05/12/2020 la Xopà - Estret de Bellus - Barranc i cim del Paller - Fabrica de la Llum

 

            Com sempre cafè i marxa, quedem als llocs de costum, hui anem al poble de El Genovès a la comarca de la Costera, concretament eixirem del paratge de la Xopà a la pedania de Alboi.

         

En aplegar ens posem en marxa, el dia fred al menys 6º, no fa vent però l’esperem, passem el riu Albaida per un pont  de formigó, girem a l’esquerra i anem per la vora del riu; per a identificar la vora dels rius sempre hi ha que vorer cap a on corre l’aigua, la vora dreta del riu sempre serà la dreta; anem per una senda ampla de bon caminar amb una barana de fusta en bon estat. A l’esquerra tenim la ferrata de l’Aventador, es un K3-K4 segons el experts. De tant entén veiem uns “ulls” (1)

            Seguim avant, a la dreta en el sentit de la marxa tenim l’abric de la Petxina, rodejat d’una tanca, esta en una paret llisa. Apleguem a una caseta d’obra on podem escoltar un fort soroll, es el naixement d’una font que abasteix Xàtiva, seguim abant, en aplegar a un creuer veiem un indicador “la font de la merda”, nom curiós i a saber el que passa en el lloc per anomenar la font amb eixe nom.

            La senda continua girant a la dreta i amb una forta pujada, apleguem a un pla, la ruta ens porta cap a la dreta, a partir d’eixe punt deixem la pista i entrem en una senda poc transitada, es un poc “salvatge”, deixem una granja abandonada a la dreta i al fons veiem una pedrera, un company comenta que possiblement es la pedrera que hi ha a l’antiga carretera nacional, en un no res entrem en el barranc del “Paller”, anem per la dreta del barranc, es un puja baixa per senda estreta i en aquestos moments fangós, la paret a la dreta esta plena de vies d’escalada, a l’esquerra veiem que el arbres es menegen de valent, nosaltres ni el notem.

            Aprofitem el lloc per esmorzar, com sempre gaudim dels entrepans del vi, de la fruita, del cafè i de pastes nadalenques, una companya que es la primera vegada que ens acompanya es que bocabadada en el moment que veu les coses que eixien de les motxilles. Passa un grup d’escaladors equipats per a pujar per les parets, els saludem; en acabar seguim per dins del barranc, quant apleguem a la seua altura veiem que van equipats amb un ganxo telescòpic per enganxar la corda al primer anell de la paret ja que esta prou alt, ens expliquen que un d’ells va caure una vegada a intentar pujar i desprès de l’experiencia diu que en va tindre prou.

            Poc a poc eixim del barranc, apleguem a una planura, la senda va girant poc a poc a la dreta, davant la pedrera mencionada abans; la senda es molt pedregosa i enfangada, anem pujant poc a poc, seguim girant, de tant en tant es deixa sentir el crit, “gaudiu, gaudi!, a l’esquena tenim la “Vall d’Albaida”, el embassament de Bellus, El Benicadell, El Montcabrer, i una legió de pobles de la vall.

            Anem cap amunt, voregem la serra i cap amunt, el paisatge es impressionant d’uns colors meravellosos. Entrem en un bosc de pins, i anem per la cresta de la serra, ara tenim a la dreta “Bixquert”, zona on estiuen els habitants de Xàtiva, una plèiade de xalets y casses, en un no res apleguem a vèrtex, foto de grup i fotos del paisatge. Uns breus moments que aprofitem per a beure i gaudir del paisatge.

            Al costat del vèrtex i a l’esquerra esta la continuació de la senda, una baixada molt forta, te una pendent del 20%, baixem amb cura, un esvaro i la caiguda pot ser molt dolenta. Davant tenim el castell de Xàtiva, a la dreta el “Puig” i la seua ermita que el corona, mes a la dreta la serra de Corbera, i tota la Ribera; creuem el barranc de “La Creu”, en aplegar baix girem cap a l’esquerra girem a la dreta i entrem en una senda que voreja la serra del “Paller”, seguim avant xarra que te xarra de tot un poc, poc a poc va apareixent caminants, este acabant la ruta, en aplegar a la vora del riu Albaida, girem a la dreta i seguim una senda ampla de bon caminar i equipada amb una tanca de fusta, mes gent apareix i tenim que posar-nos la mascareta per precaució, un grup de ciclistes passa a gran velocitat, son els “Xipirons”, passem per davant d’una sèrie de abrics, alguns menuts i altres mes grans, passem per davant de la “Cova Negra”.

 “En el meandro más amplio del rio Albaida aparece el yacimiento arqueológico de la Cova Negra, hogar del hombre de Neardental en el paleolític. La cueva recibe su nombre por el color oscuro de sus paredes. En su interiorse han encontrado restos humanos y pintures; nos encontramos en un espacio de importància fundamental para comprender la cultura Musteriense y la realidad de los neardentales. En el museu de Almodi se exhibí una reporducción exacta de un hueso pareital de la epoca, descubierto en la cueva”, i de la fabrica de la “Llum”, travessem un altra vegada el riu i ens encaminem cap a la Xopà, punt i final de la ruta. Han segut uns 10 km. de recorregut i el punt mes alt de 389 metres.

 

(1(1)   Seguim avant cap a l’estret de les aigües i veiem el “ulls” de l’abastiment de Xàtiva, ara en desús, es de test (fang) i en bon estat qui sap si degut a la legislació moderna o a lo millor a la necessitat de nous cabdals per el abastiment, el deixaren de gastar. De fet ha estat en funcionament unes quantes centúries (es va construir entre el segle VII i X), fa uns mesos vam vorer l’antiga conducció de “les Arcadetes”(http://penyalargilaga.blogspot.com.es/2014/11/una-volta-per-lhistoria-xativa-pr-cv-78.html)