04/04/2017 La ferrata de Tous i els rapels del barranc del Castellet

            Hui es un dia fora de la normalitat, hem quedat al Domenech per anar a fer la “ferrata” de Tous i alguns ràpels al barranc del Castellet. Com sempre per puntualitat que no es diga, a les 4,50 en el lloc de costum, teníem que se 4 però al final en som 3, salutacions i cap al poble vell, en aplegar a la carretera de baixada ens dona d’impressió que l’embassament esta mes ple de lo habitual, en aplegar baix desapareix la carretera i la senda d’accés a la font del “Chorrillo”, “tindrem que anar per la muntanya fins aplegar a la font, s’allargarà la senda!”, diu un company, “com es això?”, pregunta una companya, “al pujar el nivell de l’aigua de l’embassament ha tapat la carretera i la senda, i en lloc de apropar-nos en 15 minuts a principi de la ferrata, ara no sabem quant tardarem!”, traguem l’equip i fem marxa, en eixe moment un vehicle ¡sorpresa! apareix “Toño”, company de la baixà del barranc de l’Ínfer a la Vall de Laguar, salutacions i a caminar, “senderista impenitent, corredor de ultra llarga distancia, un esportista complet, bona persona i millor company, en els moments d’angoixa, ix la seua vena d’humorista que te fa riure i oblidar-te dels problemes. Anem travessant per la muntanya, buscant terreny xafat.

 

            “On esta la ferrata?, pregunta una companya, “a hi davant, en la pedra roja hi ha un tros descolorit, pues a hi mateix esta”, efectivament un ratlla de diferent color ens indica per on se puja, el escalons no es podem vorer, però a hi estan.

            Es la meua primera “ferrata”, a la motxilla por l’equip, “disipador, arnès, cap d’anclatge, casc, mosquetó i rapelador”, anem apropant-nos al lloc, la primera dificultat hi ha que descalçar-se per travessar un xicotet pas inundat per l’aigua, l’aigua esta clara i es por vorer el fons on deu estar la senda, ens orientem per la senyal “Fuente del Chorico”, antic abastiment de Tous-Vell, voregem la font i anem amunt un tros per accedir la “ferrata”.

            Apleguem al peu i ens preparem, revisió del material, ajustar el arnes, preparar la resta de material i les instruccions pertinents, “enganxa els mosquetons del dissipador i acompanya-los amb el braç dret, quant tingues a ma la fixació, cambials i sempre deixant al company de davant que haja passat el tram, així si cau de sobte tu no estaràs baix”; soc el tercer de quatre, els escalons estan a una distancia adequada, “no fases força amb el Brazos, sols en les cames, així no et cansaràs!”, diu el company, “foto, un somriure!”, no mire avall per si de cas, sol per vore om fique el peus.

            Anem a munt, xerrant, “espera que el company de davant canvie de tramada!”, amunt sempre amunt, de tant en tant mirant als voltants, una meravella de paisatge, en aplegar un rep-la en la pujada, porta un canvi a l’esquerra, una ullada als voltants i avant, estem al final de la “ferrata”. Estem dalt i podem el embassament, ple d’aigua com en la vida.

            “El nivell esta molt alt, en l’illa que hi ha al mig de embassament jo he passat a peu i sols banyant-me un poc el peus!”, diu un company, “per on baixem?”, pregunta una companya, “ara toca ferrata, i si no podem baixar buscarem una alternativa!” diu el guia, allà anem, en uns minuts apleguem al barranc, ara i després de vorer el track resulta ser el del “Castellet”, es prepara la corda, repassem l’equip i allà anem, el primer baixa com un gat, la companya la segona, el cronista el tercer i per últim el “Mestre”, “el cul sempre avall, estira les cames, no soltes la ma dreta, l’esquerra sempre ferma, poc a poc, solta les mans, sense por, estàs subjecte, un somriure i foto, en un minuts baix, “perfecte!”, l’últim baixa, “este el primer de quatre!” anem cap al segon i el mateix procés, revisió de tots el aparells i avall, el tercer a hi esta “baixa i fes algun vot per salvar l’obstacle!”, el quart i mes llarg es baixa com si res, anant amb companys així no fa por res, dels quatre, 2 son expertes, una companya veterana i el novell que es el cronista.

             “Tornem per on hem vingut però guanyant altura!”, dit i fet passem per la font i en un esguillo “mullat”, per una escala pugem cap amunt, “per ací ha passat gent!”, guanyem altura poc a poc i sense complicacions, fins aplegar a un pas molt complicat, hi ha que passar per un tallat, però amb la col·laboració de tots passem sense problemes, a la dreta l’embassament ¡impressionant!, l’aigua esta clara i en alguns moments podem vorer la senda, ara tapada per l’aigua, davant apareix una cabra montesa, “des de l’incendi passat les cabres han baixat cap ací!”, diu un company, “el meu amor gaudeix espantant als ramats de cabres quant anem amb la bici!”, fotos tenint de fons l’embassament, apleguem als cotxes i ens acomiadem, fins a l’altra, “quant serà?, al maig?, qui sap!”. Hem trobat a faltar a una companya que el cap de setmana s’ha lesionat el genoll, i que li feia molta il·lusió fer esta ruta. Des de este blog et desitgem una prompta milloria.