19/01/2019 Ruta per Moixent "L'Improvisada"

            Hui en som 4, com sempre cafè i marxa, anem camí del poble de Moixent/Mogente, agarrem la carretera CV-561, carretera que des de la comarca de “La Costera” a la “Vall d’Albaida”, entrem al paratge municipal del “Bosquet” punt d’eixida del dia.

     
       Ens posem en marxa, “hui farem una circular sí anem bé de temps, en cas contrari hi una ruta per acurtar la senda, l’objectiu es anar al VG del Pedregal, vorer la Cova de l’Aigua, i buscar la Cova Pates, he pujat varies vegades a la zona per beure-la i no he tingut sort, i alguns companys també ho han intentat i no l’han trobat!”, comenta el guia, fa fred i anem abrigats, “en un no res entrarem amb calor i tindrem que guardar les jaquetes!”, diu una companya. Anem cap avall i creuem la carretera i quant portem un centenar de metres, “ha hi a la dreta hi ha un mena de senda equipada amb cordes i també hi ha una cova, anem a vorer que hi ha?”, diu una companya, “anem!”, diguem.

            La pujada es seria, apleguem a la cova i la veritat el sostre esta fumat i no te cap d’interès, “seguim pujant?”, diu la companya picada per la curiositat, “anem avant!”, diu la resta de companys, pugem cap amunt, la pujada recta i prou vertical, en coronar la primera pujada fan l’aparició unes fites i la senda es clara i molt xafada, seguim avant, “en cas de no tindre eixida sempre poder tornar cap arrere!”, comentem, apleguem a una planura que ens dona una xicoteta treva, a partir de ha hi continuem l’ascensió, “anem bé?”, comenta la companya que encapçala la marxa, “açò s’anomena l’Escala de la Donzella, al recte hi ha un 500 metres esta la senda on tenim previst aplegar!”, comenta el guia, “anem a seguir!”, diguem; “a la dreta tenim el Picaio!”, ruta inacabada, “ens quedarem a prop del cim, però no poguérem enllaçar amb la senda de pujada, teníem davant un fort desnivell que en dificulta l’enllaç per pujar al cim, l’opció mes encertada va ser tornar arrere!”, comenten els dos companys que intentaren la pujada.

            Seguim avant per una senda de bon caminar, poc a poc baixem fins aplegar a una pista forestal, “vaig a aguaitar a vorer el pou! “esta sec!”, diu el guia, “per a on tenim que anar?”, pregunten els companys, “a la dreta tenim la pista forestal que ens portarà a la ruta original!”, anem cap a la dreta i en un no res girem a l’esquerra, entrem a l’ombria de serra, “el sol esta gelat i cruix, les plantes estan gelades!”, comenta un company, “mireu les fulles i no es rosà blanca!”, esclata un altre, “des de que hem entrat a la senda fa mes fred!”, comenta un company, anem caminant cap amunt per una senda pedregosa, “mireu com estan el pins, estan molt junts i podien fer una aclarida, i així els que quedaren anirien mes de presa, el company ecologista en va comentar que com a bomber voluntari li agrada les pistes amples i les voreres netes, però com ecologista no li fa gracia!”, comenta el guia.

Eixim de la senda i entrem en una pista ampla de terra roja i de bon caminar, tenim carraques i pis a dreta i esquerra, “així el bosc esta millor, els pins estan clars i no hi han matolls!”, comenten uns company, “fixeu-se estan cavant clots per a repoblar la zona, al primer moment pareix la faena feta per porcs senglars, però els clots estan molt ben fets!”, comenta la companya, “ha hi tenim les antenes, i que son el nostre objectiu, ha hi podem esmorzar!”, comenta el guia, “d’acord!”, diu la resta de la penya, enfilem la pista, una baixada i després una pujada en zig-zag, apleguem a un creuer, “ per la dreta ve un caminal que s’anomena Camí de la font d’Arnau, que ve des de Vallada, la ruta comença al paratge de Les Ermites, puja per la dreta del Penyo de Vallada, el barranc de fins aplegar ací, es puja al vèrtex geodèsic , es torna el mateix barranc i desprès es baixa per la zona dels Sumidors!”, comenta el guia, en un no res apleguem a les antenes i girem a la dreta enfilem per la creta i en aplegar al vèrtex “a esmorzar!”.

Gaudim de les vistes, tenim davant part de la Costera, a la dreta tenim els pobles de Vallada i Montesa, a l’esquerra Moixent / Mogente i la Font de la Figuera i darrere del poble el Capurutxo, darrere podem vorer el Benicadell “Ha hi esta la pista que porta al Portalet i que torna per la font de les Arenetes, i que en la font te una inscripció molt antiga!”, comenta un company, “la conec es la senda de La Goberandora!”, comenta el guia, “jo la vaig fer amb la bici, te un 40 kilòmetres, es molt llarga per fer-la a peu!”, comenta el company. “ Ha hi davant on estan el depòsits d’aigua comença la senda de la Meravellosa, va cap amunt i desprès gira a la dreta i baixa al barranc  a l’altura d’una pedra foradada i acaba en el bosc tenim davant!”, comenta el guia. “Eixes cases que tenim davant que son?”, pregunta un altre company, “ es la urbanització Cumbres de Valencia!”, contesta un altre. Gaudim dels entrepans, de fruits sec, del cafè i de les pastes.

Foto de grup i baixem cap a la pista, anem per una zona que han netejat de matolls, tornem a la pista i escoltem unes veus, van equipats de espeleòlegs, “sabeu on esta la cova Pates?”, pregunta el guia, “ací esta l’entrada, espereu un moment que estem filmant!” contesten. “Baixeu i entrarem a la cova!”, ens diuen; en un no res estem baix, “ací esta l’entrada, baixeu el cap i entreu, nosaltres estem fent un film per divulgar-lo per el pobles de la Vall d’Albaida”, comenten, entrem a gates amb cura de topar el cap en el sostre, una càmera gran plena de estalactites i estalagmites, algunes gruixudes, el sostre entapissat de estalagmites menudes, algunes gotegen, la resta seques, “per ací podeu entrar a un altra càmera no es gens perillós i nosaltres us acompanyem!” diuen els espeleòlegs entrant per una gatera, una companya entra en ells, els altres tres esperem que tornen, “la pròxima vegada vindrem amb casc i frontals, i també podíem avisar als experts per si de cas!”, comentem, aprofitem per fer fotos a la caverna, “molt bonica, una llàstima que els vàndals no respecten la natura, i sobretot les estalactites que tarden milers d’anys en créixer!”, comenta un company.

“He vingut tres o quatre vegades buscant la cova i hui per fi gracies aquestos experts la he vist i visitat!”, diu el guia, torna el grup i aprofiten per fer-li una foto a la companya eixint de la gatera, despleguen una càmera de professional, tres focus connectats a la càmera i un focus fixe, desprès de varies probes ix la foto perfecta, ens acomiadem i seguim avant, desfem el camí i en baixar la costera girem a la dreta, entrem per una senda de bon caminar a uns centenars de metres eixim a una pista en una revolta ens bé el dubte, a la dreta?, a l’esquerra?, el gps esta marejat, perquè les tres alternatives estan molt juntes, “al recte per la vora del camp llaurat, per la vora!”, avancem un metres i entren en un barranquet de pedra solta, anem a bon ritme, en aplegar al creuer, “acurtem camí o seguim el previst?”, pregunta el guia; “anem bé de temps però acurtem el camí!”, contesten, girem a l’esquerra i en un no res entrem en la pista per la que en un principi anàvem a pujar, ara de baixada, anem a bon ritme el camí o permet, anem xarrant de tot un poc, de la previsió del temps per a la setmana vinent, de la pròxima ruta, dels companys i companyes que no han vingut perquè estan treballant.

 

Davant tenim la valleta on esta el paratge del “Bosquet”, de tant en tant escoltem tirs d’escopeta, seguim baixant, “ a la dreta tenim la pujada de la Donzella, ara podem vorer que es molt empinada, ¡mare per on hem pujat!” es el comentari; en un no res estem al cotxe, “vaig a dir una cosa, el premi i el mèrit per a la companya!”, diu un company. Fins ací la ruta. “De vegades vols fer una ruta organitzada, i vols que siga perfecta, i passa tot el contrari, la de hui improvisada, ha eixit de meravella, hem gaudit de la ruta a rabiar!”.