Hui en som 10, a
proposta d’un company anem a fer una ruta circular per la Casella, paratge
natural situat al terme d’Alzira, a la Ribera Alta. Com sempre cafè i marxa,
quedem al lloc de costum a les 7, 30. “El
punt d’eixida, on es?, preguntem, “a
la font del Garrofer!”, contesta l’organitzador de la senda, dit i fet
eixim cap a “La Casella”, la temperatura gèlida, però anem ven abrigats i no
passarem fred.
Deixem els cotxes
a la font del Garrofer, “jo aplegaré fins
al lloc on esmorzeu i tornaré cap arrere, tinc un compromís a les 11,30!”,
diu un company novell, “per a tornar tens
que baixar la pista i abans d’aplegar al cérvols gires a l’esquerra i la senda
te portarà a la font!”, li comenta un company. “Per on anem?”, preguntem a l’organitzador, “per la senda de la font de la Teula!”, comenta, el guia habitual encapçala
la “Penya”, cap amunt i a bon pas encarem la pujada. “En aplegar a la font de la Sangonera esmorzarem!”, comenta el
company, la pujada de dificultat mitjana i sense escalfar, es fa un poc llarga,
apleguem a la font de “La Teula”, “xorra
aigua!”, comenta el primer en aplegar, “aquesta
font alimenta la font de baix?” llestima no portar un got per a veure de la
font!” pregunta una companya, “cert no
heu sabem, però es possible!”, contestem, seguim avant.
En aplegar a la
pista forestal girem a la dreta, davant tenim “La Ratlla”, en tot el seu esplendor,
a la dreta “La Serra de Les Agülles”, darrere a l’esquerra, “L’Ouet” i “Les
Orelles”, darrere el barranc de “La Casella” i “La Ribera Alta”, davant “ el
capsal d’El barranc de La Casella”, “estan
netejant les vores de la pista per a que servisca de tallafocs!”, comenta
un company, “un company nostre no li
agraden aquestos treballs, però no deixa de reconèixer que al bombers
voluntaris els dona molta seguretat si hi ha un incendi!”, comenta un
altre, “la veritat es que li feia falta un
treball d ’aquestos, i no han tallat molts pins, sols una aclarida d’arbres i les
rames baixes, i una bona franja sense matolls!”, comentem uns company. El
grup va estirant-se, però no deixem de caminar a bon ritme, un puja-baixa i
tenim a la vista “El Pla del Barber”, “fa
uns 25 o 26 anys va haver un incendi a aquest paratge i al no haver matolls
secs per baix del pins, el foc va córrer per baix del arbres, sols es cremaren
els pins menuts, la majoria dels que veiem es salvaren d’aquell foc!”,
comenta un company.
“ A la dreta tenim una senda que puja a l’escalo que hi
ha abans de la Ratlla!”, comenta un company, deixem
arrere “el Pla del Barber”, i enfilem cap al creuer de la “font de La Sangonera”,
“estan arreglant la pista forestal!”,
comenta una companya; travessem un bosc
de pins, dens i ombrós, “fa un anys li
feren treballs de neteja, i ara es pot vorer el resultat!”, comentem, veiem
uns cartells “Dia 13/01/2019, batuda de porcs senglars”, “menys mal que es dema!”, es el comentari generalitzat. Ens creuem
amb un grup de ciclistes amb BTT, “t’has
fixat de 8 ciclistes, 5 anaven amb bici elèctrica i el altres tres amb normals,
s’estan imposant les elèctriques!”, li comenta un company a un altre. Hem
passat del terme d’Alzira, el de Benifairo de la Valldigna i ara estem al de
Tavernes de La Valldigna, en un no res apleguem al creuer que ens portarà a la “font
de la Sangonera”. “Bé ací vos deixe, tinc
que tornar a casa pues tinc un compromís!”, comenta el company, “tens clar per on tens que tornar?”, li
pregunta un altre, “sí, heu tinc clar, adéu,
fins a la propera senda!”, s’acomiada. Girem a l’esquerra cap amunt, “aplegarà a temps?”, comenta una
companya, “si es corredor de muntanya, de
mitges maratons i voltes a peu”!, comenta un company, “es un llagostí, baixarà votant!”, comenta un altre.
“Per ací pugen bicis, mireu les rodades!”, comenta un company, “aquesta
ruta es dura, pues mes avant hi ha molts escalons, jo he vingut alguna vegada i
es molt difícil!”, comenta un altre; seguim avant i en un no res estem a la
font ”aquestos bancs estan al sol però blancs
de la rosà, anem als altres que estan secs!”, “la font esta xorrant!”, comenta un company, “aquest estiu estava seca!”, comenta una companya, “deu de ser per les ultimes pluges!”,
comenta un altre, despleguem els esmorzars, el vi i les papes, un plaer per als
sentits, desprès dels entrepans i la fruita “ací
tinc torrons de gat!”, sacsejant una carmanyola diu una companya, “jo he portat cistelletes amb dolç de coco!”,
diu un altre, “jo cafè i licor medicinal!”,
diu ensenyant una petaca amb una creu roja; “et
trobàvem a faltar, però no sabem a qui mes, a tu o als torrons!”, diu de
broma una companya gaudint del dolç.
Acabem l’esmorzar
i seguim la ruta, “anirem per la cresta de
la serra cap al Puntal de Massalari i desprès a la Ratlla!”, comenta l’organitzador
de hui, ens posem en marxa, fem la pujada continua que ens portarà fins a la “Ratlla”,
anem xarrant de tot un poc, regals de Nadal, “tens que anar a fer alguna ruta per la zona del Matarranya, es una
preciositat, nosaltres férem dos rutes en cap d’any, molt xules i de bon caminar!”,
comenta una companya, “ja me han comentat
que la zona es molt bonica, per on anàreu?” pregunta el company, “entrarem per Morella i visitarem el poble,
es una meravella, jo no havia ant mai!”, comenta un altre, “el convent de Sant Francesc, ja esta
restaurat?, pujareu al pou del castell”, pregunta el company, “el convent no, i si pujarem fins al pou!”,
en uns 30 minuts estem al “Puntal de Massalari!”, ressona el crit “gaudiu!, gaudiu!”, diu una companya,
des de aquest punt podem vorer fins al port de Sagunt, cap al sud El Montgo, El
Benicadell, El Montcabrer, Aitana, fins i tot el Capurutxo a a la Font de la
Figuera, “la boirina no ens deixa vorer
Eivissa, aquest estiu vàrem vorer l’illa!”, comenta una companya, “l’any passat en aquest lloc ens va nevar un
poc, anàvem caminant i de sobte ens donarem compte que les jaquetes obscures
que portàvem tenien taques blanques!”, comenta una companya, “hui tenim sort, en el fred que fa i no fa
vent!”, anem per la cresteria i en un no res apleguem a l’escalo, “a l’esquerra
tenim la senda que puja des de la font del Barber!”, comenta un company, “un poc empinada, no?”, comenta una
companya, “sí, però talles camí!”,
comenta un altre.
Pugem l’escalo, i
un company lleig en veu alta una maniseta que posa : “qui tan sol una vegada ha penetrat en l’esperit de les muntanyes,
no pot deixar de tornar a elles, Ximo Mira E., Mª Carmen Oliver F., aniversari “; “torna a llegir el que
fica!, recites molt be!”, diu una companya, esclatant una rialla, “deixeu els bastons per a pujar!”,
comenta el company capdavanter, pugem cap amunt i en un moment estem dalt,
tenim a la vista la “Ratlla”, caminem amb ànsia per aplegar, ens creuem amb
senderistes, corredors de trail, “bon dia!” saludem, “bon dia”, ens contesten,
en un no res estem al punt geodèsic, contemplem els voltants tantes vegades
vist, foto de grup i cap avall, “ara ja
no queda cap de pujada!”, comenta un company, ”quantes vegades has fotografiat aquest paisatge?”, pregunta un
company, “cada vegada que he vingut,
totes les fotos son diferents, influeix l’hora, el temps que fa, l’orientació
del sol, mil coses!”.
La baixada es de
pedra solta, hi ha que anar amb cura, en aplegar baix, deixem a la dreta el “Mirador de l’Infern, la ruta pareix el
carrer “Colon” de Valencia en un dia de rebaixes, gent pujant, gent baixant, en
aplegar al creuer de “l’Ouet” ens reunim i seguim avant, “ per ací no hi ha una cova?”, diu un company, “a l’esquerra!”, contesta un altre, eixim de la valleta i estem a “La
Vall de la Casella”, “per ha hi diu que
no es pot baixar!”, diu un company, “ací
hi ha una barrera de pedra i una creu, indicant que no es pot baixar!”, diu
un company amb guassa, mentre baixa per la travessa, altres mes prudents roden
per la senda bona, enfilem la llarga baixada fins aplegar al creuer, ens
ajuntem amb dos companys que han baixat mes de presa, la resta xarra que te
xarra i gaudint de la senda, “per a mi
aquesta es la millor senda de les rodalies, de bon caminar, a prop de casa,
bones vistes, en fi una meravella!”, diu una companya, “estem d’acord!”, diu la resta, en aplegar al creuer girem a la
dreta, baixem cap als cérvols, per ací les tasques de neteja de les vores de la
pista han eliminat mes pins que en el tram entre l’eixida de la font de “La
Teula” i el “Pla del Barber”, “fixeu-se
han llevat els arbres que estan mes junts, els que poden caure, els torts; hi
ha que donar l’oportunitat de créixer sans i forts al que deixen!”, comenta
un company, girem a l’esquerra i esperem a una companya que s’ha quedat d’arrere
, “tranquil·la no corregués, estem esperante!”,
li diguem, anem cap avall, ja veiem els xops de la font “del Garrofer”, en un
no res estem baix, fem un glops d’aigua de la font i “bevem una cervesa en
aplegar al poble?”, comenta un company, “d’acord ha hi ens veiem!” diguem. Fins
ací la crònica d’una ruta meravellosa, tantes vegades recorregudes que no
recorde el nombre d’elles.
“Pasó el ayer,
pasó también el
hoy;
se va la primavera.”
Yosa Buson
No hay comentarios:
Publicar un comentario