domingo, 13 de septiembre de 2020

22/08/2020 SIMAT DE LA VALLDIGNA – BARRANC DE LES CASES – FONT DE LA PUIGMOLA – BARX – FONT DEL CIRER – CAMI ROYALTY – BARRANC DE L’ESCUDELLA – MEZQUITA DE LA XARA

            Hui en som 3, anem a recórrer una de les moltes variants que la “Valldigna”, a les 7.30 estem al poble de Simat de La Valldigna, l’eixida es al costat del monestir de “Santa Maria de la Valldigna”, anem a buscar l’entrada al barranc de “Les Cases”, ens espera una pujada de bon caminar al principi per l’esquerra del barranc i mes o menys a la mitjania pujarem per la dreta.

 

            La senda esta lliure de matolls el que en facilita la pujada, en coronar el punt mes alt seguim recte per a anar al encreuament de la carretera Barx – Pla Corrals, on girarem a l’esquerra fins aplegar a la font de “La Puigmola”, en beurem uns glops d’aigua, esta el omnipresent “AGUA NO APTA PARA EL CONSUMO”.

 

 Seguim la carretera en direcció al poble de Barx, anem per asfalt ja que no tenim possibilitat d’anar per senda a camí de terra, anem per la vora del poble i girem a l’esquerra en direcció al restaurant de “La Visteta”, fem un intent d’anar per la falda del “Penyalba” i degut a que la senda esta poc transitada no podem seguir-la.

 

            Apleguem a l’encreuament de “Les Foies” i anem cap a la dreta, abans hem gaudit de unes mores salvatges i molt dolces, ens espera una sèrie de pujades curtes i intenses, seguim per asfalt i veiem l’eixida de la senda que ve per la senda des-de Barx.

 

            Apleguem a la font del “Cirer” on gaudim de aigua fresca i d’un entrepà, xarrem ens senderistes de “La Vall”, després d’uns moments de plaer seguim avant, apleguem a la urbanització de “Les Foies”, es un disseminat ple de xalets on passar l’estiu, un paratge molt bonic, veiem a les dones esperant al furgo del forner repartint el pa.

 

            Desprès d’un centenar de metres girem a l’esquerra seguint el camí de “Royalti”, una figuera ens permet gaudir dels seus fruits en maduració, ara deixem per uns kilòmetres l’asfalt i entrem en senda de terra i pedregosa, pugem un turó i anem de baixada un poste en indica que anem cap a la font de “L’Escudella”, senda de pota de bon caminar i sempre per ombriu, la baixada en zig-zag.

 

            En tot el trajecte sols veiem a corredora de “trail”, en aplegar a la font de “L’Escudella” veiem que esta seca, seguim avall, en acabar-se la senda tenim a l’esquerra un camp de plantons d’advocats, es un camp escalonat aprofitant la falda de la muntanya, en un no res este baix, en aplegar a la carretera anem recte seguint la senda per anar a la anomenada “Ermita de Santa Ana o Mezquita de la Xara”.

“Un lugar que invita a encontrarse con un entorno natural donde reina un ambiente de tranquilidad y espiritualidad, ya que se encuentra en medio del campo. Sin embargo, antiguamente era un punto neurálgico de la alquería musulmana de La Xara, que da el nombre al monumento. Curiosamente, fue construida a principios del siglo XV ya con los asentamientos cristianos establecidos en la zona de La Valldigna. Esta mancomunidad se ubicaba en la localidad de Simat, por lo que el motivo de esta construcción fue ofrecer un lugar de culto para la religión musulmana. Y así se mantuvo hasta mediados del siglo XVI, cuando fue reconvertida en una iglesia cristiana.

Por eso, esta mezquita también es conocida por los vecinos como la ermita de Santa Ana, santidad a la que se dedicó el monumento en ese momento y que se mantiene hasta el día de hoy.

El edificio tiene una planta rectangular que se divide en 3 naves por sus 4 pilares centrales. Todavía se pueden contemplar los arcos del mihrab en el muro sur que lucen en buen estado. Consta de los elementos simbólicos habituales en este tipo de construcción, como son el minarete y la Quibla. Al minarete se sube por una escalera de caracol y desde aquí se llamaba a la oración, mientras que la Quibla indica a los fieles la dirección de la Meca para rezar. Sin embargo, la Mezquita de La Xara tiene la singularidad de estar orientada hacia el sur, pues normalmente las mezquitas se levantan con orientación sur-este hacia la Meca, por lo que se piensa que en este caso se buscó otra, la de Córdoba”.

            Girem a l’esquerra i anem cap al monestir, sols esta uns centenars de metres, tornem a l’asfalt i en un no res estem a la porta del “Monestir de Santa María de la Valldinga”, no es pot visitar per la pandèmia del COVID-19, una llàstima, un altre dia serà. Hem recorregut 14.9 kilòmetres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario