Hui
anem cap al poble de Castalla, a la “Foia de Castalla”, per anar al lloc
d’eixida cal seguir les indicacions que hi ha dins del poble, el punt d’eixida
es el hotel que hi ha al paratge.
En
aplegar preparem les motxilles i conversem de la ruta, no la coneguem, doncs
sospitem que serà “divertida”. Anem cap avall per el costat del “rocodromo” que
hi ha a la banda de baix de pàrquing, baixem per unes escales de fusta i a
caminar, anem per pista forestal de bon caminar, el gps ens indica que llarga i
una lleugera baixada, anem entre pins i camps de ametlers en flor; ens crida
l’atenció un amb la flor blanca, tant blanca que pareix una bola de neu, els
altres tenen la flor rosada.
Apleguem
a un creuer i anem cap a la dreta per senda, a uns centenars de metres trobem
l’ermita de “La Purisima”, al costat i a la dreta hi ha una habitació menuda
que pot servir de refugi en cas de tronades i de pluja, seguim per senda i
girem a l’esquerra, des de aquest punt anirem caminant per senda i de vegades
per pista.
La
senda o la pista va caient a l’esquerra, anem entre pins, el terreny esta molt
sec, el que fa que siga perillós a l’estiu. Deixem arrere la pista i anem per
pista, a la dreta tenim un barranc anomenat “de Cachuli”, el nom ens fa
somriure. En eixir del bosc veiem una casa gran, i rodejada de pins, eix fum de
la xemeneia, un treballadors de la “Dipu”, estan esmorzant, fem una ullada la
casa i anem cap a la dreta, ens despistem i travessem dos camps treballats, no
semblem que estiguen plantats, sempre per la vora i amb cura.
Baix
veiem un carretera asfaltada i un grup de cases, en aplegar baix anem cap a la
dreta, uns centenars de metres i veiem a l’esquerra una font menuda i un barranc
anomenat “del Badallet”, girem a l’esquerra i entrem en un caminal de terra i a
la vora dreta una canaleta menuda la recorre el camí. Parem a esmorzar al
costat d’una paret de pedra, estem al “Pantanet”, gaudim dels entrepans, de la
fruita, d’un timonet i rollets d’anis.
Reprenem
la marxa, per davant una baixada molt empinada seguint la paret del “Pantanet”,
hi ha que baixar amb molta cura, veiem una cataracta menuda, l’aigua ve de la
canaleta de dalt, una cova anomenada “El Chocho”, el nom heu dit tot. Bromes
apart es el desaigüe de fons de l’embassament. Caminem per el fons del barranc,
pedra llisa i les parets verticals i formades per estrats molt definits. Estem
al barranc “del Badallet”, uns centenars de metres i girem a la dreta. Davant
tenim una pujada fortíssima, la pendent es del 61.4%, no es molt llarga i hi ha
que pujar amb tranquil·litat; en acabar la pujada tenim per davant la
“Cresteria del Frare”, no es perillosa doncs la senda de vegades va per una
senda a l’esquerra de la cresta, altres vegades hi ha que anar per la dita
“cresteria”; hi ha que anar amb molta cura, les pedres van en sentit
longitudinal i amb separació doncs es perillós posar el peu entre dos pedres i
fer-se mal als turmells, el ritme es baix, per davant tenim un kilòmetre de
pujada.
En aplegar al
waypoint “final de cresta” millora la
senda, de tant en tant hi ha fites prou grans que ens orienten. Ens entra el
dubte si el morro que tenim al davant es el pic “del Frare”, efectivament es el
pic, un kilòmetre mes i estem al pic
Busquem
la baixada cap a “Xorret de Cati”, baixem per un badall molt empinat, baixem
amb cura, els primers metres esgarrifosa i empinada, després hi ha un cable
d’acer que ens facilita la resta de la baixada, uns escalons ens porta a la
pista forestal, anem cap a l’esquerra, a l’esquerra tenim un mirador que deixem
a un costat, uns centenars de metres i girem a la dreta, veiem l’hotel i sols
ens queden un minuts per aplegar al cotxes.
Una
vegada finalitzada la ruta ens esperen uns gaspatxos al restaurant anomenat
“Casa Paqui” al poble de Castalla, val la pena.
Distancia: 11.8 km.
Dificultat: moderada fins al “Pantanet”
Difícil per la cresta fins baixar per el “Badall”
X. Cati - Pantanet - Cresteria del Frare - Badall
No hay comentarios:
Publicar un comentario