Ruta de barranquisme al poble de Xella, concretament anem a baixar el Bot
(El Salto) de Chella, som 5 persones, quatre homens i una femina; tres experts
i dos novells, quedem a Carcaixent i desprès ens espera un company al poble de
Chella. El grup el formem:
2 experts del Centre Excusioniste de Carcaixent
1 expert del Club Himalaya
2 novells de la Penya L’Argilaga.
En aplegar al punt d’eixida primer que res esmorzem, per
si de cas; ara comença la primera part de la ruta, l’equip:
Trage de neopré.
Casc.
Arnes.
Gorra amb visera.
Cap d’anclatge.
Stop, huit o piranya.
Calcer adequat.
Genolleres.
Un expert prepara un passamans entre la barana del pont i
el inici del R-1, “por entrem al punt?”,
preguntem, “per baix del pont!”,
contesta el guia-expert, rodem i baixem al riu, l’aigua no esta freda, passem
per baix del pont i esperem a que equipen el passamans, “jo baixe primer(V), desprès tu (B), tu la tercera (M), tu el quart(P)
i tu l’ultim, que desmuntaràs el passamans (J)), d’acord?), diu el guia; “si!”, contestem.
El guia dona el consells pertinents, “on esta l’esquerra del riu?”, pregunta el guia, “en el rius es sempre la vora esquerra es la
que esta a l’esquerra en direcció al mar!”, contesta un company, “correcte!”, contesta el guia. El guia
ens dona instruccions precises per a baixar, “Hi ha que baixar per l’esquerra i desprès poc a poc tenim que anar a
la dreta per evitar la caiguda de l’aigua i que ens moleste!”, comenta; “i recordeu, en cas d’apur sempre hi ha
assegurar la corda donant-li una volta o dos al stop!”, ens aconsella al
novells.
V trau un xiulet i el fa sonar amb força, “aquesta es la senyal per a que baixe el
següent!”, inicia la baixada amb soltesa, sen va primer a l’esquerra i
desprès rectifica i sen va a la dreta, en un no res el perdem de vist. Ha hi
estem esperant el senyal, “la corda esta
solta?”, pregunta un company, “si,
esta molla!”, contesta un altre, tirant de la corda, “amb el soroll de l’aigua no poden escoltar el xiulet!”, diu un
company, “jo tinc també tinc un xiulet!”,
diu un company xiulant fort, “no escoltem
cap de soroll!”, diguem la resta, desprès d’uns quant tirons a la corda i
no obtindre resposta, “es estrany que no
done resposta al tirons de la corda; dos es per a pregunta i tres per
contestar; que baixe el següent!”, diu un company.
B, s’enganxa amb el stop a la
corda i entra en l’aigua, “recorda ens
cas de dubte t’assegures, d’acord?”, diu l’expert, “si!”, contesta el novell, en aplegar a la vora s’esvara i queda
assentat, “assegura!”, li diu el
membre P, en mencionat s’assegura , es planta i comença a baixar, “cul arrere en perpendicular a la paret!”,
li diuen el companys, poc a poc va baixant amb cura i sense presa, el company V
tira de corda per ajudar-lo anar cap a la dreta per evitar la cataracta. En un
temps breu esta a plataforma menuda i la primera faena es assegurar-se am el
cap d’anclatge, seguin les instruccions del guia.
“Quedat ha hi i
ajuda al següent a baixar!; que ha passat que no baixàveu?”, diu el guia, “no hem sentit el xiulet i desprès d’estirar
varies vegades la corda i no obtindre resposta he baixat!”, diu el membre
B, “val, jo vaig a preparar l’altre
rapel!”, comenta, comença a baixar M, guaita el casc en la plataforma del
principi de la cataracta, i desapareix, torna aparèixer i amb un quants tirons
a la corda i desprès de mullar-se va cap a la dreta i en un moment esta a la
plataforma, “enganxat amb el cap
d’anclatge a i assegurat!”, li diuen a M, “he vist el teu casc i desprès l’he perdut de vista, i tirava de corda
per portar-te cap a la dreta!”, li comenta B, “tot ha eixit bé, estic emocionada!”, comenta M, “per a mi també es
una nova experiència!”, comenta B.
P, baixa en un no res, es un expert; V mana faena, “pugeu cap amunt i assegureu-se aquesta
anella mentre baixa l’últim company!”, diu; J baixa amb la soltesa que li
dona l’experiència i quedem en una plataforma plena de rails d’una figuera, ja
fa temps que no passa ningú per ací. Repleguen la corda i es prepara la R-2, “ara baixarem de dos en dos jo baixaré amb
B, P amb M i J l’últim!”, diu el guia V, “aquesta via la muntarem ja fa un anys i es molt emocionant per la
cataracta, hi ha un altra via que esta l’esquerra i baixa directa sense tocar
l’aigua, vinguérem un dia i desprès de pelar un bon rato obrirem aquesta
baixada, es mes divertida que l’altra!”.
Preparem els aparells i anem cap avall, baixem en
pararel, poc a poc, B segueix les indicacions de V, la baixada tranquil·la, sense
problemes, tantejant la paret i gastan l’stop, una meravella, en un no res
estem baix, ha segut una baixada d’uns 30 metres, en aplegar baix, aprofitem
una pedra llisa per llevar-nos el material i a l’aigua, nadem cap una roca, ens
parem i veiem a la segona formada parella per M i P baixa tranquil·lament,
tenen temps de fer-se fotos, estan gaudint del moment, acabada la sessió de
fotografia apleguen baix, i es repeteix l’operació, fora la ferramenta i M nada
cap a la roca on es para, J baixa ràpidament, en aplegar baix repleguen la
corda i porten el cap de la corda cap a la roca en la pleguem.
Nadem cap a la platja i tornem cap a la senda, esta plena
matolls, “fa temps que ningú passa per ací”,
comenta un company, el guia dubta per trobar la continuació, anem cap a la
dreta, passats uns minuts, “arrere, no es
per ací!”, anem cap a l’esquerra seguin un altra senda, a la dreta tenim
una paret, la senda va pujant poc a poc en zig-zag, davant tenim les ruïnes de
lo que podia ser un antic moli que aprofitava la força de l’aigua per menejar
les moles.
En un no res estem fora de la senda estem al camí, a l’esquerra
el vehicles, senda acabada sense incidents. “Gracies per ajudar-nos en aquesta
ruta!”, diuen el novells, un company s’acomiada pues te presa per tornar a
casa, la resta de xarrada, “podíem fer mes avant la cataracta del barranc d’Otonel,
seria la ideal per baixar per parelles així es mes agradable!".
No hay comentarios:
Publicar un comentario