórrer una ruta per la solana del Monduver, com sempre
matinet, cafè i marxa; per accedir a la ruta hi ha que aplegar al poble i a
l’altura d’una fabrica de finestres i escales de ferro i alumini girem a la
dreta i en passar el pont sobre l’AP-7, aparquem a la dreta de la carretera.
Avant, per senda de bon caminar,
guanyen altura i ja podem vorer el mar, darrere la senda que puja al Monduver,
baixem cap al barranc de la serra, en un creuer que resulta conegut anem cap a
l’esquerra i de sobte una senda de pota, que fa uns anys recorreguérem quant
férem la travessia de Xeraco a Simat, esta ben conservada, pugem per la senda i
els budells ja fan soroll, “esmorzem?”,
“voldria aplegar al Balco per a poder
gaudir de les vistes, i si teniu fam parem abans en un bon lloc!”, “quant
trobem un bon lloc!”, diu la majoria, passem la font de “l’Escudella” i la
dreta trobem el lloc, com sempre un bon esmorzar, olives, fruits sec, el
entrepà, mandarines, coca de llanda, pastissos de moniato, i de poma, “sols falta algo calentet!”, diu una
companya, no tenim sort, els habituals del calentet no s’han deixat vore. La
jove vol estudiar dret compta, “ací tens
una bona assessora que te pot orientar en el estudis, ella es professora!”,
li contesta un company.
Anem avant cap a la pista forestal
que tenim damunt, “esta a hi dalt, falta
poc!” en un no res estem a la pista, anem cap a la dreta “a hi tenim el balco, es una vista
espectacular!”, “es on esmorzarem l’altre dia?”, “si!”, encara que el dia
esta núvol es por vorer tota la badia de Gandia, i les platges de Xeraco i
Gandia, el Monduver esta mig tapat per la boira, “el dia 6 fem eixida?”, “diuen que plourà!”, “el dijous pareix que tindrem
sol!”, “si fa bo, podíem anar al pujar a l’altra vessant del Monduver, la ruta seria
– barranc de Les Voltes, font del Garrofer, Coll de la Rafela a la Penya Negra,
baixar al C.I. de La Cova del Parpallo i tornar per el barranc de Beniopa!”, “el
temps dirà!” anem a la dreta cap al poste on baixarem per l’anomenada senda
Llarga, deixant a l’esquerra la senda de la Taula, “eixa, un altre dia la farem!”, anem ara per senda pura i dura,
anem estiram-nos, per darrere algú es queixa de mal de cama, “una paracetamol i ja esta!”, en diuen que
para la convidada tragar-se una pastilla es una aventura, segui avant vorejant
el barranc, la senda estreta i de bon caminar, ara baixem, ara pugem, anem
arrimam-nos a la AP-7, final de la senda, ara pujadeta esgarrifosa, dalt a l’esquerra,
en la zona del Penyò de Ferragut; tenim poste, “Serà la senda de la Taula?”, “un altre dia serà!”, avall, ara
sempre avall, eixim de la senda i parem a menjar-nos unes mandarines que
portem, a la dreta un camp de okitsu, ja bufones, una llàstima de fruita, ja no
es comercialitza-ble, les pluges recents no els ha sentat molt bé.
Anem cap a la dreta vorejant l’autopista,
en un minuts estarem als cotxes, el dia anat tancant-se, ara esta ennuvolat,
por ser que laa predicció del temps l’encerte, i el dimarts
tindrem pluja.
Apleguem al cotxes i en acomiadem,
fins a l’altra. La penya es dispersa, tornem cap a casa, ha sigut una bona
senda, a la nit tenim sopar de germanor, en aquestes celebracions apareixen els
no-caminants, que sempre tenen excuses per no vindrer a caminar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario