El
sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar,
el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en
l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra
per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir
les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de
l’aixeta de la cuina i nones.
Com
sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès
pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de
nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la
dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a
lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.
