29/10/2022 Pedreguer – Casa del Romangat – Font Coberta – Pla de Pouets – Castell d’Ocaive

 

Hui anem cap al poble de Pedreguer, situat en la comarca de la “Marina Alta”, a la província d’Alacant, per plegar anirem per la A-7 en direcció Alacant per la carretera de la costa, eixirem per l’eixida nº. 62, després anirem per la N-332, després per la CV-724, desprès per la CV-70, entrarem al poble per l’última entrada al poble en direcció a l’ermita de “Sant Blai”, aparcarem i a caminar.

            Anirem en direcció sur per els carrerons del poble, veiem moltes cases on han picat els lluïts de les façanes i han deixat el pedra original al descoberta, un xicotet recorregut, en aplegar al parc “del Patronat”, ens aplega una forta olor, son les olors de la floració del garrofer, molt abundant en la zona.

 

            Deixem arrere el parc i iniciem la senda, pugem en zig-zag, en alguns trams trobem escalons, el perfum dels garrofers ens envolta. En aplegar a un poste ens senyala “Cova del Tambor”, anem cap allí i veiem que no te massa importància tornem cap arrere. Seguim pujant, en zig-zag, poc a poc eixíem de la zona ombrosa, formada per pins i garrofers, a l’esquerra un barranc, les seues faldes estan plenes de bancals, el que demostra el aprofitament del terreny que obtindré unes collites no dedicades a la cultiu de supervivència sinó d’una agricultura de un alt valor afegit, “la pansa”.

            Apleguem a una casa ruïnosa “la casa de Romangat”, prou gran per als standard de la zona. La casa la reien servir a l’estiu per treballar la pansa. Seguim avant a buscar la font “del Romangat”, una lleugera baixada i estem en ella, sols hi ha un fil d’aigua, desfem la senda i en el creuer anem avall per un bosc de pins i garrofers, a l’esquerra veiem una urbanització d’eixes que entapissen la muntanya oferint “con vistes al mar”, la mar esta molt allunya. En eixir del bosc al davant tenim un barranc, amb les vores abancalades, estan netejant-lo, fa goig beurer-lo net de matolls.

            En aplegar baix daldavant tenim “La font Coberta”, una obra d’artesania possiblement centenària. Estem al fons del barranc. Veiem uns bancs de fusta i a esmorzar; descansem uns minuts i enfilem la pujada, anem per un caminal, a dreta i a esquerra bancals abandonats i ara nets.

Apleguem a un xicotet pla, falsa alarma, al davant segueix la pujada, estem rodejats per casetes de camp, camps cultivats, un garrofer a la dreta de tronc gruixut ens demana una foto, estem aplegant al pla de “Les Eres”, el nom li be donat per una zona on es trillava el cereal, apleguem, al lloc i ens quedem bocabadats, el paisatge es impressionant, tenim una vall a l’esquerra, les faldes del cims estan abancalats fins on alcansa la vista; seguim avant per el caminal, en un creuer veiem un pou a l’esquerra, aguaitem i veiem l’aigua al fons, el pou anomenat “de l’Era”, te poal i corriola, estem al “Pla de Pouets”, hi ha gran abundància d’ells. Un caçadors en indiquen que podem anar a la senda sense pujar per el barranc que assenyala el track, en el creuer seguim a la dreta, ací els camps estan treballats, pareixen un vergel, els camps entapissats d’herba curta, els arbres cuidats, les cases de camp antigues i en bon estat.

Seguim les indicacions dels caçadors, en acabar el caminal formigonat girem a l’esquerra seguint un camí de terra, el camí ens porta a una casa de camp de nom “La Ponderosa”, es una finca privada; demanem permís per a passar que ens donen de bona gana i en indiquen el camí a seguir, pugem en zig-zag cap a la senda que en un minuts la trobem, girem a la dreta, a un centenar de metre un pou amb aigua, te poal , corda i corriola, fem una ullada i seguim al davant anem veient la zona de la”Llosa de Camatxo”, entitat local menor, abans pedania de Alcalalí.

            En eixir d’una corba veiem el “Castell de l’Ocaive”. L’historia es la següent:

“El Castellet de l'Ocaive o Castell d'Olocaiba (Al-Uqayba) diminutiu d'uqab, que significa altura, lloc elevat i per assimilació, també àguila. És originalment una torre de guaita d'origen musulmà, d'època post-califal, emplaçada al final de la ruta que va des de l'interior, Cocentaina, fins al port de Dénia. Segurament fou construït per a formar part d'una espècie de corona defensiva al voltant del Castell de Dénia, al qual històricament es troba unit, junt amb els castells de Segària, Laguar, Pop, Xaló, Calp i Polop. Conserva les restes de la torre de l'homenatge i alguns llenços de muralla, i en un pla més baix un aljub. Probablement va ser abandonat en dates primerenques després de la Reconquesta, ja que deixa d’aparèixer ressenyat en tota la documentació històrica”.

Anem de baixada, la senda en zig-zag i molt pedregosa, hi ha que anar amb cura, en aplegar al creuer girem a l’esquerra en direcció al castell, voregem la falda de la muntanya, en aplegar el poste anem amunt fins aplegar al castell, davant veiem l’aljub que donava aigua al castell, en aplegar al edifici veiem que estan restaurant-lo, amb mes o menys fortuna. Les vistes espectacular, visitem les diverses estàncies del castell. L’ultima vegada que el vaig visitar fa uns anys, estava abandonat.

Desfem el camí i en aplegar al creuer girem a l’esquerra, sols hi ha que seguir la senda que en uns minuts ens porta a “la font de l’Ombrereta”, esta al fons d’un barranquet, anem cap a la dreta i seguim una senda de lloses de pedra solta que protegeixen una tuberia d’abastiment, des de l’ultima caminata per el paratge han canviat la senda, ara anem amunt pujant els bancals, en un moment donat ens despistem, la qüestió es que perdem la senda i tornem cap arrere uns metres, el punt de referencia per a tornar a la senda es una antena de televisió que esta al mig d’un bancal, caminem sempre cap a la dreta, en un no res estem al poble, a l’esquerra i mes avall la tuberia d’abastiment del poble, en aplegar al depòsit, el voregem, estem a la mitat del calvari que porta al l’ermita de “Sant Blai”, baixem uns metres i apleguem al inici/final de la senda.