16/11/2019 Circular per Chella

Hui en som 8, 5 en reunim al lloc de costum, cafè i marxa, la resta ens espera al poble de Chella, hui compten amb inestimable companyia de JR, veí del poble i guia de hui.

Seguirem el track del trail de Chella, del que el company es un dels organitzadors, ens reunim a la plaça del poble, salutacions i a caminar, “el trail sale de aquí, iremos por esa calle i acortaremos camino!”, diu el guia, anem fent grupets, xarrem de tot un poc; “has posat en marxa el relieve?”, diu B, “si, lo he puesto en marxa, al empezar la ruta!”, contesta JD, “luego me lo passes!”, diu B, “te lo pasare por whatsap!”, diu JD.

 

Anem cap amunt, en acabar el carrer baixem per una senda estreta, davant tenim la vall que forma el riu Bolbaite, en aplegar baix anem cap a la dreta, “ahora iremos hacia un campo que esta cerrado por una valla, y si esta abierta o esta el dueño pasaremos, si no podemos passar tenemos alterantivas!”, comenta JR. En aplegar a la tanca esta tancada, “no veo al dueño, volveremos hacia atras y cogeremos una alternativa!”, diu el guia, tornem arrere i anem cap a la dreta, “ahora vienen unas subidas y bajadas”, comenta el guia. Efectivament una baixada en la que tenim que posar tota la cura que sabem, “utilitzeu els bastons i aneu amb cura!”, diu JO. Baixem amb cura, la pendent es molt forta, afortunadament curta, de seguida una pujada també molt forta, de pedra solta, “fixeu els peus en les pedres grosses i així no l’esguellareu!”, diu JO. Anem cap amunt, ara una altra baixada, també esgarrifosa, en aplegar baix trobem el rierol de Bolbaite, seguim la carretera de terra que voreja el rierol, poc a poc anem cap amunt, en aplegar a una tanca ”es curioso y no se porque han puesto esta cadena, esto no lleva a ninguna parte!”, comenta JR, “eso de la izquierda que es?!, comenta JO, “es un campo de moto cros!”, diu el guia de hui, seguim avant i girem a l’esquerra, anem per asfalt, despres canviem a caminal de terra.

Caminem i sempre mirant arrere, alguns rezagats estan partint-se de risa, desprès ens comentaran el motiu, en el creuers el esperem per a que no sen passen de llarg

Voregem camps d’oliveres i sempre tenim el rierol al costat; apleguem al rierol i el creuem, no serà l’ultima vegada que el passem, “ahora subiremos por una senda hasta alcanzar la cima del Montot!”, comenta el guia. La senda ben traçada, de pedra solta, “pujeu buscant les pedres fermes i amb passos curts!”, comenta JO, darrere algú esclata alguna expressió forta. “Como resbala esto!”, diu PE, “seran las zapatillas que se han desgatado!”. Diu JD. Anem cap amunt

“Com va la teua filla?”, diu IN, “molt contenta, ha canviat de treball i ha millorat molt, pot compaginar el treball amb els estudis!”, contesta B, girem la vista arrere mirant als company, “PE ves a la dreta, les pedres estan mes fermes!”, diu IN, PE va a la dreta fent cas, “Como lo llevas?”, diu B, “bien!, mejor que los ingleses, yo creo que al final no se iran!”, contesta PE, “creo que al final se iran, las clases dirigentes creen que fuera de la CEE estaran major, y volveran a ser grandes, añoran su imperio!”, diu B; “estoy convencido de que no se iran!”, diu PE, “a los ciudadanos ingleses los han engañado, y encima aparece Trump vendiendoles tratados comerciales, de risa, se marcharan!”, diu B.

Apleguem a un pla i veiem allunyat la fita que marca el destí, “JR, a las 10 almorzamos, caiga quien caiga!”, diu JD, “son les 9.40!”, diu B, anem avant xarrant, “mi abuelo tenia per esta zona un campo de algarrobos, subia con el macho a recoger las algarrobas, ahora esta abandonado!”, diu JR mirant als voltants, a la dreta veiem el Benicadell, El Montcabrer, a l’esquerra la vall que ha format el riu Bolbaite, el fons entapissat d’oliveres, les costeres que formen la vall es un barrejat de terres roges, algeps i terres grises.

En un no res estem al cim amb el seu punt geodèsic, realment es una planura pedregosa i plena de matolls. Ens quedem bocabadats, des-de aquest punt podem vorer les Riberes, la Costera, i els seus cims, Santa Ana, el Puig, el Tallat Roig, el Cavall Bernat, la serra Vernissa, Sant Didac, l’enbassament de Tous. “Que bonic!”, diguem, “por eso os he subido a esta cima, podeis admirar el paisaje!”, veiem els pobles dels voltants, “ha hi esta Carcaixent, al costat Alzira, a la dreta Xativa, ha hi Canals,i l’Alcudia de Crespins, allà al fons Valencia!”, anem dient descobrint el paisatge.

Busquem seient i a esmorzar, apareix el vi, els entrepans, les olives amargues, les seves en vinagre, la fruita, “veo que vais muy Preparados!”, comenta JR, “espera i veras, ahora viene el cafè, el brandy i los rollitos anisados!” diu JD, “podeu parlar en valencià, tinc la capacitació, ara estic de professor al poble de Almansa i el tinc un poc rovellat!”, diu JR, gaudim del menjar, “las mandarines son ecológicas!” li diu B a JR. En acabar reprenem la marxa, ara anem cap avall per senda de bon caminar, xarra que te xarra; “com va el turmell!”, li pregunta B a JA, “de moment va be, de vegades en molesta!”, contesta, “portes tornillos?”, diu R, “encara en porte uns quants, sols me llevaren un que en fixava el turmell, total va un tall i dos punts, mes avant ja vorem si me lleven la resta!”, diu JA. En un no res estem baix, mirem arrere i veiem el vèrtex geodèsic.

 

Primer creuament del riu, sense problemes, de pedra en pedra i amb cura, caminem un poc i altra volta a creuar el riu, la segona el mateix, de pedra en pedra i amb cura, anem cap amunt per una costera, “ir con cuidado va atravesar una zona complicada, hay que ir a la derecha de la senda, pues a la izquierda pueden haber desprendimientos de las gravas que forman la orilla de la ruta!”, diu JR, efectivament son un centenar de metres i de vertitat es perillós arrimar-se a la vora., baixem de la costera i travessem per tercera vegada el riu, de pedra en pedra, “xafeu aquesta que no esvara i esta ferma!”, diu el capdavanter, algú s’esguilla i xof, es mulla, anem per la marge esquerra del riu, “cuando se dice margen derecha o izquierda es siempre en el sentido que baja el agua hacia el mar o un afluente!”, comenta un company, apleguem al punt interesant del dia el Salto de Chella, “anem cap a la platja i des de ha hi vorem la cataracta!”, diu JO, “jo hem quede!”, diu B, “yo también me quedo!” diu PE, foto de fondo, a la llarga, de traves, “la he bajado haciendo ràpel, una primera bajada hasta la higuera, i luego otro tramo que termina dentro del agua, te sueltas i chof dentro!”, diu B, “pues yo no lo hago, estoy demasiado mayor!”, diu PE, ens reunim i avant, anem cap amunt per una zona ombrosa, “este molino de que classe era?”, pregunta B, “era hidroelectrico; se aprovechaba la fuerza del agua!”, en aplegar al moli enderrocat JR comenta, “no os acerqueis demasiado esta lleno de agujeros tapados por la maleza y es muy peligroso, entremos a ver la fuente que hay!”, diu JR, entrem entre els arbres, “aquí esta la Fuente, però esta seca!”, comenta, “es de filtración?”, pregunta B, “si!”, diu el company, “aquí esta el Paraiso, de pequeños veniamos a jugar, eran otros tiempos!”, “ahora no saben jugar, que si la Play, Nintendo, SONY PS, definitavemnte no saben jugar!”, comenta un company.

Eixim de de la vall que forma el riu Bolbaite, “cuando eramos pequeños tomabamos le baño en el rio, eran aguas limpias, ahora es impossible!”, apleguem a la carretera i anem cap a l’esquerra, “pugem per la senda o anem a la dreta?”, diu B, “por la senda es más o menos iguaL!”, diu JR, anem cap amunt, i en uns minuts estem al poble, anem cap a l’esquerra, “mireu eixe carrer, la pujada tan forta, tenen que pujar per el carrere per acabar el trail!”, senyala JO un carrer a la dreta.

 

 Apleguem a un mirador que te vistes a la vall i la dreta esta la cataracta, “una meravella, preciosa!”, esclata el grup, foto agrupats i continuem, “aneu amb cura, cotxe per darrere, moto cap amunt!”, diu un company, “camión” diu la conductora del cotxe, la moto accelera per pujar la costera. Anem avant i en un carrer girem a la dreta i veiem la plaça on hem començat la ruta. “Una buena ruta, bonita, gracias!”, li diem a JR. Fins ací una nova ruta, la propera no sabem, doncs esperem que al menys siga igual.