03/02/2024 Circular Garrofera de Tous – Font del Chorrico – Ferrata menuda – Senda – Carretera

 

            Quedem als llocs de costum, hui anem a fer una senda que la iniciarem a “La Garrofera de Tous”, deixem el cotxes a la ombra d’uns pins en la CV-5412.

           

Caminem cap a “La Lloma de Cotillas”, anem per asfalt, passem el creuer que porta al poble vell de Tous, a uns 900 metres girarem per una sena que hi ha a l’esquerra de la carretera, la baixada tranquil·la, la pendent suau i de bon caminar, anem per la bora d’un barranc, el tenim a la dreta, l’ombra dels pins ens protegeix del sol, fa frescor doncs l’exercici ens manté calents, entre els arbres veiem el pantà de Tous, no esta molt ple, les restes del campanar del poble vell no es pot veure, de segur que ha caigut.

            Eixim del barranc, a la dreta apareix la carretera que abans hem deixat arrere, en un no res este baix i la seguim fins aplegar a les restes del poble vell. Ens parem a esmorzar buscant un lloc al sol que ens protegisca del vent.

            Com sempre gaudim dels entrepans, de la fruita, del vi i demes elements que portem. Seguim la ruta buscant l’antiga tuberia de test que portava l’aigua al poble des de la font del “Chorrico”, la trobem i la seguim, el soroll que tenim a l’esquerra es l’aigua procedent de la font, es una corrent cantarina.

            Fem una ullada a la font, on anem a l’esquerra, pugem cap amunt buscant la mini-ferrata, son 8 o 10 escalons, que pugem sense cap problema.La penya va pujant poc a poc, el problema es el gos que portem, al final un company el posa baix del braç i amunt. Pugem la primera ferrata, anem cap a la dreta i en tenim un altra mes menuda, son 4 escalons, en aplegar dalt i en un creuer tenim dos opcions a l’esquerra per dins d’un barranc fins aplegar a la carretera o a la dreta; opció segona cap a la dreta, un pujada lleugera ens espera per davant,

            Una vegada que hem aplegat al punt mes alta del turo, iniciem la baixada, al fons veiem la senda, baixem poc a poc i amb cura, a l’esquerra un penya-segat. Anem xarrant de tot un poc, al mati feia fred i vent, a migdia calor. La senda va girant a la dreta poc a poc, en aplegar baix de tot eixim a la carretera que porta a la carretera principal. La qüestió es pujar per la senda que hem baixat o pujar per la carretera, triem la segona opció, les vistes son impressionants, el pantà de Tous, la pujada de la “Cestera” que dona pas al camí que porta al poble de Millars, el castell de Tous al mig del pantà. En aplegar al creuer girem a la dreta i anem cap als cotxes, on apleguem en un no res, i donem per finatlizada la ruta.