14/12/2023 Área recreativa de Olula – Serra de la Oliva i l’ermita de Santa Barbera

 

            Estem a la província d’Albacete, a la comunitat de Castella-La Mancha, en aplegar al lloc d’inici de la senda, primer que res hi ha que dir que el lloc es agradable, ben equipat amb taules, un paeller i una font.

            Iniciem la ruta per la dreta mirant cap al sud, el guia fa que anem un tros per camp a traves, creuem un barranc menut i sense aigua, doncs esta molt humit, trobem de seguida la senda que ens portarà cap amunt, de bon caminar i sense cap problema, caminem per una zona de bosc de pins, al davant tenim la serra de “La Oliva”, per la seua cresta caminarem, anem poc a poc a la dreta.

            Desprès de caminar uns 2,5 km, girarem a l’esquerra i passem a una pista forestal, anem amunt, el paisatge es un trencaclosques de colors, el verd del pins, els camps de cultiu; la majoria no estan sembrats, doncs no han pogut sembrat degut a la falta de pluges.

            Parem uns minuts per a gaudir dels entrepans i com no dels entrepans i d’una infusió.

            Seguim caminant i de seguida entrem en un barranc, no esta gens mal per a caminar, la cosa s’empina, doncs tenim que aplegar al cim, el barranc esta net de matolls i en alguns llocs les plogudes han deixat la pedra a la vista, estem envoltats de pins. Tenim unes bones vistes de “La Manchuela”, veiem el poble d’Almansa i al fons “El Mugron i la Vall d’Aiora”, i com no la fumerola de la nuclear de Cofrents.

            Estem a prop de la cresta de la serra, en eixir del barranc apleguem un altra volta a la pista, girem a l’esquerra i caminem entres les pales del aerogeneradors, el soroll es molt fort, en el cim el vent bufa molt fort, ara sí que tenim bones vistes, Almansa a l’esquerra, a la dreta Caudete, Villena i la planura que forma la capçalera de la conca hidrogràfica del Vinalopó.

            Caminem entres les aspes dels molins de vent, no son els que narra Cervantes en el Quixot, aquestos son grans blancs, estem a la ruta PR-AB 50, anem seguint les marques blanquí-grogues, apleguem a l’ermita de “Santa Barbera”, lloc de peregrinació que fan des de Caudete (Cabdet)

“El topónimo “Caudete” deriva del árabe القبدغ (al-qabdag), que deriva en el mozárabe cap d'aq y que procede del latín caput aquae ( cabeza o fuente de agua’), nombre dado por su ubicación en la cabeza de la cuenca hidrográfica del río Vinalopó. Tradicionalmente se ha derivado de Capdetum como contracción de Caput Deitanorum cabeza de los deitanos, cultura íbera que habitó el área de Caudete.

Apleguem a l’ermita, lloc on parem a fer uns glops d’aigua, les vistes son impressionants, serres, muntanyes, camps de cultiu fins on aplega la vista, als peus una pedrera on trauen marbre.

            Seguim avant i anem a l’esquerra per una senda estreta, anem avall i rodegem unes pedres i estem un altra vegada a la pista que fan servir per al manteniment dels molins, baixem tranquil·lament, gaudint del paisatge.

            En un moment donat girem a l’esquerra, a la dreta tenim la vista del “Capurutxo” al terme de la Font de la Figuera, una senda estreta i anem avall, girem a la dreta i de seguida tenim a la dreta una casa-cova, una ullada per dins te dues habitacions i un pessebre, seguim la senda cap avall, entrem en un barranc, ple de bancals, anem botant les zones abancalades, hi ha que anar amb cura, girem a l’esquerra i per davant tenim unes pujades lleugeres, tenim al davant l’àrea recreativa, punt i final de la senda.

 

F. Olula - Serra de l'Oliva