22/12/2018 El Bosquet – Pintures – Cim del Picaio "la Inacabada"

            Hui en som 5, anem camí del poble de Moixent, anem a fer una ruta diversa, cultural, per la comarca de “La Costera”, en aplegar al poble tenim que buscar la carretera CV-651, en aplegar al indicador “El Bosquet”, girarem a la dreta i en la casa podem aparcar el vehicle i a ¡caminar!.

 

            Rodem el llac i anem cap a poble seguint un caminal i desprès entrem en la carretera, hi ha que anar amb cura pues es molt estreta, anem cap avall, la baixada es sua; i tindrem que tornar cap amunt. En un no res estem a un cartell que ens indica una d’escalada, queda a la dreta un faralló roig i molt vertical en deixa bocabadats, seguim avant, a la dreta i a una bona alçada veiem unes reixes que protegien les pintura, tres decidim pujar i la resta es queda baix, la pujada empinada i esgarrifosa, “en aquestos llocs es on es por vorer la qualitat del calcer”, comenta una companya, “es cierto!”, contesta un company; “no val la pena escatimar diners en un bon calcer perquè sempre li traus mes partit!”, comenta la companya.

 

            Apleguem a la reixa i anem cap a la dreta i busquem pintures, “esta ací!” diu la companya, i anem cap a l’esquerra, hi ha unes quantes pintures de bona factura i altres borroses per l’efecte del temps. Fotos i cap avall. tornem a la carretera i cap amunt, anem xarrant de tot un poc, “el dia 29 anem a recórrer la muntanya de Cullera per a acomiadar l’any 2018!”, comenta el guia, “yo no puedo!”, comenta un company, “jo no heu se cert, perquè igual vaig a passar el cap d’any en alguna casa rural!”, una companya, “jo treballe i no puc anar!”, comenta un altra companya, “cuenta conmigo!”, diu un altre company.

 

            “Aquell cim pot ser el Picaio?”, ens preguntem, “de segur que és!, no es veu cap de cim als voltants”, comenta el guia,, anem per la carretera que puja en forma de zig-zag, de tant en tant ciclistes que van cap amunt i altres cap avall, als que baixen els saludem i als que pugen els animem, seguim avant, estem rodejats de camps d’oliveres, d’arbres fruiters; la carretera s’empina i en aplegar a un zig-zag la carretera es fa recta, el gps es indica que a la dreta tenim la pujada, “ a l’esquerra tenim un pou, anem a beure-lo?”, comenta el guia, “val, anem!”, diuen , ens desviem uns 50 metres, “hi ha un poal per traure aigua!”, comenta una companya, “vaig a veure si puc traure aigua!”, deixa caure el poal per la corriola i en un moment esta el poal ple i dalt, “esta clara però hi ha massa soll, no val provar-la!”, comenta la companya, foto grup i anem cap amunt, la senda ampla i transitable, poc a poc fent-se estreta i plena de reguerols, apleguem a una pista ampla que ens ix de l’esquerra, girem a la dreta i en un no res estem al mas de “Casa de la Penya”, mirem el penyal, “el gps ens indica que tenim que anar a l’esquerra, una baixada i pujar al cim!”, comenta el guia, “anem cap a la dreta i busquem una alternativa?”, comenta una companya, “provem!”, diguem.

 

            Anem cap amunt seguint una senda, coronem la pujada i anem a l’esquerra, han obert una senda no massa clara, anem entre coscolles, matolls i carrasques menudes; tres membres del grup “nos volvemos atras esto esta intransitable!”, comenten, “nosaltres dos anem a vorer si podem coronar!”, el guia  i una companya segueixen avant, “ha hi davant hi ha un pas!”, comentem; el coronem i explorem una possible baixada per aplegar a la ruta de pujada al cim, “la baixada es perillosa i arriscada, tornen arrere?”, diu la companya, “d’acord!”, comenta el guia, marquem el punt de retorn.

            La tornada es rapida i en un no res estem a prop de la casa, alcançem al companys i el primer comentari es “esmorzem!”, “si busquemos un lugar en la casa!”, comenten els company, baixem per la senda i en aplegar a la casa, “hoy tenemos cafè!”, comenta un company, “jo bombons!”, comenta una companya, “jo pastissos de moniato!”, diu un altre. Gaudim de l’esmorzar i de la xarrada, “te un fumeral gran i antic, es por vorer per la finestra, el lloc pareix una mena de casa per fer festes doncs hi ha un penjoll per celebrar un aniversari!”, comenta un company, “com han pogut pujar els mobles per el caminal?”, comenta una companya; ha hi queda la pregunta.

            Desprès d’esmorzar desfem el camí i en aplegar a la carretera girem a l’esquerra i anem per la carretera, “mes avant girarem a la dreta i buscarem la senda que ens tornarà al Bosquet!”, comenta el guia, en aplegar a un entrador girem a la dreta i anem per un caminal, voregem la casa i baixem per el desnivell d’un bancal, seguim una senda traçada per l’herba. Seguim avant i anem per la vora d’uns camps, tenim sempre a la dreta el track, i a l’esquerra la carretera, anem baixant en zig-zag, “bon dia!”, saludem a una família que esta treballant la terra, “bon dia!” contesten trobem el track i el seguim, el deixem a la dreta i entrem en un caminal que ens porta directament a l’entrada del paratge del “Bosquet”, el lloc esta tranquil aprofitem per fer unes fotos de grup, “la propera senda es la muntanya de Cullera, serà el 29, per acomiadar l’any!”,  ens acomiadem fins a l’altra.