02/08/2018 De La Bisbal al Santuari dels Angels, per Cruïlles i San Sadurni de l'Heura (Camì de Ronda)

            Desdejunem desprès d’una nit de calor sufocant, en aquestos paratges no son normals estes temperatures elevades, eixim cap al Santuari dels Angels, “Sols tenim un poble que s’anomena Cruilles, desprès no hi ha cap de poble!”, comenta un company, “anem directes als Angels i dinem ha hi!”, comenta un altre, “d’acord!”, es la resposta.

 

            Entrem al poble de Cruilles, ala dreta hi ha un bar a l’esquerra una escoleta on estan fent “Escola d’estiu”, esta ple de menuts i menudes, entrem cap al poble de carrers estrets i en ombra, apleguem a la plaça del poble hi trobem un torre. Un mestre jove que acompanya al menuts de l’escoleta en fa les fotos de grup al peu de la torre, “gracies!”, i segueix jugant amb la menudalla.

 

“Cruïlles es un pueblo en el Baix Empordà , ahora parte del municipio de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura , que es el centro administrativo y la ubicación del Ayuntamiento. Fue su propio municipio hasta 1973, cuando se fusionó con Monells y Sant Sadurní de l'Heura para formar el municipio actual.”

 

            Anem avant i fem una ullada breu al monestir de “Sant Miquel de Cruïlles”, anem cap a Sant Sadurni de l’Heura que amb Monells i Cruïlles formen municipi, veiem un bar de ciclistes i aprofitem per beure un cafè del temps, quant el demanem sempre tenim que explicar que es, descansem un poc i avant, es l’ultim lloc habitat que trobarem fins aplegar als Angels, per davant un dia de calor, anem de presa pues el camí en permet un bon ritme, travessem Sant Sadurni, la gent esta treballant al camp o resguardats del calor, portem recorreguts 7 kilòmetres i encara ens queda un llarg recorregut, mirant el perfil veiem que hem pujat un 80 metres en els últims 7 kilòmetres, per davant ens queden uns 5 kilòmetres mes per començar a pujar de valent.

   

            Xarrem de l’últim dia, “he dormit poc, feia molta calor a l’habitació”, diu una companya, “jo tampoc he descansat”, comenta un altra, “pues jo he dormit com un angelet”, diu un company; “nosaltres tampoc hem descansat”, diuen un altres companys. Seguim avant anem cuidant de l’aigua pues no anem massa llargs, anem entre camps de cereals, de gira-sols, alguna masia aïllada, sorolls de maquines, veiem un pou a l’esquerra però esta tancat amb clau una llàstima no poder agarrar aigua, apleguem a una masia deshabitada, sols un gos que fa de guarda. “Anem cap amunt per aquesta senda!”, comenta un company, “no serà millor per la pista?”, comenta una companya, “si anem per la pista rodarem molt fins aplegar a la senda!”, comenta un company, “anem per la senda!”, empinada de moment i seguint el llit d’un rierol sec, anem rodejats de carrasques, l’ombra es agradable, entrem en una zona d’argilagues i comencem les queixes, “com punxen!”, diuen, “es una mena de teràpia, a demes la planta li dona nom a la Penya!”, comenta un company.

 

Anem amunt, anem apropem-nos a la carretera, la calor esta deixant-se notar, parem a l’ombra de unes carrasques , mengem fruita, barretes i qualsevol cosa que ens ajude a repondre forces, “espavileu pues ha hi al costat tenim uns rucs”, comenta un company, seguim avant la calor va minvant les forces, el sol cau a plom, apleguem a un creuer i davant tenim una pujada prou empinada, “tenim una alternativa!”, comenta un company, “a la dreta tenim la carretera que porta al Santuari i la senda va creuant la carretera, podíem anar per ella i de segur que la pujada seria mes lleu!”, comenta el mateix. Mirem els tracks i anem a la dreta per la carretera, pugem per l’esquerra vigilant la baixada dels cotxes. A la dreta tenim la vall plena de pobles menuts, entre ells Sant Marti Vell, poble al que pertany el santuari.

Esgotem l’aigua que portem, estem a prop del santuari, a dreta i esquerra ha canviat la vegetació, bosc mediterrani i de tant en tant castanyers; seguim avant i ens creuem en la senda que en eix per l’esquerra, nosaltres avant, xarrant de les professions de cadascú, horaris de treball, períodes de vacances, repartició de la feina, un mon complicat. Veiem el santuari, “ha hi el tenim, ja falta menys!”, comentem, les ultimes pujades i apleguem, primera feina beure una cervesa, reservar  taula per a dinar, una bona dutxa i a la taula.

 

Ens assabentem que hui es festa gran al Santuari, es celebra la festa de la Mare de Deu dels Angels, ens convidem a gaudir de musica i un ron cremat.