Als
llocs de costum ens reunim per anar a recórrer una senda per “La Canal de
Navarres”, comparada amb un altra realitzada, es molt pareguda. Doncs anem a
ja.
Hui
la ruta esta moguda, impossible aparcar al lloc d’inici de la ruta, teníem
previst deixar el cotxes on esta el cartell informatiu, esta passat el punt
quilomètric 15; en aplegar al lloc esta ple de cotxes, suposem que deu de se
una batuda de porcs-senglars, no es així, son senderistes que al llarg del mati
entropessarem amb ells.
Comencem
la ruta per “La Vereda d’Almansa”, es plana cosa que ens sembla sospitós, anem
relaxats i xarrant, al principi la ruta no te cap problema, una recta llarga,
en aplegar a un creuer anem recte, quant apleguem a l’altura d’una casa girem a
l’esquerra, seguim recte i al pròxim creuer tornem a girar a la dreta, seguim
al recte la pista forestal sense deixar-la en cap moment, en el waypoint 5
girarem a la dreta, anirem uns centenars de metres i girem un altra vegada a la
dreta, en el punt 7 tornem anar cap a la dreta, en aplegar al punt 8 beurem un indicador “Fuente de Penyarroya”,
en aquest punt girarem a la dreta i entrem en matèria, deixem la pista i entrem
en senda, seguim avall i beurem una fita, a un centenar de metres anirem cap a
l’esquerra i trobarem la fon, brolla un filet d’aigua.
En
aquest punt ens despistem i seguim una senda que de colp s’acaba, decidim
baixar camp a traves; ja que des de dalt veiem una pista forestal en aplegar a
ella anem cap a la dreta, en cap moment hem deixat d’estar a l’ombriu dels
pins; hem vist gran quantitat de “processionària”, girem a l’esquerra en el
punt 15, sempre seguint la pista en el punt 16 girem a l’esquerra fins aplegar
al 17 on entrem en senda, en el punt 18 girem a l’esquerra i tenim que fer un
destrepe equipat amb un corda gruixuda seguim la senda fins aplegar al abrigo
que esta al barranc “del Gatillo”, ens crida l’atenció la gran quantitat de
formacions calcàries que pengen de les parets verticals, algunes semblen
estalactites i altres una mena de corda.
Passem
l’abrigo i seguim la senda on girem a la dreta i pugem cap amunt, entrem en
pista, a un 200 metres la pluja a llavat la terra i ha deixat el sol nuet, esta
ple de fòssils de closques de petxines, seguim la pista fins aplegar a la
carretera, girem a la dreta i a uns 200 metres girem a la dreta per un antic
camí molt des-dibuixat, en aplegar a un indicador girem a l’esquerra i anem cap
avall, el recorregut es curt i en un no res estem al “Cueva de Teresa”, es un
abric per a tancar ramat, tornem cap arrere i seguim la pista. Des de aquest
punt la senda esta plena de pins tombats, alguns sencers, altres tallats; no es
una senda a l’ús, sembla una “pista americana”.
Apleguem
a l’altura d’un pi prou gran escoltem veus a la part de baix, un grup de
senderistes pugem cap a dalt, la senda marcada amb punts blaus no el agradat i
pugen cap amunt. Els deixem passar i saludem als coneguts, nosaltres baixem i
anem cap a la dreta seguint la senda, apleguem a un pla que forma el “barranc
de la Carrasca”.
Saludem a un altre
grup de senderistes i ens indiquen per on podem pujar. Una trepada per una zona
molt esvarosa i cap amunt, girem a la dreta i trobem un altre abrigo, tots els
que hem vist tenen el sostre fumat, anem cap amunt i l’eixida es un badall a un
bloc de pedra, el pugem sense cap dificultat, seguim la senda per una lleugera
pujada, estem rodant la “Cuesta del Atochar”, estem a un terreny amb pins i amb
alguna clariana, deixem la senda per anar a bucar la carretera, tenim davant un
ramat de cabres i ovelles. Apleguem a la carretera i caminem per una mena de
senda que hi ha a l’esquerra de la carretera, així evitem l’asfalt. La ruta ha
segut divertida i molt entretinguda, hem gaudit d’un bosc de pins magnífic que
ens ha deixat meravellats.
Dificultat: moderada
Distancia: 12.8 (GPS)
14.6 (GARMIN)
Vereda d'Almansa - F. de Penyarroya - Barrancs de la Carrasca i el Gatillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario