La
senda de hui la fem per que l desitja una companya. En aplegar al poble busquem
una zona de pàrquing, cosa que trobem amb molta dificultat. El punt d’eixida es
el casc urbà del poble de Cortes de Pallas. Com sempre l’eixida es cap amunt, a
un centenar de metre del poble entrem en faena, la senda de “La Cortá o de
Cavanilles”, es una senda de empedrada apta per a les cavalleries que
antigament pujaven a la planura on actualment esta ubicada la bassa del
complexe “Muela de Cortes”, obra d’enginyeria per produir energia elèctrica.
La
pujada sense ser dificultosa es un poc cansina, pugem en un zig-zag, el que ens
permet gaudir de les vistes de la vall, de l’embassament al peu del poble i el
caixer del riu Xúquer, impressionant!, fem un parada al pi que hi ha a la senda.
En una de les revoltes entrem un tram pla de la senda, lo que ens permet
observar els diferents colors que te la vegetació de la zona.
Una
pujada mes i estem al peu de la bassa gegant, un mur de roca i terra, rodejada
de fil ferro i de “concertina”, així no entrarà ningú, anem cap a la dreta
vorejant el mur, busquem un lloc per esmorzar i l’únic lloc decent esta ocupat,
seguim avant i trobem un indicador on girem a la dreta, les vistes impressionants,
baixem i en un racó on no fa aire, aprofitem per esmorzar, davant tenim un
barranc molt fondo, gaudim dels entrepans, girem la vista a la dreta i veiem
una pedra vertical amb una “finestra” natural, baixa un grup de 4 persones, que
abans havíem vist esmorzant, saludem, als minuts un altre grup de 4 puja, son
coneguts dels companys.
Tornem a saludar;
ens posem en marxa i cap amunt, el primer grup el portem davant i un poc
allunyat, la baixada esgarrifosa, de pedra i terra solta, conforme anem baixant
podem apreciar la “finestra”, es impressionant; trobem a 2 senderistes,
equipats per fer escalada, es dirigeixen cap a la “finestra” per baixar-la en ràpel,
també son coneguts del grup.
Girem la vista cap
a la “finestra”, per vorer com baixem, estan allunyats però en un moment donat
veiem com fan el ràpel, el fan en dos trams, el primer queda a l’altura de la “finestra”,
i el segon es mes llarg.
Oïm el soroll de l’aigua,
no la veiem; seguim avant en aplegar al fons del barranc, podem vorer davant
una canalització d’aigua, i el soroll augmenta, creuem el rierol i girem a l’esquerra,
hi ha una senyal, “Manantial de Sant Vicente”, anem a vorer la font, l’indicador
assenyala un “Fuente de Sacaras-GR”, anem a veure-la, es un centenar de metres,
en aplegar una casaca menuda però molt sorollosa, a l’esquerra un fonteta de la
que brolla un filet d’aigua, al costat i cap amunt segueix la senda del “GR-7”.
Nosaltres tornem
cap arrere, anem per una carretera asfaltada, en un moment donat la deixem i
entrem en el barranc, anem entre vegetació de ribera, a la dreta el rierol,
seguim avall, creuem un pont de fusta i anem per la dreta, tornem a creuar-lo i
a l’esquerra, ens trobem en una parella fent barranquisme, tornem a creuar el
riuet a la dreta, i anem vorejant-lo, a l’esquerra unes cataractes menudes i
molt boniques. Girem a l’esquerra per el que pareix un canaló fet per l’erosió,
error estem al “Corbinet”, una meravella!, una cataracta d’una bellesa increïble
en mig d’un socarra’l, una platja, un àrea recreativa molt ben muntada. Fotos i
mes fotos, i seguim avant estem a prop del poble, un riu de gent va cap a la
zona d’esplai. En un no res estem al poble, la ruta interesant, Han segut 10.5
kilòmetres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario