Hui toca una ruta
tranquil·la, desprès de dos rutes intenses, la primera per llargària i la
segona per la seua dificultat.
El punt d’eixida es el poble de Barrueda, deixem els cotxes a la carretera i en un no res creuem el pont per a vianants, anem per la vall del riu Noguera Tor, anem uns metres per la carretera, girem a l’esquerra i de seguida canviem a senda de terra, la senda s’empina, per davant tenim uns 326 metres de desnivell fins aplegar a Durro, anem per senda de bon caminar, per ombria cosa que es d’agrair, veiem faig, avellaners i camps de pastura, en un d’ells veiem alguns exemplars de macrolepiota, que ens identifiquen per el mòbil.
Anem a bon ritme,
gaudim de la tranquil·litat de la senda, xarrem de tot un poc, som un grup de
senderistes molt variable, hui en hem incorporat 3, i en hem perdut 4; en
aplegar al poble de Durro busquem l’església de la Nativitat, d’estil
romànic-llombard, aprofitem el pòrtic per esmorzar i la font al peu per
reomplir d’aigua fresca les botelles, al costat de temple esta el cementeri,
com les de Barrueda, Erill la Vall, Sant Climent de Taull. Aprofitem per
visitar el poble, de carrers estrets i empinats, estan restaurant una casa del
poble, el sostre es de fusta i damunt posaran la pissarra.
Anem cap amunt per
una senda que en portarà per damunt del salt de la central hidroelèctrica de
Boi, que desprès beurem des de el camí de l’aigua, estem aplegant al punt ,es
alt de la senda, al final seran 430 metres de desnivell acumulat, anirem de
baixada, ens creuem amb molta gent, alguns caminants veterans altres novells,
hem deixat arrere el bosc ara anem al ple del sol, que es deixa notar,
travessarem dos pedreres de pedres grans.
Desprès de recórrer
2.5 kilómetres girem a l’esquerra, estem al terme de Boi, doncs no entrem al
poble, en un punt determinat veiem un monument a “les Falles”, que no tenen que
vorer res en les Valencia, es una festa que dona entrada al solstici d’estiu.
“les Falles són una torxa feta de fusta resinosa d'uns
dos metres de llarg, que es fan amb trossos de tea de pi enganxats a un pal de
freixe amb filferros i puntes. També hi ha una varietat de falles realitzades
en una sola peça de pi treballat perquè creme amb força que es diuen Rantiners.”
Seguim avant per
una senda que va en para rel al riu Noguera Tor, l’aigua ens crida, doncs
seguim avant, des de la ruta veiem les pedreres que son impressionants. El
track ens porta a un gual que travessa el riu, veiem a gent que aprofita unes
xicotetes platges per nadar i prendre el sol, nosaltres girem a l’esquerra
seguint les indicacions del Cami de l’Aigua, passem per el costat de la central
hidroelèctrica, que la mou amb una forta caiguda on l’aigua va entubada.
En un no res
apleguem al pont de vianants, on girem a la dreta , on donem per finalitzada la
senda. Ha segut molt agradable, caminar per una de les serres de la Vall de
Boi.
Distancia: 10.6 kilòmetres
Dificultat: Fàcil
No hay comentarios:
Publicar un comentario