Com sempre cafè i marxa, farem dos
reunions, la primera al Domenech, però abans una anècdota, un control de
alcoholèmia!, senyals lluminoses pare el cotxe i dos G.C. revisant el segell de
la ITV, “abra el paquete, introduzcalo en la boquilla y sople hasta que yo le
diga!”, “un momento que tome aire!”, agarre aire i bufe com un condemnat, “siga!”,
no havia vist la pinta que portava, equipat per al senderisme.
Una vegada reunits eixim cap a
Canals, en som 5 i en aplegar al poble dos mes, anem cap al punt d’eixida i a
fer marxa, estem a la partida de “Les Moles2 a prop d’un àrea recreativa
abandonada, passem per baix de la línia de ferrocarril i cap amunt per asfalt,
en aplegar a un corba “ací una xiqueta
que anava en bici, va caure per aquest marge i va anar a parar al barranc, va
quedar molt malferida, es va clavar el manillar i van tindre que extirpar-li la
melsa!”, seguim avant i entrem en una plantació de cítrics, tot abancalat,
reg per goteix, impressionant, pareix un exercit, files ordenades, cartells
indicant la varietat, manegues per polvoritzar on no apleguen el turbos, mirem
amb curiositat la finca, passem per davant de l’anomenada “Casa del Raco”,
antic mas on vivia l’encarregat de la finca, miren arrere i veiem “Sant Didac”
i la “Serra Grossa”, com es diuen aquells
pics?, no tenen nom, es el conjunt de la serra Grossa!, a la dreta veiem
uns picatxos, i un company diu “ abans es
podia pujar, però fa un anys un veí de Canals va comprar la finca que envolta
la muntanyeta i la va rodar d’una tanca, i ara no es por pujar!”, anem
avant entre tarongers i mandarines, sempre amunt, en passar la finca entrem en
caminal i a hi esta un caçador sense escopeta, “bon dia!”, “bon dia!”, contesta, “hola tu no eres el llanterner?”, “si, estic caçant amb el gos, el
animalet esta a hì al fons del barranc i pareix que el seu olfacte funciona!,
per ací no hi ha molt conills!”, “pues per baix jo els he vist amb gran
quantitat quant vaig en la bicicleta!”, “on aneu?”, a fer una volta!”, per ahi
dalt hi ha una senda molt interesant que puja al mollo!” i li explica el
recorregut, “adéu!”.