16/06/2019 El barranc de l'Abdet

           

Hui en som 6, ens reunim en diversos llocs per anar a la pedania de l’Abdet, que depèn del poble de Confrides. Ara un poc d’historia:

“La población es de origen árabe. El año 1264 el rey Jaime I de Aragón la entregó a Vidal de Sarriá a quien en el 1271 sucedió su hijo, Bernardo de Sarriá, el cual la cedió el 1335 al infante Pere. Posteriormente, las casas de Cardona y Ariza poseerían el señorío. En 1526, los musulmanes se rebelaron contra la orden de conversión mandada por Carlos I de España. Con luchas permanentes contra Castilla, en 1609 tomaron de nuevo las armas, sumándose a los moriscos refugiados en las montañas de la Valle de Laguart hasta que fueran expulsados definitivamente ese mismo año, dejando abandonadas las doce únicas casas que había. Posteriormente, fue repoblado, y en el siglo XVIII ya tenía veinticinco casas, llegando a tener el municipio completo de Abdet y Confrides 822 habitantes. Durante los dos últimos siglos, la población desciende lentamente. Durante el periodo 1960-1970 disminuyó un 17%, llegando a bajar en la última década un 50%.”

            Apleguem al poble i primer que res mengem un entrepà i fruita. Ens equipem amb el neoprè i demes material per fer barranquisme, “segons me han informat el barranc porta aigua, la informació me la passat el xicot del bar!”, comenta el guia de hui.

 

            Una vegada equipats eixim cap amunt, “en uns 10 minuts estarem al punt on entrarem al barranc, si porta prou aigua serà divertit baixar, ja que hi ha una sèrie de ràpels i de bots a clots plens d’aigua!”, comenta el guia. El paisatge espectacular a “l’esquerra la Serrella, a la dreta l’Aitana, al fons el penyal d’Ifach!”, comenta un company. L’aigua esta freda però com anem caminant per dins de l’aigua salvant obstacle no hi ha cap problema.

“Quin fastigi no li he posat al targeta a la meua càmera”, comenta un company.

“Per la serra de l’esquerra esta la Mallà del Llop, te una canal espectacular, llàstima que quant vinguérem teníem boira i no poguérem gaudir de totes les vistes, tornarem a repetir la ruta!”, comenta el guia habitual que hui es deixa portar.

            “Jo Porte la càmera normal, perquè no he trobat la d’aigua, si vols podem canviar la targeta a la teua!”, comenta un company, “llàstima la he deixat al cotxe!”, comenta un altre. En 10 minuts estem al punt d’entrada al barranc, te aigua suficient per gaudir de la baixada del barranc. Apleguem al primer ràpel, esta equipat “jo baixe primer (diu J), desprès L, a continuació B, desprès M, desprès P que assegurarà a L, a B i a M, per últim V!”, diu el guia. J baixa amb , a continuació L, “ves amb cura, peu a la dreta, peu a l’esquerra i baixa!”, en un no res esta baix. B que es el segon, s’assegura i escolta les instruccions, “ves amb cura pues hi ha un entrant, recorda peu a la dreta, peu a l’esquerra i baixa!”, B baixa amb cura i de colp desapareix la paret i fa una mena de cova, la corda fa pèndul, entra en la cova i en un moment esta baix; M li passa el mateix, la resta baixa sense cap problema.

            Primer obstacle superat, entrem en un barranc de parets altes, el sol no deixa vorer, sols la claredat del dia. Anem baixant apleguem a un altre desnivell, segons el croquis de 5 metres que esta al costat duna cataracta, la baixem sense problemes, sols les precaucions per baixar amb la pedra mullada. Com sempre s’instal·la una cinta exprés per assegurar mentres ens equipem amb el “huit”, ha hi venen les diferencies entre barranquistes i espeleòlegs, cadascú fa us d’una tècnica per fixar el “huit”, el resultat es el mateix però la tècnica es diferent.

            Un altre ràpel i baixem sense problemes, caminem per dins de l’aigua, quatre anem amb neoprè de pantaló curt i dos amb equip llarg. Apleguem a un punt on veiem una casa a la dreta, “on esta la via d’escape?”, diu un company, “a la dreta, es lùnic punt on es pot eixir del barranc, a partir de ha hi tens que aplegar al final!”, comenta el guia. Apleguem al ràpel mes dificultós, la baixada esta tan esvarosa que pareix cristall. Ens assegurem i baixem segons l’orde planejat, algun esvaró i baix.  Acabem e una bassa d’aigües transparent, el guia a fet un nuc de Ara venen els tobogans, “cul a terra i a esguillar-se amb cura, frenant un poc amb les mans i una espenta final i a l’aigua!”, es divertit, una successió de tobogans, i bots als pous d’aigua.

            L’aigua dels pous verd esmaragda, clara, transparent, fa goig veure-la, el guia com sempre es tira el primer, “teniu que tirar-vos en aquest punt, el braços apegats al cos, les cames flexionades i avant!”, diu el guia. L vota sense problemes, B respira a fons i es llança, M, P i V fan el mateix, l’aigua comença a estar freda. Una succió de pous on hi ha que votar i uns tobogans ens porten a un pou llarg on hi ha que agarrar carrera i donar-li la volta i tirar-se dins. “Falta molt?”, diu un company, “uns 300 metres i estarem fora!”, comenta el guia, Apleguem a una zona on hi ha un pou sec, una corda a la dreta ens permet baixar, “votem o equipem per a un ràpel?”, comenta el guia, “ràpel!”, diguem desprès de aguaitar, el guia es deixa caure, però la resta fem un ràpel curt i estem baix, una companya diu “he suspès l’examen, tindre que repetir el recorregut, ha baixat fatal!”, comenta entre rialles, segui avant i apleguem a l’últim vot de la ruta.

  

            “Que llàstima esta sec, es un misteri de colp desapareix l’aigua, de segur que va al embassament de Guadalest, fa un mes estava preciós, tindrem que equipar-lo i baixar en un ràpel!”, diu el guia, trau la corda de reserva i fent un nus “ballestrinque”, i fixant un mosquetó per poder recuperar la corda, baixem depresa i sense cap problema, com sempre “cul arrere i el cos el mes horitzontal possible!”. Arrepleguem les cordes i ens dirigim a l’eixida del barranc, “eixa fita ens indica el punt d’eixida, ara tenim per davant una forta pujada de uns  minuts de duració!”, comenta el guia. Enfilem la pujada i els primer metres son d’un angle de 45º aproximadament, desprès la senda puja en zig-zag i en un no res estem dalt, a l’esquerra tenim la depuradora, apleguem a la carretera carregats de l’equip, a la vista tenim el poble, “hem tingut molta sort, hui som els únics en baixar per el barranc, l’altra vegada va ser un escàndol, al menys hi havent unes quaranta persones i això dificulta la baixada i la duració de la ruta!”, comenta el guia. “Ara anirem al bar a beure una cervesa i dir-li al xicot del bar que l’últim clot esta sec, així els que vinguin darrere a baixar per el barranc tindran informació de primera mà!”. Fins ací un altra ruta, divertida i amb bona companyia. Un consell aquest i altres barrancs sec o humits, sempre hi ha que anar amb gent experta.