jueves, 27 de abril de 2017

21/04/2017 Circular per la zona de l’albergue de Mendilatz – Arrozola - i la fabrica d’armes d’Orbaizeta


            De bon mati cafè i marxa, 12 membres de la Penya fan l’eixida cap al poble de Orbaitzeta, enclavat a la “Vall d’Aezkoa” en la Comunitat Foral de Navarra; anem a gaudir del paratge anomenat “La Selva d’Irati” i el seus paratges. Primer que res una poca historia d’un dels llocs que visitarem en aquestos dies de senderisme.

“Aunque de corta existencia, (1784-1884), la Real Fábrica de Armas y Municiones de Orbaizeta tuvo una intensa y azarosa historia, fiel al turbulento siglo XIX. Su importancia militar se refleja en la lista de los protagonistas que estuvieron en ella, caso de los Generales Morillo y Reille, Espoz y Mina o Zumalacárregui; a los posteriores ilustres visitantes como Valle Inclán, Hemingway o los fotógrafos Echagüe y Sta M. del Villar.
La antigua ferrería del Valle de Aezkoa, conocida desde 1432, y sus Montes Comunales fueron cedidos gratuitamente a la Corona española, eso sí con engaños, a cambio de la construcción de la Fábrica y el trabajo que decían iba a generar.
La Fábrica sólo fue un imán para las cinco guerras de la época, (1793-1875), sufriendo el Valle todas sus nefastas consecuencias. Tras producir durante años munición, y en alguna etapa incluso cañones, pasó a mediados del s. XIX a producir hierro de calidad, que luego era transformado en las fábricas de Trubia y Oviedo en Asturias. Malviviendo desde 1869 tras un incendio fortuito, terminó cerrando sus puertas en 1884 por el auge de los Altos Hornos.
Desde su apertura El Valle de Aezkoa denunció el fraude de la cesión. Así en el informe de 1790 se afirma que:


el inocente candor de los que asistieron al otorgamiento, su ignorancia ó poca instruccion en el idioma castellano y el aparato ó combite magnifico, con que quiso lisongear su gusto el comisario...
unas bentajas imaginarias, y que el terror que se procuro infundirles como
 tambien respeto á la R. orden misteriosamente reserbada y finalmente de las persuasiones aluzinados...

Aezkoa luchó durante años, a base de abogados y cuantiosos gastos en viajes a Madrid, la devolución de sus montes. En 1851 recurrió a la justicia ordinaria navarra, pero también fracasó. El Valle siguió intentándolo en el Parlamento de Madrid, pero fue inutil. La guerra civil del 36 cerró cualquier puerta a la devolución. No fue hasta los años 1975-79 cuando Aezkoa por fin fue escuchada, siendo devueltos los Montes a sus habitantes entre los años 1979-82.
La Fábrica es una joya de la arqueología industrial peninsular. Construída bajo la influencia del Enciclopedismo francés, con una moderna visión donde además de la producción cobraba protagonismo la salud y vida diaria de los trabajadores. Más de 150 trabajadores y sus familias, junto a tropas de vigilancia vivieron durante años en este frondoso y perdido rincón de la Selva de Irati.
Hoy es el día en que el Valle de Aezkoa, tras recuperar sus montes, aspira a recuperar también la Fábrica, en lamentable estado de ruina y continuo deterioro.
En 2007 ha sido declarada Bien de Interés Cultural, por ser una joya de la arquitectura del siglo XVIII, fundamental para el estudio de la arqueología industrial y la historia de las Fábricas Reales a nivel peninsular y que merece, para el bien de todos, que se mantenga en pie como monumento vivo de nuestra historia.
Es un hito en la historia navarra y peninsular, un libro abierto que relata la historia del siglo XIX.”
 
            Després de recórrer mitja España i creuar 3 comunitats autònomes apleguem al poble de Orbaizeta, on parem a dinar, desprès al alberg on passarem 3 nits i 4 dies gaudint de la natura.

            Primer contacte en la Vall d’Aezkoa, seguint les indicacions que ens han facilitat a l’alberg farem un ruta curta per els voltants. Eixim cap a la zona de “Arrazola”, en aplegar al principi del bosc la primera impressió bona, que dic bona IMPRESSIONANT.

            La fageda en estat salvatge, els arbres bonics, el bosc pareix eixit del compte del germana Grimm “Hansel y Gretel”, les rails dels fajos torts, la primavera soma, els brots tendres apunten maneres, les flors abundants, fotos per al “Botanic”, fotos del arbres, fotos de la Penya, “aquest es bonic!”, però el següent mes bonic, i l’altre mes bonic, ressona el crit de la Penya “Gaudiu, Gaudiu!”, trobem a faltar algunes companyes i companys, anem per asfalt, seguint el mapa que ens han donat a l’alberg, anem cap a l’esquerra després de passar un àrea d’acampada i una caseta d’informació, entrem en el bosc pur i dur, una meravella, pugem per una senda ampla de pendents suaus, la fageda es un tapis de fulles seques, veiem un grèvol de al menys 2 metres d’alzada, fajos i algun serval, flos desconegudes i un ciclista que diu algo en la seua llengua i passem d’ell olímpicament.

            La natura en estat pur sense dubte, seguim un GR i altres rutes marcades per números, fotos i mes fotos “he posat una memòria nova per si de cas!“, diu el company fotògraf, el temps passa ràpid com un somni, fa calor i les prediccions son temperatures fresques al mati i calor a migdia, anem per la fageda i de tant en tant foto de postura, hi ha vaques, ovelles i algun cavall, “una meravella” es l’expressió generalitzada, deixem el bosc, “anem a la lloma?”, pregunten, “busquem per on pujar?”, diu un altre, apleguem a un creuer, “avall o amunt?”, es la pregunta, “amunt!”, un indicador senyala cap a la fabrica d’armes “5 minutos”, estem rodejats de cim suaus i enfront allunyat lo que pareix ser el “Urkulu”, “a hi tenim que anar!”, diu un company.


Apleguem a la fabrica de la que sols queden les parets gruixudes, els cartells estan illegibles per l’acció del temps, apleguem al canal de “Arroyo Legatza”, tantes vegades fotografiat, “les fotos que hem vist les han fet des de baix, a l’estiu en neoprè es podrien fer!”, diu un company, l’aigua corre amb alegria, neta transparent, “molt bonic el canal i les arcades de la fabrica!”, es l’opinió general, “perquè passa el canal per el mig de la fabrica?”, diu un company, “energia hidràulica per algun martell-piló?, ò per donar temple a les armes?”, a hi que la qüestió, “per la zona hi ha abundància de mineral de ferro i el carbo es podia fer de la fusta dels fajos!, la seua funció principal era fer munició!”, diu un company, rodegem la fabrica i entrem en un caminal i l’esquerra corre l’aigua buscant el llit del riu, els arbres plens de mols, tornem arrere i anem cap a l’alberg, el sol va caient i van fent frescor, em posem la roba de manega llarga, menys un company que no ha agafat res, “no fa fred” diu, “lo que passa es que estic gelat”, diu amb sentit de l’humor, carretera avall anem xarrant, “al final he quedat molt be!”, diu un companya, “he tancat una etapa de la meua vida i vaig a viure!”, dos companys fan de “correcaminos”, els demes al ritme tranquil gaudint del paisatge, de la posta de sol, apleguem a un creuer i girem a l’esquerra i anem cap a l’alberg, hem estirat les cames, al final hem fet 7.8 kilòmetres, dema ens espera una ruta llarga, d’uns 21 kilòmetres, sopar i a dormir. Dema entrarem a la “Selva d’Irati”
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario