05/10/2019 Simat de la Valldigna - Creueta de Simat - Simat

05/10/2019  Simat de la Valldigna – Creueta – Simat de la Valldigna

            Hui en som 5 senderistes, recuperem a companys desapareguts per el calor, desprès del cafè fem marxa cap a la Valldigna, concretament al poble de Simat. La ruta es a petició d’un company, “tinc que estar prompte a casa, tinc un compromís a les 3”, comenta un company el passat dia 28 de setembre.

            Anem cap al poble, “quina senda anem a fer?”, pregunten els company, “volia pujar per el barranc de les cases i desprès anar cap al font del Cirer, i baixar per la senda dels burros i anar al aqüeducte, visitar el monestir de Sta. Maria de la Valldigna i sí tenim temps anar a vorer l’ermita de Xara!, però he canviat la ruta, ara anirem per el barranc de les cases, pujarem a la creueta de Simat i desprès tornar per a Simat per la carretera de Pla de Corrals”, comenta el guia.

            En aplegar a Simat pregunta J, conductor d’aquest dissabte, “on deixem el cotxe?”; “a prop del monestir!”, contesta el guia, “on esta la senda?, pregunta S, “tenim que pujar ha hi dalt!”, diu el guia B, assenyalant cap a la dreta del poble. Deixem el cotxe baix d’uns arbres al costat de la font “Gran”, “aquest lloc no m’agrada, busquem un altre!”, diu J, “ha hi davant baix dels arbres hi ha ombra!”, diu S, “jo no el deixaria ha hi, pues algun pardal te pot cagar el cotxes i omplir-lo de taques!”, diu R; “quereis callaros!”, diu J. Al final aparquem el cotxe i anem a caminar.

            Anem xarrant de tot un poc, “creuarem el poble cap al barranc de Les Cases”, diu el guia B, “Ahir vaig vorer al teu net i no podia obrir mes els ulls, en xoca la ma i mentres saludava a la teua família es va esmunyir de la cadireta i un obrir i tancar d’ulls estava solt!”, comenta J. “No teníem que anar per el barranc de Les Cases cap a la font del Cirer i baixar per la senda dels burros?”, diu S, a ultima hora vaig canviar la ruta i es que esta es mes interesant!”, coment B.

            Creuem el poble i entrem al camí que ens portar al barranc de “Les Cases”, anem a bon ritme, hui el company S capdavanter marca el ritme, deixem l’asfalt i cap amunt, el dia acompanya, no anem ben vestits, pantalons curts, samarreta de manega llarga, uns els altres pantaló curt, manega curta, això sí bon calcer, “teniu fred?”, diuen els bromistes, anem cap amunt, “per ací vaig passar la setmana passada!”, comenta S; apleguem a un creuer, “ es a la dreta?”, diu B, “es a l’esquerra!”, diu S, deixem a una pujada formigonada i anem avant, un altre creuer i en un cartell de fusta indica que a la dreta podem anar a la “Cova de Patricio”, seguim avant, “mireu espàrrecs!”, comenta un company, “tenen bona pinta!”, comenta un altre, “una truita d’espàrrecs es una meravella!”, diu A, “ara es temps?, no son mes normals a la primavera?”, comenta un altre. Ha hi queda la cosa.

            El dia acompanya, el dia esta clar i les pressions altes, el fum de les fogueres ens indiquen el fenomen. “la família com esta?”, pregunta R, “tots be, la meua filla ha canviat de lloc de treball i esta molt contenta en el canvi!”, contesta B, “Darko com esta?”, diu B, “com sempre, l’altre dia el vaig portar a la font del Garrofer per a que estirè les cames!”, diu R, “podies portar-lo a fer sendes!”, diu B, “esta molt major i gros!”, contesta R. “Que be esta l’espàrrec!”, diu B, menjant-lo cru, “a mi també m’agrada verd i cru!”, diu A. Anem pujant poc a poc, el barranc es de bon pujar, hem deixat el marge dreta i seguim avant, en un no res estem dalt, “podíem esmorzar al bar, tenim Barx ha hi al costat!”, diu R, “res, deixem el bar i esmorzem a la muntanya!, per on anem?”, diu S, “al recte i avant!”, diu B.

            “Bon dia!”, saludem a un llaurador; “ter rec a gota i esta regant a tesa, curiós!”, diu  J, “es possible un reg d’emergència!”, diu B, “podíem esmorzar al bar de la Puigmola!”, diu R, “recorda que sols fan dinars!”, diu B,. Anem avant “es la segona eixida a la dreta!”, girem a la dreta i de seguida girem a l’esquerra, deixem caminal i entrem en senda, “ara no es riureu dels pantalons llargs!”, diuen un companys passant entre mates de coscolla i de argilagues; la senda estreta i xafada, a uns centenars de metres veiem a motorista de cros, “bon dia!” saludem!”, “bon dia!”, ens contesta, “tens algun problema?”, li diguem, “no, he deixat al companys i en torne arrere, no vullg seguir avant es massa perillós!”, contesta. Seguim avant per la senda, “mireu allí estan el motoristes!”, diu un company; “es pot denunciar als motoristes, l’activitat esta prohibida!”, diu S. “Destrozen  les pistes, les sendes i les deixen en mal estat!”, comenta S, “nosaltres hem vist dos casos de motos de cros trencades en sendes, una pujant a la Sima de l’Agua i l’altra en una zona de Llutxent!”, comenta R.

            Anem amunt, al creuer girem a la dreta en direcció al pou del tio Pasqualo, “quant trobem ombra podíem esmorzar!”, diu B, “d’acord!”, diu la resta se senderistes; xino, xano, anem cap amunt, la senda estreta i de bon caminar, les coscolles i les argilagues ens rasquen les cames als que portem pantalons curts, apleguem al pou, “te aigua?”, pregunta B, “una poca!”, contesta J, mirant dins del pou. Veiem un arbre a la senda, “ha hi podia ser un bon lloc, te ombra!”, diu B, en aplegar, veiem que no es pot parar, “quant trobem una ombra esmorzarem!”, diu S, que davant de la colla, caminem uns centenars de metres. “No hi ha cap d’ombra, però ací es un bon lloc!”, diu S. Dit i fet, a esmorzar, apareix una botella de vi, els entrepans, la fruita, el rollets d’anís. Gaudim del menjar, “el vi es un real que en feren a una boda!”, comenta A, “i tu quant te cases?”, li preguntem A, “a l’any vinent, el 4 de juliol!”, contesta, “el dia de la independència de EE.UU.!”, li diu B, “no havia altra data lliure!”, contesta.

            Tornem a la senda, anem xarrant les bromes de costum, “en aplegar al creuer a la dreta!”, diu el guia, un poste indicador “al Mirador”, anem a la dreta i en fer una ullada al gps, “tornem arrere i al creuer seguim-lo cap a la dreta!”, comenta B, seguim avant, “que vistes hi ha des de ací, no havia esta mai en aquest lloc, quina meravella!”, diu S, efectivament davant tenim la serra de les Agulles, la de la Creus, a l’esquerra els plans de Carcaixent, a la dreta el Penyalba i darrere el Monduver. Anem cap a la Creueta de Simat, girem a la dreta, en un no res estem ha hi, el grupet de xiquetes estan esmorzant, “ens podeu fer una foto?” els diem, “clar que si!”, diuen, “ara podíeu fer-la a nosaltres!”, “si!”, contestem. “Adeu!”, tornem cap arrere i al creuer, “dreta o esquerra?”, diu un company, “el gps indica a l’esquerra!”, diu el guia, “també podem anar a la dreta!”, diu S, “el que vulgueu!”, diguem, “a la dreta!”, diu S, anem cap avall, “per l’esquerra haguérem aplegat a la carretera que va al Pla de Corrals!”, diu B, “por ahi no bajamos la otra vez?”, diu J, “si!”, contesta B.

La baixada de trellat, empinada a mes no poder, de pedra solta i grava que dona peu a caure algun bac. Des de aquest punt la baixada es dura, mes d’una vegada hem ficat el cul a terra per salvar el desnivells, que tenim que baixar amb cura, apleguem a un mirador on hi ha un banc de fusta i que ens convida a fer una ullada al paisatge i foto de grup, “les vistes son impressionants!”, diu S, admirant una vegada mes el paisatge.

La baixada es fa llarga, mirem arrere i podem vorer el desnivell, Deixem al muntanya dura i entrem en un bosc de pins agraïm la senda de terra i anem de presa, el tros entre el creuer i el bosc es pot considerar de difícil, la resta de la ruta moderada, “ha hi tenim el poble!”, diu S que va davant, seguim la senda per la falda de la muntanya i en un moment donat R diu “si seguim recte anirem on en començat la senda ha hi podem girar a l’esquerra i entrar al poble!”, dit i fet deixem la senda i entrem al poble, ara venen les rialles, tenim els genolls i els turmells castigats, un company simula ser una engronsadora, baixant de costat, un bromista; al final estem a la font Gran, hem acabat la senda i gaudim d’una cerveza fresca. Ara borem si algun pardal ha deixat la seua empremta al vehicle del company.