19/12/2020 Tous Vell - Vereda de Pollet - Castell de Tous

 

            Com sempre quedem als llocs de costum, el punt d’eixida de la ruta es el “embarcador” al pobl, “Vell de Tous”, el lloc esta molt concorregut per caminants i pescadors. Recuperem companys de sendes que al llarg de l’any no han pogut vindre a recórrer camins i sendes per causes molt variades.

 

            Aquesta senda sols es pot fer quant el nivell del pantà de Tous esta baix, en cas contrari sols es pot aplegar a la mitat del recorregut. Eixim del poble Vell de Tous, anem a la dreta camp a traves pues la senda esta des-dibuixada per la pujada de l’aigua, anem cap amunt guiats mes per la intuïció que per les senyals, quant trobem la tuberia de l’antic abastiment del poble el seguim, es de test, esta molt deteriorat i des de que abandonaren el poble degut al trasllat per les obres del pantà ja no esta en ús.

            Seguim per la vessant dreta, una lleugera baixada ens porta cap a un barranc, a la dreta queda la font del “Chorrico”, no la podem vorer queda barranc amunt, es l’antiga font de l’abastiment del poble, porta un bon cabdal. El creuem i tornem a pujar, es una senda esgarrifosa de pedra solta, al estar tant de temps baix de l’aigua, seguim les senyals blanquí-grogues desdibuixades per el pas del temps, de tant en tant uns escalons de fusta en ajuden a pujar la costera, poc a poc anem amunt.

            Deixem la pujada i seguim una senda plana, paral·lela a pantà, a l’esquerra tenim la pujada a la “Casa de la Cestera”, per als que fet la senda de “Millars”, organitzada per el club “Trafec 3 “ de la l’Alcudia es terreny conegut, al davant i prou allunyat es pot vorer una ratlla en la muntanya i es la pujada on esta el monument als bombers de Millares que van morir fa uns anys en un incendi de trist record.

            En aplegar al creuer, girem a l’esquerra i ara anem cap avall en direcció al “Castell de Tous”, la baixada en zig-zag, com no podia se pedregosa, en un no res estem a l’entrada d’un bosc de pins, en travessar-lo anem cap a l’esquerra, seguint una senda prou clara, anem per una mena de barrera de terra que sobreïx de l’aigua; en un altre recorregut que férem tinguérem que passar amb aigua per el turmell.

            En aplegar al peu del ruïnes del castell, ens espera una trepada sense importància, pugem dalt i davant tenim la torre, i mirant cap a l’est un mur de l’antiga muralla del castell, unes ullades als voltants, aprofitem per beure uns glops d’aigua i desfem la senda.

“El Castell de Tous és una edificació defensiva medieval avui dia ruïnosa al municipi de   Tous, a la comarca de la Ribera Alta (província de València), en un turó el cim sobresurt de les aigües de l'embassament de Tous. Les seves restes estan protegits com bé d'interès cultural amb anotació ministerial RI-51-0010680 de 12 de setembre de 2001

Jaume el Conqueridor hi va residir durant el setge de Xàtiva. Hi ha dues zones de fortificació. La de la part sud acull el conjunt major de defenses i el recinte principal d'habitació amb restes de les cambres internes, fonaments de torres i restes de cortines a tàpia i maçoneria. A l'extrem nord hi ha una gran torre rectangular assentada en roca, envoltada per les muralles d'un recinte anterior. Aquesta gran torre ha perdut els merlets, però conserva la seva volta superior. Tots dos conjunts estan units per llargues cortines i les restes en segueixen sent visibles a inicis del segle xxi.

  

El aplegar al creuer girem a la dreta buscant un altra senda de tornada, de bon caminar, a l’esquerra tenim un penya-segat considerable, hi ha que anar amb cura així i tot no es perillós, rodegem el turo fins aplegar al l’encreuament: A l’esquerra tenim la via ferrrata que te per nom del “Chorrico”, en eixos moment un grup esta pujant, i un altre grup mes nombrós va cap a la font del “Chorrico”, la pujada te a mitjan trepada una zona de descans.

            Apleguem al creuer dels escalons de fusta i anem avall, tenim una vista preciosa del barranc i l’aigua que ve de la font, ara la baixada es esgarrifosa, a la dreta el pantà, apleguem baix i anem sempre a la dreta, una lleugera pujada fins aplegar a la tuberia per on tornem cap a unes ruïnes del poble, del campanar no es poden vorer les restes, apleguem als cotxes i donem per acabada la senda, ha segut curta i intensa. No hem pogut anar a la font, un altre dia serà.