Hui en som 9, anem a Pla de Corrals, a la comarca de la
Valldigna, es la part caient a La Costera, com sempre cafè i marxa, hem quedat
a l’entrada del poble, al àrea recreativa del poble, salutacions i fem marxa
cap al “Bosc Magic”, es la segona senda que fem al lloc, dels nou sols tres ja
el coneguem, es una meravella de la natura, eixim del poble cap a la font
“Roja”, xarrem del projecte de l’any vinent, serà al Pirineu d’Osca,
possiblement al parc natural d’Ordesa, esta en preparació però promet molt,
gaudir del paisatge, de l’aventura, serà una novetat!, però com sempre
divertida, gens perillosa, per gaudir amb intensitat de la natura.
La senda ja descrita abans no deixa d’impressionar als
que no la coneixen, aquesta vegada anem directes al pi “Corona”, una meravella
de la natura, sembla això una corona amb peno, foto de grup en solitari, mirem
el arbre amb curiositat, quant anys pot tindre el arbre?, alcem els muscles no
heu sabem, per saber l’edat tindríem que tallar una rameta, comptar els anells
de creixement, mesurar el diàmetre i fer
una comparació amb el diàmetre del tronc del arbre, així podríem tindre una
edat aproximada de l’edat del arbre, seguim avant buscant la cataracta
circular, un anell casi perfecte penjat de la paret i quant plou l’aigua passa
per dins del anell, a la dreta un metre de brocat paregut a lo que les dones
coneixen com “punt d’abella”, admirem la bellesa de la natura en la seua màxima
expressió, tornem arrere i girem a la dreta, ara puguem per una “trialera”
excava en la terra per les BTT, cal agafar impuls per pujar dalt, alguns sen
van a la dreta buscant una alternativa.
Entrem a la pista forestal, deixem a la dreta la
microreserva de flora del “Pla de Mora”, la pista porta al refugi de “La
Bastida” i al poble de Quatretonda, des de fa uns minuts estem al terme de
Quatretonda, hem passat de la Valldigna a la Vall d’Albaida, coses de la
geografia. De tant en tant els ciclistes es fan apartar de pista i ens posem a
la vora per deixar-los pas.
A l’esquerra ix una pista que porta a la font de “La
Falaguera” i d’a hi a la pista que porta a Pinet, girem a la dreta per una
pista empinada, la barrera esta alçada, misteris, la senyal indica que el pas
es sols per a vehicles autoritzats, algú no ha fet cas!.
Pugem cap amunt la senda no pesada, un company
desentrenat es queda arrere, anem anant, el sol cau de valent, en un no res
estem dalt, no tardarem un buscar un lloc on esmorzar, gaudim de es vistes,
baix de nosaltres s’ajunten les comarques de “La Valldigna i la Costera”, a la
nostra dreta tenim el Buixcarro, vell conegut nostre, ens reagrupem i anem
avall, el indicador ens portarà al peu del “Castell de Quirella”, no es un
castell sinó unes pedres que semblen una fortalesa, quant es la senda de
Millars? L’últim dissabte d’octubre o el primer de novembre!, recordeu el
aniversari del company?, va ser divertit i tot improvisat, fins els 50 en suro
blanc!, va ser una de les rutes de l’Alcudia-Millars mes divertida dels últims
anys!, prompte es menejaren les coses.
En aplegar al creuer girem a la dreta i busquem l’ombra
dels arbres per esmorzar, hui d’extra tenim cafè i no aigua calenta i també un
poc de brandy, amb mesura es un plaer; seguim avant, un company aconsella a una
senderista nova, que fa escalada per vies preparades, on comprar cordes i material
de qualitat i d’oferta; per el camí trobem una bassa de reg buida, el parèixer
general es que se va fer per tapar beneficis i no pagar a hisenda, la font esta
seca i els arbres igual de secs, estem aplegant a l’ultima sorpresa un pi amb
dos branques simètriques, es natural i no te signes de manipulació, es d’edat
avançada, el tron tindrà uns 60 centímetres de diàmetre, es fan un grapat de
fotos per la posteritat, al ritme que destrossem la natura per incendis, per la
contaminació, etc. aquestes meravelles de la natura poden desaparèixer.
Estem
aplegant al final de la senda, estem convidats a beure cervesa, per celebrar el
aniversari d’un company, en entrat al poble el soroll d’una banda de musica,
acompanya a la imatge de la patrona del poble, no hi ha ermita i una casa fa de
lloc d’acollida, refresquem i a casa, hem gaudit de les meravelles de la natura
abans de que algun salvatge la destrosse.
“A su paso, asustada, se para la marea;
la náyade interrumpe la labor que ejecutay el director del bosque detiene la batuta.
-¿Qué pasa?- desde el lecho pregunta Venus bella.
Y Apolo: - Es Sagitario que ha robado una estrella.”
Rubén Darío
No hay comentarios:
Publicar un comentario