07/11/2015 Del barranc de Les Voltes fins al Monduver

            Hui som tres, la guassa del dia “ desprès de Millars hem fet una aclarida”, la resta a excusat la seua assistència: “faringitis, tinc febra, estoy roto, men vaig a fer bolets, no puc, trabajo, tinc curset, no vaig”, sols nomenar les mes cridaneres, total “Una Pleyade” d’excuses.

            La senda de hui es pot qualificar com dificultat mitja-alta “els desnivell son km 1: 4.39%, km 2: 8.46%, km 3: 12%, km 4: 12.93%, km 5: 19.67 i km 6: 16.01”, a partir d’a hi es pot fer una idea de lo que es la senda.

            Com sempre cafè i marxa, anem cap a Barx, poble que travessarem, i per CV-675 anirem cap a Marxuqera i en passar la redona de l’ermita de Marxuquera entrarem per un camí asfaltat “Camí de Sanchis”, el seguirem i travessar el barranc de Beniopa, anirem a la dreta i aparcarem el cotxe, a partir d’a hi a fer senda.

            De bon mati veiem unes mandarines, de les que gaudim un fruit, “bones de veritat”, anem pujant a poc a poc i girem a la dreta en un indicador del GR-236 “Ruta dels Monestirs”, ens endinsem en un barranc ombrós de bon caminar, aquesta senda va o anava en paral·lel a recorregut que es fa “ El kilòmetre vertical del Monduver”, recorregut que férem l’any 2011. Aquell el retallarem i al final que l’eixida en el barranc de Beniopa encreuament en el Camí de Sanchis. Desprès de comparar-los no se que dir la part dificultosa esta a partir del km.3 fins al 6 on esta el cim.

        
    El barranc es preciós de bon caminar al calor de l’estiu te que ser una meravella, fresc, ombrós, hui les parets “ploren aigua” anem amunt a bon ritme, les baixes després de la senda de Millars, ni les comentem, ens recuperat de presa i bé, seguim avant hui els moments de silenci son mes abundants, menys persones, menys xarrades. Deixem el barranc i enfilem cap amunt ara va de bo, en aplegar al primer encreuament ens ve per l’esquerra la senda des-de el barranc de Beniopa, estem al kilòmetre 1.2, encara no ve lo fort, seguim avant “el gos s’ha quedat hui en casa, posava cara de tristor perquè l’han deixat”. Seguim avant la senda va posant-se cada vegada mes empinada, recordem amics que han deixat esta terra i han passat a millor vida, veiem un placa de marbre recordant a un senderista que falta en eixe punt, ni foto ni res, al amic que falta li gastàvem  la broma “ xe quin xandall mes bo te ha eixit, ¿es encara el de la primera comunió?”, bona persona no s’enfadava mai.

            Deixem el barranc de “Les voltes” i el GR-236; entrem en la zona del escalons, desiguals, ens trenca el ritme, entrem en zona de pista forestal que be del C.I. de la cova del Parpallo, comencem a vorer postes de S.L. del Parpallo-Borell, en zig-zag cap amunt, en aplegar a la font del Garrofer, uns glops d’aigua fresca de la font, fotos i seguim cap al Coll de la Rafela, ¡ hora d’esmorzar! Aguaitem a banc d’obra per contemplar les vistes del litoral, des-de Cullera fins a Gandia, una meravella, podia entrar a ser nomenat el millor banc del mon.

            Els entrepans ixen de les motxilles i a esmorzar, venen uns senderistes ¡ bon dia! ja fa uns anys que no vinc per ací ¿on esta la pujada radical? ¡Mes avant! ¿por on pujarà? ¡ per els pins! ¡jo no vesc cap de senda! ¡ no hi ha altra!, veiem con s’allunyen i agafen la senda desdibuixada per a pujar al Monduber, nosaltres mirant-los, van de pantaló curt i en algun lloc tenen que apartar el matoll per no fer-se ferides a les cames, la pujada deu de ser dura, paren a l’ombra d’un pi per agafar alè.

            En acabar d’esmorzar a caminar cap al cim, comença la part dura de la senda en 1 kilómetre passem de 526 metres a 768 d’altura, un desnivell molt for, les vistes impressionen, a la dreta el Montgo, sembla un fantasma que ix entre les boirines baixes, un espectacle, l’ascensió dura d’alçar la cama per pujar, fa calor, seguim avant , un trencall a la senda i altra volta amunt, el cim no se veu, un penya-segat el tapa, avant, un crit ¿on estàs? ¡ al clavill, per això no en podeu vorer ! una pujadeta mes i a fer uns glops d’aigua, ara ve la part mes fàcil de la senda sembla empinada per desprès de tros que hem pujat sembla un passeg.

            Reprenem la senda i anem amunt, ¿parem al peu de les antenes? ¡ no el rodarem!, en uns minuts apleguem a la zona d’antenes i seguim la tanca, en aplegar a l’altre costat, un senderiste ens fa la foto de grup, la primera al cartell “ font del Monduver” la segona el mar de fons ¡ ara es la bona, soc càmera i seria imperdonable que la foto no estiguera ben feta!

            Ara de baixada, es un descans, caminar avall, anem apresa, desfent el camí, agrupats i gaudint del paisatge, a la dreta el cim de La Safor, El Benicadell i el Montcabrer, als nostres peus la serra de les Agulles, el Alt de Les Creus, a l’esquerra Cullera i la seua badia, a la dreta el Montgo, com he dit abans ¡ una meravella!.

            Baixant veiem unes cordes ¿ preparant el kilòmetre vertical? ¡ es a l’any nou, es raro, jo no les he vista abans, jo tampoc i ni jo!, total que ens despistem i quant portem uns metres ¡ esta no es la senda!, consulta al GPS i resulta ser la de Xeresa ¡ arrere! Agafem la senda bona i avall, la senda de pedra solta, esta esgarrifosa, i tenim que anar temptant on posem els peus i mirant a terra, en uns minuts hem desfet la part mes dura, parem al Coll de la Rafela, uns glops d’aigua avall, a la font del Garrofer ¡ a beure! Aigua fresca, anem a tornar per on hem pujat, l’altra senda ens faria rodar i ens dona igual, baixem a bon ritme, deixem el creuer del Centre d’Interpretació, vall anem , busquem l’ombra dels pins i en aplegar al barranc de Les voltes, respirem i a hi tenim l’ombra tan buscada, ix a conversa la pròxima senda a ¡ Llucena del Cid i de dinar!, ens han dit que es divertida, tot això si fa bon temps, ja que no es recomanable fen-la amb pluja o si abans ha plogut, la ruta te que estar seca.

            Ara anem a ritme fort, pensem en la cervesa ben freda que ens farem en aplegar al poble, la boca ens fa aigua, deixem la pesa de marbre i no parem ¿ serà yuyu? ¿ lo que si que hi ha que dir, que els amics tenen un bon record d’ell, el barranc esta sec però les pedres ploren, la humitat esta en el ambient, les pluges has segut ben rebudes, eixim de la senda i apleguem a l’asfalt, els cotxes esta a prop, estem cansats, la senda ha segut dura, lo dificultat mitja-alta ha segut un a cert. Tornem a casa contents.