28/10/2022 V.G. Caroig – Casa Máximo – Barranc d’Argenya – Celemin i ½ Celemin

 

Als llocs de costum eixim per fer la ruta del dijous, per aplegar al lloc d’eixida cal anar per “La Canal de Navarres” i abans al poble Anirem per el caminal que porta a “Los Botijos”, després anirem a la dreta on l’indicador ens assenyala “El Caroig”, la carretera esta molt deteriorada s’aconsella anar amb un cotxe alt. En aplegar a una bassa antiincendis que posa “Teresa de Cofrentes”, estarem al lloc d’eixida.

            Eixirem cap a la dreta, al principi una lleugera pujada per camí ample i de bon caminar, al anar en alt veiem penya-segats, barrancs i bosc de pins, algun auró, carrasques; estem en plena natura sols trenca el silenci la moto del guarda forestal que es para a omplir d’aigua unes botelles per passar el dia. Veiem a la dreta unes quantes cases de camp en bon estat. En el primer creuer anirem al recte, en el segon creuer girarem a l’esquerra i cap avall, des de dal veiem una casa molt gran que ens sorprèn per la grandària, el forestal ens avisat que per poder passar ens tindrem que mullar els peus.

            La casa esta una velleta llarga, els camps de cultiu abandonats; estan a terrassats; en aplegar a la casa veiem que esta molt deteriorada, els sostre caigut, sense portes ni finestres, pot servir de refugi en cas de pluges, fem una ullada curta i seguim avant. En aplegar a una antiga bassa de reg parem a esmorzar, com sempre gaudim de tot el menjar que portem.

            Després de repondre forces seguim avall per la “Canyada de Chilano”, el camí esta ple d’escorrenties de les fons que hi ha als marges, no les veiem doncs si veiem córrer l’aigua, a l’esquerra el campa abancalats ens donen una idea de la importància que va tindre la finca en el seu temps, en aplegar al creuer ens trobem amb la “Rambla Argongenya”, l’aigua corre cap avall, a la dreta; en el sentit de la marxa, unes parets plenes de forats de les que ixen de tant en tant gralles armant molt de soroll amb el seus crits.

            Anem de pujada molt suau, a l’esquerra la “Casa de Gaviro”, en bon esta, el soroll ens indica on esta la font, que podem vorer, estem a un lloc on ens podem imaginar l’aigua que va caure al octubre de 1982 i que va provocar la “Pantanada de Tous”. Barrancs, rierols. Canyades etc, on van caure 1.000 litres per metre quadrat que anaren a parar al Xúquer, provocant el desastre a la Ribera del Xúquer., en passar la “La Casa de Gaviro” girem a l’esquera per un pont de pedra, entrem en senda i anem pujant al principi per senda, desprès per una mena de camí fins aplegar al “Collao del Ase”.

Girarem a l’esquerra i tornem a un camí, a l’esquerra podem vorer “El Celemin i el ½ Celemin”, semblen les roques que ixen a les pel·lícules de l’oest. Anem de pujada, suau i constant, alguna que altra corba pronunciada, fins aplegar a un creuer on girarem a l’esquerra i enfilarem una senda que ens porta al “Celemin”, uns centenars de metres mes i aplegarem al “1/2 Celemin”, son espectaculars, mes avant hi ha un mirador amb vistes cap l’oest, tenim davant “La Vall d’Aiora”, al fons el fumeral de la “C.N. de Cofrents”.

Desfem la senda i anem cap amunt, ara les vistes son cap a l’est, al fondos veiem unes taques verdes que semblen camps de cultiu abandonats, unes revoltes mes i enfilem la pujada cap cim del “Caroig”, estem al cim de la zona i les vistes son espectaculars; estan treballant al costat de la casa del guarda, hi ha un camió- formigonera i que no ens expliquen com aplegat al cim, doncs les carreteres son estretes i molt desgastades, tornem cap arrere desfent el camí, en aplegar al caminal i girem a l’esquerra, a uns centenars de metres un edifici abandonat que ens pot servir de refugi en cas de plujes, anem avall, els pins abunden i podem beure a la dreta un auró en plena tardor, mes avant a la dreta un pi de forma rara, uns metres mes i una corba i estem al inici de la ruta.

Circular del Caroig