Hui
en som 8, com sempre cafè i marxa, tornem a La Valldigna a recórrer la ruta
pendent que deixarem el passat 4 de maig. El punt d’eixida mirant a la muntanya
anem a la dreta, seguint unes taques de color rosat, anem per una senda ben
marcada que no en deixa dubtes. “Anem a
pujar per la senda del Castell, a petició d’un company”, diu el guia
contestant al preguntat general. “Com va
anar al ruta per l’Enova?”, pregunta una companya, “el inici esta al costat del poliesportiu, passant per el costat de
l’urbanitzaciò, creuarem la carretera seguint les marques del PR-CV fins
aplegar a la creu, després anàrem crestejant la muntanya sense perdre de vista
les blanqui-groges, al final de la creta baixarem al pla, seguirem les
indicacions dels postes, veiérem les rodades de les carretes romanes, desprès
pujarem a la cova dels Frares, tornarem arrere fins aplegar a la pedrera
romana, on veiérem blocs de marbre a mitjan extracció, desprès vorejarem la
muntanya fins aplegar a la casa de Cornelius, i que esta tapada fins a temps
millor i de ha hi al poble!”, contesta un company.
Anem
avant per la senda de l’ombria, anem xarrant de tot un poc, en ha fallat un
company, no ha donat senyals de vida, l’hem esperat els 5 minuts de rigor, i
fem marxa.
En eixir de la senda de terra toquem
asfalt, algun company no ha vingut perquè des de ahir es celebra la “Biosfira”
en Alzira i estan ocupats. “el dissabte
passat vaig anar a Valencia a recórrer el que es coneix la Valencia Modernista,
una meravella i que poc coneguem Valencia, teníem un guia de trellat, una
enciclopèdia amb cames, vaig gaudir moltíssim, anàrem per el carrer La Pau,
Cirilo Amoros, les casses on vivia la burgesia valenciana!”, comenta una
companya; “envia’m per watshap el teu meu
mail i t’enviaré l’explicació de la ruta!”, li diu a un company, xarra que
te xarra i apleguem a la carretera que puja cap al castell. Una companya
aprofita el paronet, “vaig a llevar-me el
camals del pantalons, pues tinc calor”, comenta, al moment ”estan unflam-me els mosquits”, comenta
i torna a posar-se el camals, “enguany
esta valents, els mosquits, la mosca negra!”, comentem.
Anem a l’esquerra,
anem un poc perduts, “es per açi?”,
ens preguntem, “yo voy delante a ver
donde lleva el camino!”, diu un company. “No hay salida!”, diu, “tornem
arrere a vorer on esta la pujada!”, diu un altre; en això dos caminants en
diuen, “no es per ací, teniu que tornar
arrere i on esta l’indicador teniu que pujar amunt!”. Tornem arrere i a
l’esquerra veiem l’indicador en terra “al castell”, pugem cap amunt, la senda
en zig-zag, dos companys es despisten en una corba i pugem camp a través, “mes avant s’ajunta en la senda!”, els
diguem, davant tenim la porta del castell, “ha
hi tenim la porta d’entrada, i no cau!”, diu un company, “el secret esta en la pedra clau!”, (Pedra
tallada que s'usa en la construcció de, i que tanca un arc), .comenta un altre,
aprofitem el lloc per fer foto de grup; anem pujant cap al castell, un company
ha pujat a un punt alt i demana una foto.
A la dreta tenim
un mur mes exterior de defensa i a l’esquerra en tenim un altre!”, comenta un
comenta un company.
Girem a l’esquerra
i entren al castell, per les defenses exteriors, una lleugera pujada i entrem,
a l’esquerra les ruïnes “gòtic?”, pregunta un company assenyalant unes arcades,
“sí, es gòtic i de moro res!”, comenta un company expert en la materia.
Deixem el Castell i enfilem la
pujada cap al “Pla dels cucons”, en grupets anem cap amunt, “esmorzarem a la zona de l’antena!”, diu
un company, “a la setmana vinent les
eleccions, en aquestes es vota a la persona i a la gestió!”, comenta un
company, “al meu poble ha segut bona
encara que sempre hi ha gent descontenta mes per política que per reconeixer
una bona gestiò!”, comenta un altre.
Mirant arrere, veiem el castell de
“La Reina Mora”, “la Valldigna” i al fons “L’Alt de Les Creues!”, anem avant
gaudint de la natura, la senda de bon caminar, estem al ple del sol i va fent
calor, aplegant a les antenes tres caminants carregats de material de
espeleologia, “bon dia!”, saludem, “bon dia!” contesten“per acì hi ha alguna cova?”, els preguntem, “sí, mes avant hi ha una que per entrar te una caiguda de 15 metres!”,
contesten, “val, anem avant!”, ens
diuen, “companya, apunta per dir-liu al
teu marit!”, comenta un company sabent de les aficions, “de segur que ja la coneix, pues per mals
voltants les coneix casi totes o casi totes!”, contesta. Eixim al creuer,
deixant l’antena a l’esquerra, “aqui
almorzamos la ultima vez!. Os parece bien el sitio?”, coment el company, “val!”, contestem.
Gaudim de l’esmorzar com sempre i de
bona gana, desprès de la fruita apareix, “jo
he portat torrons de gat casolans!”, diu una companya, “jo el cafè i licor per acompanyar-lo!”, diu un company, “jo tinc rollets d’anis!”, diu un altre,
“jo tinc panfigol de l’Alcudia!”, diu
un altra, menys el panfigol desapareixen tots el productes. En això apareixen
uns ciclistes, “per on queda el bar?”,
ens pregunten, “el haveu deixat darrere!”,
els contestem a la broma, “anem avant!”,
ens diuen, “adeu!”. Dos senderistes
venen per la dreta, “hola, bon dia!”,
diuen, “bon dia!”, contestem, “d’on
veniu?”, el preguntem, “venim per la
senda de les Pells!”, contesten, “nosaltres
anem cap al mirador de l’esquellot!”, contestem, “adeu!”,
“Anem
avant?”, diu el guia, “ara anirem cap
a la dreta i desprès girarem a l’esquerra fins aplegar al mirador dels
Esmoladors!”, comenta el guia. Anem xarrant, “jo he pujat fins acì per les Foies, amb la bici!”, diu un company,
“dura la pujada!”, li diu un altre, “prou dura!”, contesta el company; anem
cap al “Mirador dels Esmoladors”, en un no res estem ha hi, les vistes
impressionants, “El Montgo” fons, a la dreta el “Monduver” i el “Circ de la
Safor”, fem una breu ullada i anem avant el próxim punt “El Pla de les Palmeres”,
foto de grup, “per ha hi baix va la senda
que gastarem per aplegar a la font del Xopet, baixa als camps i va cap amunt
per darrer del d’aquell mollo!”,comenta el guia “seguim cap al mirador de l’esquellot?”, pregunta el guia, “esta molt lluny?”, pregunten. “entre anada i tornada uns 800 metres!”,
contesta el guia, “au, anem!”, diuen
els companys i companyes.
Abans d’aplegar
a la zona de “l’Esquellot, un altre mirador ens deixa bocabadats, a l’esquerra
la platja de Tabernes, al mig la platja de Xeraco i a la dreta la de Gandia, al
fons la closca del “Montgo”, mes a la dreta el “Circ de la Safor i el
Monduver”, “seguim?”, preguntem, “fins ací esta molt be!”, contesten, “tornem
arrere!”, diu el guia, al fons el soroll d’un esquellot, ens indica que estàvem
a prop de l’objectiu.
Desfem el camí i
en aplegar al creuer girem a la dreta per anar a buscar la senda de la “Cadira”,
mentre per la pista el ritme es bo, apleguem al poste i girem a l’esquerra, curiós
el indicador es també per baixar amb cavall, “tindran que baixar el cavall del ramal!”, comenta algú. Iniciem la
baixada, la Penya va estirant-se, la companya que es va lesionar el genoll ara
va ven equipada, dos bastons de treking, “recordes
la baixada!”, diu un company, “si, al
final no va ser res, vaig anar al fisio i no tenia cap lesió!”, diu la
companya; anem avant i de baixada, la senda pedregosa, “com esta la família?”, diu un company, “millor!”, diu la companya, “tots hem tingut problemes familiars d’algun
tipus!”, de tant en tant la vista arrere per vorer a la resta de company, aplegant
al final dos companys van amb retràs, “parem
i bevem un glops d’aigua i esperem al companys?”, diu el guia, “si!”, contesta la resta; ens reagrupem
i un temps breu estem baix, ara anem per asfalt, a bon ritme, anem cap al final
de la senda, en aplegar a “Clot de la Font”, ens refresquem la cara i el
braços. Hem acabar la ruta sense problemes
No hay comentarios:
Publicar un comentario