12/12/2020 Agres i les seues fonts

 

            A les 7.30 i als llocs de costum eixim cap al poble d’Agres, la ruta de hui recorre les diverses fonts per el terme del poble.

            Deixem els cotxes a l’entrada del poble a prop de la pensió “Mariola” i lloc d’inici i final de la ruta de hui. Eixim cap a la primera font, caminem a bon ritme per l’avinguda “Bonell”, deixem a l’esquerra la font de “Bonell”, esta en un racó en para rel a l’avinguda, a uns 600 metre girem cap a l’esquerra, tenim per davant una forta pujada fins aplegar a l’encreuament on anirem a la dreta fins aplegar a la font de “Moli Mato”, esta en un racó on han muntar un àrea recreativa, fem una ullada al paratge i gaudim del silenci sol trencat per el soroll de l’aigua.

            Fem una breu ullada i desfem el camí, en aplegar al encreuament passem per davant del refugi de “Moli Mato”, anem cap a l’esquerra el pròxim destí el tenim a prop, anem per la carretera que porta cap al convent i santuari de la “Mare de Deu d’Agres”, la senda es ondulada i gens fatigosa, en aplegar aprofitem per esmorzar, estem al lloc adequat un taula redona i uns escalons on gaudim dels entrepans, de la fruita i com no de “torrons de gat” i “pastissos de moniato”.

            Fem foto de grup i anem cap avall, entrem al poble i la primera font decorada amb manisetes, es la font del “Raval” i els cos ens demana un cafè, cosa que prenem al costat de l’església en la plaça, anem cap avall i veiem la font “d’Enmig”, un piló d’aigua fresca al mig d’una placeta, tornem cap arrere i en aplegar a l’altura de l’església girem a l’esquerra anem per les afores del poble i trobem un altra font “la Fonteta” també decorada amb manisetes, a la dreta tenim vivendes en el que el seues ciments estan damunt de pedres que semblem inestables.

 

            Estem ja al mig del camp i davant tenim el llavador i la “font de l’assut”, mes manisetes, sempre que la font esta decorada amb manisetes son de bona factura, deixem la font arrere i anem per el camí de la “Mola”, poblat de l’època del bronce.

“El poblado de la Mola d’Agres es un yacimiento arqueológico que se encuentra localizado al este de la población de Agres (Comunidad Valenciana, España), en la comarca del Comtat, en la ladera norte de la sierra de Mariola. El asentamiento se ubica a 791 msnm, sobre un espolón saliente y basculado hacia el valle que forma una meseta ovalada irregular.

El poblado se conoce desde principios del siglo XX, El paisaje que rodeaba este poblado en época prehistórica, estaría dominado por un carraca donde vivirían las especies de fauna silvestre como los ciervos y corzos, de las cuales se han hallado restos en el yacimiento. Este tipo de fauna tenía menos importancia que la doméstica compuestas fundamentalmente por ovejas, cabras, bueyes y cerdos. Las excavaciones de esta fase permiten conocer las estructuras del hábitat, con una cronología entre el 1800 a.n.e y el 750 a.n.e., en las que se aprecian agujeros para los postes que sustentaban las techumbres. También se han documentado gran cantidad de restos materiales: cerámica, sílex, piedra pulida, hueso, marfil, bronce, etc.; cuyas agrupaciones permiten establecer diferentes zonas de trabajo dentro del poblado, como un área de molienda (agrupación de molinos y recipientes cerámicos de almacenaje), o un taller de fabricación de objetos óseos y ebúrneos (botones, brazaletes, colgantes,…).

Las actividades principales durante la etapa de la Edad del Bronce tendrían un carácter agropecuario (agricultura de secano y ganadería); complementándose con actividades de intercambio inferidas a partir del hallazgo de algunos objetos de marfil de origen africano (brazaletes, botones, cuentas de collar, etc).

En cuanto al mundo funerario, se han localizado varias inhumaciones, entre las que podemos destacar la que corresponde a un individuo varón, joven, que fue enterrado con un ajuar compuesto entre otros elementos por un puñal de bronce.

Tras un hiatus ocupacional, la Mola se volvió a habitar durante el período del Bronce Final a la Primera Edad del Hierro, amortizándose las estructuras de la fase anterior, del Bronce Valenciano. Entre la cultura material de este momento podemos destacar cerámicas decoradas, una fíbula de codo de bronce y un peine y un mango de marfil.

El ocaso de la Mola d'Agres coincide con la llegada de los fenicios y la apertura de nuevas rutas comerciales, alrededor del siglo VIII a.C, en las que este poblado de la Mola d'Agres perdió importancia y provocó su abandono.”

  

            Deixem el poblat a un costat i seguim per un caminal ample, passem per baix d’un penya-segat del que van caure unes pedres gegants no fa molts anys, girem a la dreta per una senda de muntanya de bon caminar, en un no res apleguem a la “font de l’Anficosset”, d’on brolla aigua fresca, l’aigua va una xicoteta bassa, a uns metres hi ha una casera de camp enderrocada. Bevem  i gaudim del paisatge; ressona per les muntanyes el crit de la Penya, “gaudiu, gaudi!”, el track ens indica que tenim que desfer el camí, i com sempre ens pica la curiositat, seguim avant a vorer a on ens porta la senda, guiant-nos per el gps anem veient que la trajectòria que portem va coincident i apropant-se amb el track que portem, la senda va girant a l’esquerra i baixem per una senda molt empinada, breu però intensa que ens porta al creuer, a la dreta la senda ens portarà a Muro del Comtat a l’esquerra a Agres, seguim al recte per un caminal ple de rodades de tractor. Passem per davant d’una bassa de rec i que s’alimenta d’una font tanda amb pany i clau.

            Seguim cap avall rodejats d’oliveres, gruixudes i carregades d’olives, estan verdes i no es temps de collita, sols cullen les madures, tenim que travessar un bancal per aplegar a una baixada que ens porta a la font “de l’Arrier”, girem a l’esquerra i anem pujant, tornem cal al poble, hi ha poca gent caminant, i els que veiem estan treballant la terra i plegant les olives madures per fer oli amb embotellat com  “ Oli de les Muntanyes d’Alacant”, seguim avant i entrem al poble per la part de baix, al estar el poble en una lloma els carrer son empinats, veiem l’ultima font del recorregut “la de Barxeta”, també decorada amb manisetes, hi ha una sèrie de casones en restauració, una d’elles es del segle XVIII, En uns minuts acabem la ruta de hui, la podem qualificar de fàcil, hem passat per tot tipus de terrenys; asfalt, caminals de terra, senda de muntanya. Hem recorregut 11.6 kilómetres.