Als
llocs de costum en reunim per anar a recórrer una ruta que ja férem fa uns
anys.
Per aplegar al hi que anar per la A-7 en direcció Alacant, en passar el anomenat “Port d’Albaida”, eixirem de la A-7 per l’eixida 432 de la N-340 en direcció a Muro del Comtat, seguirem la carretera, girarem a la dreta en direcció a Cocentaina i a l’altura de la segon redona girarem a la dreta i seguirem la indicació “Ermita de Sant Cristofol”, en aplegar aparcarem el vehicle i a caminar. La senda es lineal.
Una
advertència la ruta fins aplegar al cim del “Montcabrer” es una pujada
continua, la senda la podem qualificar com “Dificíl”. Una lleugera baixada al principi
i de seguida entrem en matèria, cap amunt sense parar; anem entre pins; en el primer waypoint tenim un merendero, un poc
mes avant tenim la font de la “Penya”, on no brolla l’aigua; un poc mes avant
tenim un mirador on podem vorer el “Comtat”, i les serres del “Benicadell, la
Grossa, la de l’Albureca, Aitana i la Serrella”.
Seguim
avant i apleguem a la font de “Les Huit Piletes”, es una font formada per 8
bassetes per on baixa l’aigua de manera escalonada, en aquesta brolla l’aigua.
Un poc mes avant apleguem a un creuer i anem cap a la dreta; sempre anem per
l’ombra, una vegada passat l’encreuament apleguem a un altre mirador, al fons
de la vall i degut a les altres pressions el fum dels focs on estan cremant la
llenya d’olivera no va cap amunt i forma una boirina.
Seguim
avant a la font de “l’Esquererola”, no brolla l’aigua; seguim avant i apleguem
a un altra font “la de Sanxo”, per aplegar a ella hi ha que pujar per una
escala de pedra, els escalons pareixen per a gegants, aquesta te aigua no en
brolla molta doncs es por beure, seguim avant i veiem la font del “Mas de
llopis” que esta seca, en aquest punt deixem el pins i a la dreta podem vorer
un antic mas de grans proporcions sols queden els murs, seguim avant i en
aplegar a un creuer on hi ha una bústia on hi ha papers per estampar la firma
dels caminants que vulguen, la senda que be per la dreta puja des de Agres,
girem a l’esquerra i enfilem la pujada final fins al cim, la senda estreta i de
bon caminar, apleguem a una paret de pedra on a la banda de baix esta la “font
del Pouet”, hi ha humitat doncs no brolla l’aigua, uns metres i girem a la
dreta i poc a poc pugem, sols ens queda una pujada fins aplegar al vèrtex
geodèsic, en un moments apleguem dalt i del molló de formigó sols queden unes
xicotetes restes.
Fem
una ullada als voltants i fotos, xarrem amb un grup de senderistes d’Alacant,
un d’ells es de Bolulla. Al front la “serra Grossa, El Benicadell, Les Penyes
Monteses, el Mas de la Foia Redona, el Carrascar de la Font Roja, La Blasca” i
moltes serres mes.
Tornem
cap arrere, ara la senda de s’ha convertit en una senda de bon caminar en una
esvarosa i de mal caminar, la graveta menuda i la terra solta fa que baixem amb
cura; va fent calor i aprofitem una paradeta en el mas per llevar-nos capes de
roba i fer uns glops d’aigua, fem una ullada mes entretinguda a la font del mas
i esta totalment seca. En aplegar a la font de “Sanxo” ens refresquem, uns
moments d’esplai i baixem els escalons de gegant; anem desfent el trajecte, la
baixada es mes relaxada i no tant fastigosa; ens parem als miradors per a
gaudir de les vistes, en la font de les “Huit Piletes” tornem a refrescar-nos,
en aplegar a la font “de la Penya”, accelerem el pas doncs la senda ja no es
tan esvarosa.
Apleguem
a l’ermita i fem uns glops d’aigua i anem cap a casa.
Distancia: 12.3 kilòmetres
Dificultat: Difícil
No hay comentarios:
Publicar un comentario