31/07/2018 De Llafranc a Begur per Tamariu (Camì de Ronda)

            El sopar, l’allotjament i el desdejuni a Llafranc molt bo; la casa no ens cobra res per les cerveses que bevem abans de sopar; desprès de passejar per la platja, i un somni reparador comencem el segon dia del “Camì de Ronda”, foto de grup a la platja i anem cap al far de Sant Sebastia, el perfil de la ruta inclou unes quantes pujades. Com sempre en cas de dubte cap amunt. En aplegar al final de la platja anem per la vorera d’una urbanització, “el track diu a la dreta”, assenyala un company, entrem per la senda i “arrere no ens agrada gens la pujada”, comentem, “l’alternativa es pujar per asfalt!”, comenta un altre, “pues per asfalt!”.

 

       

     Anem cap amunt per zona urbanitzada, a la dreta el mar, a l’esquerra el Baix Empordà, pobles i boscos, apleguem al far, desprès veiem “El Castell”, i al seus peus les restes d’un poblat ibèric, desprès d’una pujada intensa ara anem cap avall, serà la rutina del dia, a la dreta cales accessibles sols per el mar, entrem en boscos mediterranis, sureres, carrasques i pins i matolls, les sendes de bon caminar, sense perill, la baixada ens porta a la “Cala Pedrosa”, el nom li be ni que pintat, pedres redones i gruixudes que fan difícil l’accés a l’aigua, hi ha que anar amb el calcer fins aplegar a l’aigua i a nadar, el bany reparador, l’aigua fresca, gaudim de l’entorn, en una casseta menuda estan preparant menjar per als visitants que vindran per el mar. “Per ha hi va la senda!”, assenyala un company, una pujada forta però curta, hi han passamans per facilitar la pujada, ens equipem i avant, “on dinem?, en el camí o al bar!”, ens preguntem, “mes avant tenim el poble de Tamariu, ha hi decidim!”, es el comentari.

  

Desdejunem fort i així sols mengem una peça de fruita fins al dinar, anem vorejant el mar, l’ona de calor prevista va deixant-se notar, en aplegar a Tamariu, primer que res buscar un banyador per a un company, el porta no li acomoda per a caminar, una vegada l’objectiu complit bevem cafè del temps, o “cafè amb glaçons i llimona”, ens abastim d’aigua, comprem una amanida i seguim, anem cap a l’esquerra i la ruta en allunya de la platja, anem per boscos típics del mediterrani, en aplegar a la màxima altura del moment anem cap avall, eixim a una carretera asfaltada i molt transitada, apleguem a la “Cala Blava”, es d’arena fina; no cap ni una agulla, trobem un lloc on deixar les motxilles i a l’aigua; agraïm la frescor de l’aigua, en la nostra ruta hi ha un caleta on hi han una gran quantitat de vaixells; gaudim del paisatge i veiem l’eixida de la cala.

 

Ens equipem i a seguir, “dinem en ruta en algun lloc en ombra?”, pregunta un company, “tenim una forta pujada abans de arribar a Begur, podíem dinar primer i desprès afrontar la pujada!”, contesta un company, “d’acord buscar un lloc on dinar abans d’aplegar a Begur!”, diguem, ens equipem i com sempre eixim de la cala pujant, guanyem altura i gaudim de la vistes, anem entre urbanitzacions i sempre buscant acurtar la ruta, veiem un indicador “Cala Fonda”, “aguaitem a vorer!”, diuen les companyes, “el lloc es ideal, fins i tot hi ha ombra!”, comenten; dit i fet avall per una senda escalonada, la cala es de grava redona i menuda, ens acomodem i primer que res un bany reparador, desprès a dinar les amanides, acompanyades de formatge i tomaques, ens relaxem abans d’afrontar la forta pujada, a la dreta des de una paret la joventut i alguns no tan joves en tiren a l’aigua, la caiguda es al menys de 10 metres, el perill no esta en la caiguda sinó que tenen que córrer per una paret estreta abans de tirar-se a l’aigua per fugir de les pedres i un esguilló es faria perdre l’equilibri i la caiguda podria ser fatal.

  relaxem, i fem un poc de sesta. Ens equipem i amunt, la cala de veritat es fonda, i la pujada carregats amb les motxilles es fa de notar, anem cap amunt, ara ve la pujada forta, “per davant tenim en alguns llocs mes del 30% de desnivell”, es molt pesada de pujar, el sol inclement ens fa suar de valent, anem cap amunt poc a poc, de tant en tant bevem aigua i descansar uns moments, desprès de al menys ½ de pujada amb un desnivell mig del 22% i en alguns moments de mes del 30%, apleguem al punt de reunió, cadascú  a pujat al seu ritme, bevem i descansem, “per anar a Begur el gps en diu que tenim que anar a l’esquerra!”, comenta un company, “ha hi davant hi ha un indicador que diu que per aplegar al poble encara falta molt”, diu una companya, ens menegem i anem cap a l’esquerra, “anem per damunt del senyal, tal vegada eixe indicador siga part d’un altra ruta!”, diu el company, una xicoteta pujada i de sobte baixem, anem per una senda poc transitada, i les queixes de les punxades de les argilagues es deixen sentir, una companya es dobla el turmell en terreny pla, un moment de tensió, “no es res important, seguim avant!”, diu la companya.

 

Veiem el poble de Begur, sona el telèfon, “es l’organitzador del Camì de Ronda, que ens aconsella pujar al Castell i gaudir de les vistes!”, comenta un company; seguim avant entrem en el poble i busquem l’hotel que tenim contractat, desprès d’unes quantes voltes per carrers antics, trobem l’allotjament. Unes cerveses i desprès d’una dutxa reparadora anem cap al “Castell de Begur”, seguim les indicacions de la recepcionista del hotel i veiem l’ermita de “San Ramón nonato”, les vistes espectaculars, la pujada en forma de caragol, al nord tenim la platja de l’Estartit i mes allunya el “Golfo de Roses”, ¡impressionants les vistes!, en aplegar a les ruïnes del Castell, fotos del paisatge i del grup; anem cap avall, “parem a la vermuteria i el probem?, segons diu el cartell es artesà i de l’Emporda!”, dit i fet, una ultima parada abans de sopar. Hem recorregut 14.9 kilòmetres i el temps empleat es de 9:45:00 hores.