03/11/2022 Almiserà – Puig Agut – Castell de Vilella

 

El inici de la senda esta al poble, no te pèrdua esta a prop del cementeri, com sempre el inici es de pujada, la senda esta destrossada per el pas de motos de trial, poc a poc anem pujant, deixem el cementeri a l’esquerra, un poste ens indica la ruta a seguir, anem per el GR-236 o “Ruta dels Monestirs”, a la dreta veiem l’espolo del mirador de “L’Estruca”, que sembla la proa d’un vaixell, també veiem “L’Alt de les Aguiles”.

            La senda es fa avorrida, veiem bancals abandonats, a la dreta i també a l’esquerra barrancs fondos, de tant en tant un pi, oliveres i algun garrofer. En un moment donat deixem la senda i entrem en una pista forestal que en facilita el caminar; a l’esquerra i molt allunyat podem beure el “Castell de Vilella”.Seguim la pista mirant el paisatge que tenim a l’esquerra, una sèrie de barrancs intransitables, a la dreta veiem el “Puig Agut”, el punt mes alt de la ruta de hui.

            En aplegar al primer creuer de tres, girarem a la dreta, a l’esquerra bancal abandonats, en un moment donat parem a esmorzar, hem buscat una zona lliure de vent. Com sempre gaudim dels entrepans: en aplegar al segon creuer, veiem a la dreta la “Casa de Bota”, anem cap amunt, a la dreta veiem cada vegada millor el punt geodèsic del “Puig”, hem canviat de comarca a l’esquerra en el sentit de la marxa veiem “La Vall d’Albaida”, en el segon creuer anem cap a la dreta, seguim caminant per pista forestal en les costeres mes empinades les han formigonat, veiem els pobles de Benicolet, Llutxent i endevinem on esta el “Castell de Xio”, en aplegar al tercer encreuament veiem el poste indicador girem a la dreta i en uns minutes estem al cim del “PuigAgut”, la pujada empinada, doncs sense problemes. Fem una ullada als voltants, foto de grup i anem avall.

            Desfem el camí i en aplegar al segon encreuament “Casa de Bota”, ens parem i tenim temps de beure la casa, davant de la casa hi ha una taula de fusta, del tipus àrea recreativa, en aplegar al primer encreuament anem cap a la dreta, el pròxim objectiu “El “Castell de Vilella”, anem per senda plana i de bon caminar, al davant el castell.

El Castell d'Almiserà o de Vilella, conegut localment com a Castell de la Serra, se situa a uns dos quilòmetres al nord-oest d'Almiserà. Encara que actualment se situa en territori de la comarca de la Safor, geogràficament i històricament va pertànyer a la Vall d'Albaida (de fet es troba a pocs metres del límit municipal de Llutxent), controlant l'estratègic pas a la Safor pel coll de Llautó. A uns pocs quilòmetres del castell, també en terme de Llutxent, encara es poden veure les restes del despoblat de Vilella, que cal suposar que depenia de la fortalesa i a la qual va donar el seu nom.

Es troba sobre una gran penya arrodonida de cota 142 metres a uns dos quilòmetres al nord-oest de la població, dominant l'estratègic coll de Llautó, entre la serra del Benicadell la serra de la Cuta, a pocs metres del terme municipal de Llutxent, ja dins de la comarca de la Vall d'Albaida. Per aquest coll es passa fàcilment de la Vall d'Albaida a la Safor, i això explica la presència de la fortificació. El topònim Vilella correspon a una partida del terme de Llutxent situada a pocs quilòmetres del castell on encara es conserven restes d'antigues construccions. Se suposa que aquest despoblat correspondria a una alqueria del terme del castell que per això hauria conservat l'antic nom.

El castell de Vilella presenta un recinte de dimensions mitjanes, 2.038 metres quadrats de superfície, amb una estructura senzilla formada per una tanca de segments rectilinis que defineixen un espai interior.

L'estructura general mostra una forma allargada d'orientació dominant est-oest, formada per un mur gruixut que arriba als set metres d'altura en alguns punts. A la part nord sobre el vessant es troba l'accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d'uns quatre metres d'altura, amb dues portes contraposades per dificultar l'accés. La torre està construïda amb tàpies de morter de calç, tècnica dominant en la construcció del castell. El mur de la torre presenta en la seua part exterior dues parts, a la base un gruix tàpia sobre el qual descansaria una plataforma de fusta, i sobre ell un mur més prim formant una ronda per defensar l'entrada.

A l'est, el mur continua només uns metres, havent desaparegut gran part del seu traçat en els sectors est i sud-est, precisament a la zona més alta i abrupta de la penya on s'assenta el castell. A la part nord-oest la fortificació apareix definida per uns grans murs de tàpia d'un gruix aproximat d'1,20 metres que continuaran en direcció a la torre d'entrada. Just en aquest extrem oest del recinte adossada al mur perimetral, es localitza una estructura de planta rectangular, amb dues portes una al sud i una altra a l'est, i dos espilleres obertes a l'oest, pas obligat per accedir al castell. Aquest espai podria haver constituït una torre defensiva per controlar l'accés

Fem una ullada al castell la part que mira al sud-est esta assegurada per una fustes fent una tanca per evitar caigudes, caminem per dins sense perdre detall de la construcció.

Tornem a la senda, rodant el castell, baix veiem la senda, no sabem el que ens espera, al davant tenim una baixada empinada, esvarosa, de mal caminar; tenim que baixar amb molta cura; fins aplegar baix la senda sembla mes llarga del que es. En aplegar baix entrem en el barranc “del Castell” s’acaba el suplici, entrem en una tram de senda de bon caminar, fa goig l’entorn, senda sinuosa, com sistema defensiu devia de funcionar molt be, veiem el castell fins a una distancia de 1100 metres, passem per un forn de calç que sembla restaurat.

En un moment donat eixim del barranc per l’esquerra, uns metres mes i estem a la urbanització, estem aplegant al poble, passem per el costat d’un parc que te font i el despago fa acte de presencia, la font no te aigua, a la dreta el riu “Vernissa” en un no res estem als cotxes.