Hui som 7 el membres de la Penya i el gos, el nostre propòsit es pujar per la senda dels Molars de Vallada, zona situada a la solana del terme. La senda la comencem al costat del barranc de Boquella o Boquilla, vell conegut nostre l’hem passejat primer per la part de dalt i després per la part baixa, pujàrem per el camí de la Meravellosa i baixàrem per lo dit barranc.
A lo que anem com sempre i de bon mati el cafenet i l’organització, en un moment estem a inici de la senda, seguim el track i lo primer que trobem un camp de albercocs ja collit i que gaudim dels fruits oblidats per els collidors, aquest m’agrada este nom el vullc, un momentet i seguim, Darco carrera amunt, carrera avall, darrere del conills, es incansable, a la tornada ja parlarem, el dia nuvolós, i no fem cas, tantes vegades han pronosticat pluja i no ha fet res, seguim, la cosa pinta mal, trobem la senda que no es, després de creuar un camp abandonat i de escoltar” per la travesa res, que aquesta nit tinc que eixir, i no vullc anar amb les cames marcades” traduït volen lluir les cames amb minifalda o lo que siga. La seguim amunt, de bon caminar, sempre amunt, el núvols creixen, no se senten trons, seguim i la cosa empitjora, pareixen trons comentem, però de soroll fluix, el track, ja no esta, en un creuer i després de vorer que la cosa pinta mal anem a buscar la senda a la dreta del camí, esta a prop, comença la pluja, fina i mulladora, avivem el pas, el camí gira, cap a uns bancals treballats i preparats per a sembrar, apareixen les xaquetes i les capes d’aigua, buscant el barranc del Chirivito a l’esquerra, baixem per intuïció, avall sense presa però sense parar, veiem una casseta de planxa, i parem esta tancada, i te un pi acollidor, ¿esmorzem? ¡ ja va fense hora! I la pluja no para, anem allà, la pebrera en samorra, les olives, la ceba en vinagre, banderilles, el vi, un esmorzar digne de caminants, i com sempre amb fam. La pluja no para, prenem la decisió de tornar als cotxes, i altre dia serà.
Llàstima de dia, però coneixem el risc, som afortunats de que el temps sempre en acompanya. Acabem el esmocar i al cotxes, ens queda un tros de camí, torna la pluja forta i de gotes grosses, no parem el gos amb capa, no li molesta i de tant en tant espolso d’aigua, avant que plou, ara pare, ara mou, forta, fluixa però mulla, les capes fan la seua faena, tornarem dins de quinze dies, la setmana vinent a Chulilla, esperem que el dia el tinguem bo, ¿ els albercocs que ? anem o es deixem passar, ¡ als cotxes! que plou, caminem per la via del AVE, unes pujadetes i unes baixadetes, i apleguem al cotxes, la pluja no para, mes forta i de tant en tant molt forta, hem pres la decisió correcta. Tornarem. De camí a casa la cosa se posa lletja, pluja molt forta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario