Hui
som 3 els senderistes, l’objectiu es pujar al cim del Peñarroya, al terme
d’Alcalà de la Selva, te una altura de 2028 metres, i es el cim mes alt de
Sistema Ibèric a la província de Terol.
El
guia habitual descansa, “anem a fer una
ruta lineal, tenim que pujar amb cotxe fins a les pistes d’esquí de
Valdelinares, i de ha hi pujarem al cim, passarem per la font de La
Chaparilla, i al final de la ruta anirem per la ruta fluvial que va des de
La Virgen de la Vega fins Alcalà de La Selva!”, comenta el guia del dia.
Una
companya no senderista ens porta fins a les pistes. Iniciem la ruta per
una pista plana i sense problemes, “per
aquesta zona quant neva i quant hi ha neu es poden fer raquetes, hem pujat mes d’una
vegada i el resultat sempre a segut bo!”, comenta el guia, “dos companyes feren un dia la croqueta i
acabaren mullades!”, comenta una companya. Caminem a bon ritme per una
baixada suau i continua; a dreta i a esquerra hi ha gran quantitat de rovellons
o niscalo o també conegut com esclata-sang, i d’altres tipus que no coneguem,
com som novells en la tasca de recollida dels fongs els deixem al lloc. “Vaig a
fer-li una foto per a un amic i donar-li enveja, pues en va dir que anava a la
zona del Toro!”, comenta el guia.
Seguim
avant i baixant poc a poc, en aplegar a la pista forestal; fins ara una ruta de
poca dificultat, en aplegar al indicador que ens indica la pujada al Peñarroya
una companya coneixedora de la zona ens comenta, “per aquesta zona hi havà una creu anomenada de La Gitana, ara no la
veig i possiblement estiga tapada per eixe munto de pedres!”. “Ara anirem cap amunt fins aplegar al cim
del Penyarroya, esta situat a 2028 metres d’altitud!”, comenta el guia.
Comencem
la pujada i la fem camp a traves, el lloc ens permet pujar d’eixa manera, pues
la muntanya es llisa sense matolls i poques pedres i molta molsa,de bon xafar i
millor caminar, en poc de temps estem al cim, les vistes son espectaculars, al
peu la pedania de La Virgen de la Vega, la seua vall i les diferents
urbanitzacions, els boscos riberencs van canviant de color, alguns arbres de
verd clar i altres grocs, una meravella.
Les fotos de rigor al punt geodèsic,
esmorzem i veiem la ruta del dissabte, “anirem
al cim de l’Olmedilla per fer una ullada als voltants!”, comenta el guia.
Xarrem de tot un poc, estem a una mena de taules fetes de pedres i dels seus
seients. Un motorista aplega al cim i el saludem, anem ca a l’esquerra per a
tindre millor vistes i fer fotos dels voltants. Fem una ultima ullada als
voltants, “anem a fer la baixada camp a
traves, el terreny es igual que la pujada!”, comenta el guia.
Poc
a poc anem cap a la dreta per enfilar la baixada cap a la font de La
Chaparrilla, creuem una pista forestal i seguim recte, un xicotet desnivell
que baixem sense cap dificultat, en un no res estem a la segona pista que es el
GR-8 i d’allí a font; “ací venia amb les
meus filles quant eren menudes, gaudíem del lloc, en la bassa que hi ha baix li
tiraven pedres i veien cabuts, un lloc meravellós!”, comenta la companya.
Entrem
al refugi que consta de dos peses, en la primera una xemeneia i la segona unes
planxes de poliuretà per aïllar de la humitat del sol, “el refugi era del ICONA fins que el transferiren!”, comenta el
guia, anem cap a la font decorada amb pedres de formes curioses, “eixa pareix el cap d’un esquirol!”,
comenta un company; fem unes fotos i tornem cap arrere i girem cap a l’esquerra
i seguim el GR, anem de presa, ens creuem en alguns caminants de baixada i un
altre grup cap amunt, comptem experiències de la vida.
“Ara ens espera una baixada
llarga!”, comenta el guia, després de un recorregut de
3 kilòmetres, girem a la dreta i entrem en un caminal que poc a poc va
convertint-se en una senda estreta, “definitivament
per ací no podríem baixar amb la BTT, hi ha que anar a buscar la carretera!”,
comenta la companya; “jo he topat amb una
pedra prou gruixuda amagada entre les herbes!”, comenta el company, “a la dreta tenim la carretera que porta a
Valdelinares i per acurtar la ruta i entrar a la ruta fluvial que ens portarà a
La Virgen de La Vega travessarem eixos camps i un xicotet rierol!”,
dit i fet en un no res estem a la senda fluvial, “el diumenge farem la ruta per
el riu Alcalà fins al poble, es molt agradable”!”, comenta el guia.
El
lloc esta molt transitat, famílies amb fills i filles menudes, altre mes grans,
el dia acompanya; “mes avant creurem el
rierol per unes pedres planes!”, comenta el guia, “en un d’ells el nostre company, que es molt amant de tirar pedres al
riu que passa la gent i esguitar-los en va tirar una pedra i en va encertar al
peu, va vindre corrent dement perdó!”, una xicoteta cataracta ens convida a
fer unes fotos, “en la ruta del dissabte en borem un altra mes interessant i
que esta en direcció a Alcalà de La Selva!”, comenta el guia; la companya es
distancia de nosaltres degut al embossament que pateix la ruta, la veiem passar
per el pont de la carretera; en un no res estem al bar-restaurant, ens esperen
unes cerveses fredes. Fins ací la ruta del dia, hem recorregut 15 kilòmetres i
pico, un passeig agradable i de dificultat moderada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario