23/04/2016 Rambla del Tambuc – Cova de Les Dones

            Hui en som 5 senderistes, anem a recórrer una ruta que per moltes vegades que la xafes no te canses mai de fer-la. Com sempre cafè i marxa, hui anem cap al poble de Bicorb, al seu terme tenim una ruta coneguda i que te molta historia a les seus pedres.

            En primer lloc tenim historia de fa 80 milions d’anys, en la rambla del Tambuc hi han unes petjades de dinosaures ornitopodos i teropodos, algunes tenen una mida de una talla 44 de peu. Desprès de donar-les una ullada, entrem en la rambla i anem cap avall, seguint el caixer del riu sec, no seguim una ruta exacta sinó que ens guiem per la intuïció.

            En segon lloc en una de les revoltes un abric menut i protegit per una reixa hi ha unes pintures de fa uns quants milers d’anys, la que millor es beu es la imatge d’un guerrer amb un manoll de fletxes a la ma, hi ha un altra que esta mes difuminada i no s’aprecia tant.

            Desprès de fer fotos seguim avall, preparant la ruta del dia 30, formarem dos grups, un farà “La Reina de Les Sendes” i el altre baixarà fent ràpel el barranc anomenat “de l’Infern”, el guia comenta el material que cal portar, casc, motxilla i roba lleugera, aigua, arnes, el aparell en forma de huit per baixar, etc.

            Encaixonats per les parets de la rambla, anem baixant a bon ritme, unes pedres al font es fan brollar la imaginació ¿les potes d’un dinosaure?, foto i avant, unes pluges recents han omplit d’aigua tots el racons, formant basals.

 

            El aire esta impregnat a olors d’herbes en plena floració, en parem a fer-li una foto a una possible petjada, esta al mig de la rambla ¿serà?, seguim avant parlant del projecte del Pirineus, com sempre ix el tema del material, cal anar lleuger, per a dormir uns tapons i no de suro per aguanta el soroll, una llanterna menuda per si de cas hi ha que anar de nit algun lloc, i altres coses.

            El ritme ens fa aplegar al peu de la cova en unes dos hores, hora d’esmorzar, de les motxilles ixen entrepans, fruita, dolços, xocolate, hi ha que alimentar també el cos. Com no pot ser d’altra manera ix en la conversa la ruta de la setmana passada, bona gent es de la penya “La Sargantana”, bona companyia, gent amb moltes bones qualitats, ens sorprèn l’afició a la geologia d’un d’ells, a la fotografia d’un altre, aixi formen un grup divers.

            En esmorzar a buscar la cova, pugem per la falda de la rambla per una via nova que han obert en el marge esquerre de la paret, en uns 15 minuts estem dalt, però primer hi ha que passar per un arc que han fet unes pedres, unes poques contorsions i fet, anem amunt, ara per un barranquet, i poc a poc anem guanyant altura, girem a la dreta i anem cap a la cova, les dones es quedem fora, la resta anem dins, primer que res ens equipem amb frontals, un dels frontals fa menys llum que un cresol, canvi de piles i el resultat es el mateix, la pereta te mes anys que Matusalem, entre les dos restants entrem, al principi el terreny esta sec, sols hi ha saber posar el peu, ara un poc d’història de la cova:

            Descripció: Boca de grans dimensions aprofitada per a corral. Després hi ha una reixa a l’esquerra, passada la qual ve la galeria, gairebé plana, que quasi a la fi es bifurca. Cap a la dreta esdevé impracticable als pocs metres, mentre que cap a l’esquerra avança uns quants metres, fins a un tap d’argila. La cavitat presenta moltes formes reconstructives: gorgs, columnes, colades, estalagmites, estalactites, macarrons, etc. Un conjunt d’estalagmites s’anomena l’escola, per estar format per algunes estalagmites petites vora una altra de major.

            Espeleometria: desnivell: +10 m. recorregut: 528 m.

           

            Gènesi: Excepcional exemple de cavitat relicta, antic riu hipogeu, actualment penjat molt per damunt de l’actual fons del barranc. Era un important col·lector relacionat (pel seu origen) amb altres coves de la zona (Coves de l’Alt de Tous, del Candil, de las Maravillas, etc.).

            Geologia: Calcàries del Cretaci Superior, que constitueixen una extensa plataforma carbonatada subtabular anomenada Massís del Caroig.

 

            Anem entrant en la cova el sostre esta ple de estalactites menudes i quant les il·lumines sembla que el cel esta estelat, hi ha gran varietat de formacions geològiques, algunes tenen milers d’anys, altes trencades per salvatges que sols volen un record, i el grafiteros volent deixar record del seu pas, des-de este blog recordar a la gent en general que cal respectar la natura i no alterar coses que han tardar milers d’anys en formar-se, segon anem entrant el sol esta mes humit i esvarós, hi ha que anar amb molta cura i mirar on poses els peus, en aplegar al anomenat “tapo”, el nom li ve de una massa d’argila que tapona en el seu dia el riu soterrani que es al cap i al fi la cova de les dones, d’aquest lloc es d’on les dones antigament treien la terra per fer el utensilis de cuina per l’ús del dia a dia.

 Una formació molt curiosa son els gorg en forma de nenúfar, obres delicades formades al llarg de milers d’anys. En aplegar al final tornem arrere cap a l’entrada on estan les dones assentades a l’ombra d’un olivastre, repleguem les motxilles i cap amunt a buscar la senda de tornada cap als cotxes, en un no res estem en el pla i ens permet mirar als voltants les rambla que semblen talls fets per un gegant que rasca la pedra formant corbes sinuoses. Anem a bon ritme es una hora bona per acabar la tuta bufa el vent que ens ali via el calor de migdia, el recorregut fantàstic la ruta nova i curta, ens a costa 4 hores i ¾, fins i tot a segut un dia agradable, mes endavant a lo millor tornem, sempre a petició dels molt honorables membres de la Penya.

  

            Hui no sonat el crit de guerra de la Penya “Gaudiu, gaudi” perquè no feia falta, hem gaudit de la ruta, i en contra de lo que diu el acudit “ no hi ha que canviar mai sendes velles per novelles” en aquesta cas ¡ha valgut la pena!