01/08/2016 Mirador de Gresolet - Ref. Gresolet (Cavalls dels Vents)

Travessia per el Parc Natural del Cadi-Moixeró o també coneguda per “Els Cavalls dels Vents

"No he oblidat res, no he rebutjat res: ni els dies feliços ni les hores fosques. Precisament aquestes donen a aquells el seu sentit, el seu preu i una claredat més gran. Això ho sé ara. I aprenc a composar, de la seva pacient harmonia, allò que un dia potser anomenaré felicitat; això que des d’avui voldria haver merescut d’apropar-me: la saviesa, aquesta aigua inesgotable i pura que la muntanya és font. Per mi, jo resto fidel a aquesta pàtria de cims que han fet el que soc, i sense el que no voldria ser: en elles estan la meva veritat i la meva vida."

Georges Sonnier

M’han demanat que elabore una introducció per començar aquesta crònica, i que millor que amb aquestes precioses paraules que omplin el meu llibre en blanc i que expressen el meu estat d’ànim. Perquè, tal i com intercanviàvem amb els meus companys de ruta, les muntanyes, els cims, te fan com eres, amb les estones de solitud i auto complaença. T’ajuden a trobar a tu mateix. Només és qüestió de ser valent i de deixar-se emportar. I aquesta ruta, de valentia, n’ha tingut molta, per part de tots i totes. Ningú ha volgut deixar el seu llibre en blanc. Allà, endins seu, cadascú ha cercat el seu motiu. Allò que complica el viure. Pensaments, accions, reptes, records, perquès, passat i ganes de futur interactuant.

La muntanya és l’escenari ideal. Necessitem d’ella per a viure. Sols o acompanyats, ens crida. La palpem a cada pas, la sentim en cada racó. Un plaer sense cost i il·limitat. Idíl·lic.

La reptem cada setmana trepitjant-la en una simple eixida de senderisme. Aquesta vegada, sense voler fer-li mal, li hem perdut el respecte i l’hem reptat un poc més. I, per alguns, ha sigut un repte magnífic.

Les emocions finals, el sofriment de l’absència, els sentits a flor de pell. Hem passat de l’estrès al silenci, de la preocupació a la reflexió. La lluita personal es converteix en repte col·lectiu.

I la penya, ha estat al nivell del que s’esperava d’ella.

Me sent orgullosa de tots i totes: Rosario, la dona incansable i digna d’exemple a seguir. Alejandro, l’home reflexiu i observador que s’emporta un poquet de cadascú de nosaltres. Loles, lluitadora en silenci, ni una queixa de la seua boca. Mª José, passional, coqueta i conscient del moment. Marien, l’alegria del grup per la seua disposició i animositat. Vicent, supose que tancant la ferida en un batibull de sentiments i emocions. Bernat, lluitador, somiador, ha reptat a la muntanya al límit. Moltes felicitats, monstre!! Julio, el meu amor, qui m’ha ensenyat a estimar la muntanya. Sense ell, aquesta ruta no haguera tingut sentit. Organitzador i organitzat. Roncador sense escrúpols. Inma, en el nostre record sempre, per a la que espere que el proper estiu puga tancar la seua ferida. I la que escriu, Julia, que ha posat a ple rendiment la màquina del pensament en plena consciència del moment.

A tots, moltes gràcies!!

9 membres de la Penya l’Argilaga i un membre de La Sarganta, se van a fer la travessia del Cadi-Moixeró, 6 dies de travessa i 5 nits al refugi, per alguns es la primera vegada que xafen els Pirineus, altres son ja veterans en aquestes terres, han estat esperant amb ànsia l’aventura, mesos d’entrenament, de preparació, d’informar-se, de preguntar, per on anirem? que tenim que portar? En fi una gran quantitat de preguntes amb resposta. Ací comença l’aventura, on gaudirem de la muntanya, dels arbres que la poblen, de les praderies immenses on pasten els cavalls, les vaques, del so de les gralles, del volar del voltors, al cap i al fi venim a la muntanya gaudir amb la vista, amb el oïts, amb el soroll del vent, no venim a fer-li mal, venim amb respecte.

01/08/2016 Mirador de Gresolet – Refugi de Gresolet

Quedem al bar de “Pepe Toni”, en la carretera reial de Madrid, lloc de quedada en la pujada cap al Pirineus. Anem cap al nord, la primera parada es per dinar a un bar de carretera, concretament a Olesa de Montserrat, al peu de la serra del mateix non, muntanya que sembla granítica, amb formes capritxoses. Tenim a monjo en el monestir, va coincidir amb dos membres del grup quant eren estudiants.

Dinem i segui cap al nostre destí. En aplegar al “Mirador de Gresolet”, ens quedem bocabadats, davant la vall del riu Caldes, a l’esquena “El Pedraforca”, segons el punt d’on se mire pot semblar al “Puig-Campana”, els dos estan partits per el mig, fem una ullada i ens equipem per anar cap refugi del “Gresolet”, primera etapa de la travessia. Els novells estem impacients, ¿patirem al llarg de la ruta?, ¿serem un impediment per al grup?, ¿estarem preparats per afrontar el repte?, un munto de preguntes sense resposta. Al final borem lo que ha passat.

A les 5,30 comencem a caminar, la primera parada al mirador, fem una ullada llarga als “Cingles de Gresolet”, ¿per on anirem?, ¡per darrere!, anem cap al refugi “Lluis Estasen”, i abans d’aplegar on indica la senyal girem a la dreta, el guia diu: “La baixada es llarga, tenim que baixar amb precaució, pues esta plena de rails, l’anterior vegada que vaig fer la senda, va ser una tortura, la senda estava humida i molt esvarosa, molts membres del grup pegaren culades, casi ningú del grup es va lliurar de tocar el cul en terra”.

Baixem amb precaució, terrenys sec però esvarós, pedra solta inclosa, gaudim del bosc tancat per on passem, una meravella; hi han teixos, una fageda impressionant, aurons, pins, grevols, algun nouers, avets, i loqui pareix “Murta” i al fina, desprès de preguntar es boj (buxus sempervirens), ens fa falta un biòleg per poder identificar els arbres, les plantes, els arbustos; una meravella, els bosc es tancat.

Xarrem de les modes dels joves, “ara es fan regals regals com, un anar a un spa, una escapada de cap de setmana”, com canvien el temps. L’ombra del bosc una meravella, els comentaris son idèntics per a tots els novells “en qualsevol moment poden aparèixer Hansel i Gretel”, no tenim sort no apareixen, baixem fins aplegar al rierol que tenim que creuar. Ara anem cap amunt a buscar el refugi de “Gresolet”, ¡ si tenim temps podíem anar a vorer l’ermita de Gresolet!, ¡val!.

Desprès d’una baixada un poc dificultosa, en front de nosaltres apareix el refugi i l’ermita del mateix nom. En aplegar al refugi abans d’entrar fora el calcer de muntanya i a posar-se xancles, depresa a la dutxa, sopar i a dormir, dema hi ha que matinar. Abans de tot això demanem el pic-nic per dema, el sopar molt bé: llentilles, amanida, pollastre guisat amb seva, ens van rebre amb un gaspatxo fresc. Tenim una habitació per a nosaltres, dormim al sol de fusta amb un matalaf d’espuma.¡ I bona nit cresol, que la llum s’apaga! Recorregut 4,4 kilòmetres.