Com sempre cafè i marxa, hui anem a recórrer una senda nova i es una incògnita,
Anem cap al poble de Barx, a la
comarca de la Safor, el punt d’eixida es l’anomenada font de “La Drova”:
Ens
posem en marxa, anem per el costat de l’esquerra de la font i entrem en
matèria, la senda humida per les ultimes pluges, els primer metres plans i
sense cap problema, en aplegar a una porta de ferro que tenim davant entrem en
la senda que es divideix en dos mes avant, nosaltres anem cap a la dreta, sí
anàrem a l’esquerra pujaríem cap a la font de la “Mongeta” i que al final ens
trobaríem en la senda que anem a fer; la senda empinada, pugem poc a poc, anem
a bon ritme estem mullats mes que res per la humitat ambient, anem
alleugerim-nos de roba.
La
pujada ens impressiona, a la dreta tenim el pla de Barx i la urbanització de la
Drova, el paisatge es espectacular, a la dreta i darrere “El Monduver”, a la
dreta i davant “El Penyalba”, apreciem l’altura a la que estem mirant el
paisatge; la senda es ondulada, tenim aurons, freixes de flor, carrasques i
matolls baixos, en aplegar a un creuer hi ha un poste que indica la direcció
per anar a la font “de la Marjaleta del Pi”, la deixem de costa i anem cap a
l’esquerra, apleguem a una mena de mirador on hi ha un cartell amb foto inclosa
que ens mostra una panoràmica de la zona, al estar el dia nuvolós no podem
apreciar totes les serres però si que podem endevinar on esta la “Ratlla, el
Tallat Roig, El Cavall Bernat, l’Alt de les Creus”, muntanyes molt allunyades
Girem
cap a l’esquerra, la ruta es molt bonica, apta per a fer qualsevol època de
l’any, apart d’anar per l’ombria de la serra hi ha una gran quantitat d’arbres
que ens donen ombra, continuem per senda ondulada, hui el dia esta nuvolós i de
tant en tant un plugim, apleguem al creuer que a l’esquerra ens pot portar al
cim “d’Aldaia”, nosaltres seguim a la dreta, en aplegar al creuer girem a la
dreta i ja de baixada, busquem uns arbres on gaudir dels entrepans.
Recordem una
nevada que ens va caure i va entapissar la serra, eixe dia feia fred i anàvem
ven equipats i patirem gens
Seguim
cap avall, de tant en tant un plugim, al davant i a l’esquerra veiem la pista
forestal que va des de Barx fins a Pinet, en aplegar baix girem a la dreta,
passem per el costat de la “Nevera de Barx”, el terreny pla i de bon caminar,
entrem en el “Barranc de Manesa” i ara també anomenada “Senda Botánica dels Surars Joan Pellicer”,
etnobotanic gran coneixedor de la zona, ara anem de baixada; estem rodejats de
bosc del mediterrani, sureres, carrasques, falagueres, pins, roure valencià; un
espectacle de la natura, gaudim de la natura en estat pur; no tenim prou ulls
per vorer els arbres en tot el seu esplendor.
Baixar per la senda es un paler per
als sentits, per alguns de nosaltres es la primera vegada, per altres moltes
mes, no ens cansarem mai de vindre a recórrer-la. De tant entat ens parem per
gaudir, el lloc es encisador, sols podem oir el soroll de les nostres petjades
i les aus que viuen al bosc.
Eixim del barranc i per una costera
de formigó apleguem a un creuer on esta a la dreta la font de “La Benita”, anem
a la dreta per un caminal, esta molt transitat, caminants, ciclistes i de sobre
uns quads, la Penya va estirant-se, estem a 1 kilòmetre del final de ruta de
hui, anem depresa per el camí de “l’Assegador” i que prompte es converteix en
un carrer qualsevol d’una urbanització. Apleguem a la font on ens refredem amb
uns glops d’aigua. Fins ací la senda, al final han segut 12 kilòmetres, la
podem qualificar de de moderada-baixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario