14/11/2015 El riu i el barranc de Llucena

            Hui som 13, matinet, cafè i marxa, anem cami de Llucena o tambe Lucena del Cid a la província de Castelló, son dos hores de cotxe, ens han dit que val la pena, serà una senda “divertida”, la ruta de hui tindrà dos guies, ja borem si no maregem al personal. Apleguem al poble sense problemes, la primera al front, ens passem del encreuament, volta i arrere, busquem l’entrada a la senda i les indicacions en porten a un camí tancat per una cadena, consultes amb uns vianants, i a caminar, la ruta s’allargarà, un bon tros al final segur.

            Anem avall i com sempre “baixem, vol dir que al final pujarem”, apleguem al moli de Ros, i girem a l’esquerra, unes escales i un indicador senyalen amunt, estem fresquets, anem de-presa, tenim que recuperar el temps perdut, portem 50 minuts sobre l’hora d’inici de la ruta, apleguem a la pista forestal i avall, bon ritme, apleguem al riu i la corrent es forta, tenim que travessar botant de pedra en pedra, hora d’esmorzar, hi ha un àrea recreativa, i al entrepà, “ no podem fer-lo llarg, tenim mot de camí per davant” ràpid i a la marxa, bé la part de la senda divertida al menys per als que tenen les cames llargues, “ ara creuem el riu, un altra volta, i tant va el cànter a la font que algú es mulla el peus” trossos de pista desfeta per les pluges han fet pujar el nivell del riu al menys 3.5 metres sobre el nivell normal, el naixement no el podem vorer per l’abundància d’aigua, anem vorejant-lo i creuant-lo, de sobte una senyal “Peligro salida de camiones” ens quedem bocabadats, ¿serà una broma?.

 Seguim avant deixem el creuer senyalat per un poste  i una senyal de PR per el que tornarem, el barranc gira a la dreta, el fons ple de pedres negres, trossos plans i no rodats, de sobte una caseta amb una senyal de explosius,¡ misteri de la senyal descobert! “ una pedrera abandonada”, la deixem i seguim avant.

            Un barranc com cal, pedres redones, grans, menudes, quadrades, algunes ens obliguen a pujar-les, buscant passos, de vegades ajudant a la gent de cama curta, xino xano anem anant, de sobte un munto de pedres i una ferrata, parem a prendre un cafè i alguna cosa solida, un bombo, fruits secs, amunt anem, el primer escalo alt, una cadena assegurar el pas, des-de dalt fotos i mes, un company fa d’escaló, a poc a poc pugem, un xicotet replà i per l’altra escala, sense dificultat el passem. ¡ Proba aconseguida!

            Seguim caminant per el fons del barranc, rodejant les pedres, pujant-les, algun xicotet llac, alguna corrent d’aigua que apareix i des-apareix, apleguem a l’estret com el nom indica, tindrà una amplària de un metre a metre i mig, cable d’acer per a pujar, ¡ bon agarrar te, i forrat de plàstic, un luxe!, un replà i una pujada amb cadena, aprofitem per fotos artístiques. S’han acabat les trepades, ara a caminar anem de presa, es fa tard per a dinar, es la 1 i 20 minuts quant eixim de l’estret, no veiem l’eixida, ¡ va, camineu ! que farem tard, les pedres amb canviat de color, abans de la pedrera redones, mes amunt negres i planes, ara tornen a ser redones, una companya troba un fòssil, un caragol o algo paregut, en bon estat. Un grup cap-davanter fa d’explorador, un altre grup a la mitjania, i la resta darrer, van xarrant, ¿ alguna senyal de l’eixida? ¡ no, encara falta, j’avisaré! ¡ l’eixida es a l’esquerra!, ens rodeja un paisatge típic de barranc, farallons a dreta i a l’esquerra, a poc a poc va obrin-se, apareixen algunes casses o masos a dreta i a esquerra, algun tir de caçadors, prou allunyats ¿ alguna senyal de l’eixida? ¡ dos revoltes mes i ja estem!  Tardem 1 hora en aplegar des-de “El Estret”, son 2.9 kilòmetres, apareix la tan desitjada eixida “Pou de Les Roques Llises” de pujada, la cansera es va notant, el grup s’estira, apleguem al creuer un parem a menjar fruita, uns glops d’aigua  i seguim, ¡error! Es mes a la dreta desfem el camí i ara si per la senda, torna estirar-se el grup, a l’altura del mas de Llamba, parlem al restaurant on anem a dinar,¡ tardarem! Guardemos el dinar, tard per anirem, seguim avant “El mas de Noguereta”, mes avant el “Pou de les roques Llises” reomplim les botelles i recuperem a retrassats, seguim i el guia ens indica que s’han acabat les pujades ¡ ara cara avall!, estem a l’altura del mas de “Les Roques Llisses” blanc com el gesmil, habitat esta, cosa rara, un plaques fotovoltaiques, un 4x4 per anar per els caminals.

            Estem al terme de Xodos, busquem la baixada i al final veiem una senyal verda i avall, tenim ganes de baixar, el cos va fatigant-se, portem 5 hores i mitja de caminata, per davant ens queda prou de senda, ¡ara si, avall! Seguint les corbes de nivell de la muntanya, però sense pujades, rialles per ací, rialles per allà, recordant el moments ¡ espenta be, no tingues por!, fem un ¡ alto en el camino! ¿qui vol fruits secs, qui vol glucosa? Mengem i a caminar, una injecció de força i avant, anem avall, un mes de-presa que el altres, el grup s’estira, baixem a bon ritme, les argilagues, ben grans, ens arrapen el braços i les cames, fa calor, el sol va pagant-se, el ritme segueix fort, a l’altura del mas de Arminya, senals de PR, ja falta menys per al poste que hem vist al mati, ¡ va, anem, ja falta menys! Avall, casi fent carrera, el ànsia d’aplegar ens fa volar, anem marcant reserva, el cossos suda rossos, va amagant-se el sol, menys mal que portem al menys un frontal, en un no res apleguem al encreuament i girem a la dreta, tenim el riu davant, esperem a la resta, es el moment de respirar un poc i recuperar el alè, ¿ com esteu ? ¡ bé! Anem allà, a creuar un altra volta el riu, votant de pedra en pedra, descalços, cadascú a la d’ell, van apareguent el personal, estem a prop dels cotxes, els comentaris ¡ tornarem a fer-la, però acurtant i portant el dinar darrere, quant allargué el dia! No hem dinat, ens esperem al bar a la plaça de l’ajuntament, en grupets, anem xarrant ¡ senda divertida ! ¡ jo la tinc que fer amb el meu marit!, ¡ la baixaré de wikilock !, ¡ es xulissima! Els mòbils piten, apleguen les fotos que s’han fet al llarg de la senda, apleguem a la creuer del àrea recreativa, fem el últim bot del riu, ara una puja i al creuer a esperar al retardats, les ultimes fotos cap arrere, baixem cap al moli de Ros, punt d’inici i final de la senda.

            Fatigats, però bè, hem tardat 8.02 hores i al final 21.7 kilometres, la cadena ens a fotut, dels 16.5 km. previstos hem afegit 5,2 km. La mitja prou bona, son les 6 menys 5 minuts, es espera el dinar, i la tornada, ara vindrà un bon menjar, i les cerveses per re pondre líquids. Tornarem ¡ però d’una altra manera.